El Govern ha recuperat la seva capacitat de defensa dels interessos de Catalunya, els ciutadans i les seves institucions que havia quedat suspesa a causa de l’aplicació de l’article 155. En aquest sentit, el Consell Executiu ha acordat presentar al·legacions o personar-se en els procediments contra 14 litigis competencials entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat.
Entre els assumptes que s’han portat al Tribunal Constitucional i que es troben en situació de tràmit o suspensió, destaquen els que afecten l’estat del benestar com la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, o la creació de l’Agència Catalana de la Protecció Social (Llei 21/2017) i la recentment recorreguda Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut.
Pel que fa als assumptes que afecten la prosperitat econòmica de Catalunya, i que també es troben en situació de tràmit o suspensió per part del TC, destaquen les adreçades a potenciar l’activitat comercial com la Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires.
En relació amb els temes que afecten el posicionament de Catalunya en els reptes de futur, com la sostenibilitat, el Govern vol recuperar la Llei 16/2017, del canvi climàtic, i la Llei 5/2017, que regula diversos impostos mediambientals. En relació amb les noves tecnologies també es personarà en els procediments oberts contra la Llei 10/2017, de voluntats digitals, i la Llei 15/2017, de creació de l’Agència Catalana de Ciberseguretat.
En concret, els 14 recursos d’inconstitucionalitat en els quals es formularan al·legacions en defensa dels àmbits competencials de molt diversos departaments són els següents:
Assumptes que afecten l’estat del benestar:
· Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial
La llei preveu una sèrie de mesures per protegir les persones i unitats familiars en situació d’exclusió residencial com a conseqüència d’una situació de sobreendeutament o que estan en risc de trobar-s’hi. L’Estat manifesta les objeccions respecte de la determinació de quines poden ser les clàusules que es consideren abusives; la regulació del procediment de mediació; la regulació de l’expropiació temporal d’habitatges buits i la previsió de l’obligació de reallotjament en determinats supòsits. Es tracta de matèries relacionades amb els àmbits de competència dels Departaments de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement i el Govern de la Generalitat i el Govern es personarà davant el TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat dels preceptes impugnats i per instar l’aixecament de la suspensió dels que es mantenen suspesos.
· Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut
El text reconeix a totes les persones residents a Catalunya el seu dret a l’assistència sanitària pública a càrrec del CatSalut. D’aquesta manera, es restableix en el nostre territori la universalització de l’assistència sanitària de cobertura pública, amb independència de la situació administrativa dels residents a Catalunya i eliminant qualsevol desigualtat entre ells. El govern ha aprovat personar-se en el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern contra aquesta llei i sol·licitar l’aixecament de la suspensió dels preceptes impugnats.
· Llei 21/2017, del 20 de setembre, de l'Agència Catalana de Protecció Social
La Llei té per objecte la creació d’un organisme autònom de caràcter administratiu que exerceixi les funcions que desenvolupen diversos òrgans de diferents departaments de la Generalitat en matèria de protecció social, d’acord amb el que preveuen els art. 150, 165 i 166 de l’Estatut mitjançant els quals la Generalitat ha assumit les competències en matèria de seguretat social i serveis socials, voluntariat, menors i protecció de les famílies. El recurs es va plantejar contra el conjunt de la Llei en considerar que pretenia crear una estructura d’Estat envaint les competències estatals.
Assumptes que afecten la prosperitat econòmica de Catalunya:
· Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires
La Llei té com a objectiu donar resposta a les següents necessitats: d’una banda, resoldre la dispersió normativa actual en matèria de comerç; d’una altra, adaptar el marc jurídic a les noves iniciatives econòmiques i empresarials en l’àmbit de la distribució i prestació de serveis i, finalment, simplificar la regulació per reduir càrregues administratives. En aquest sentit, la nova regulació introdueix modificacions en matèria d’horaris comercials, la concreció del concepte de municipis turístic o els períodes de rebaixes, apartats en els quals el TC ha mantingut la seva suspensió.
· Decret llei 5/2017, d'1 d'agost, de mesures urgents per a l'ordenació dels serveis de transport de viatgers en vehicles de fins a nou places
El Decret llei té per objecte ordenar els serveis de transport de viatgers emparats per autoritzacions de vehicles de transport amb conductor (VTC). El text se centra en els vehicles de fins a nou places, vol ordenar la convivència entre aquests VTC i el sector del taxi. Es tracta de garantir el correcte desenvolupament de la mobilitat amb aquests tipus de vehicles, la seguretat jurídica de l’entorn en el qual es presten els serveis i els drets dels usuaris que trien una modalitat o altra de transport. El Govern acorda personar-se davant el TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat del precepte impugnat.
· Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica
La Llei de promoció de l’activitat econòmica inclou, entre d’altres, mesures reguladores del transport per carretera i en concret estableix que els empleats de les empreses operadores de serveis de transport públic regular, en actes de servei tenen consideració d’agents de l’autoritat. L’Audiència Provincial de Barcelona va plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del TC a aquesta Llei en considerar que aquest precepte excedia les competències de la Generalitat. Ara, un cop aixecat el 155, el Govern adopta l’acord de personar-se en el procediment i defensar la constitucionalitat del precepte objecte de la qüestió.
Assumptes que afecten el posicionament de Catalunya en els reptes de futur:
· Llei 15/2017, del 25 de juliol, de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya
La Llei té per objecte la creació de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, òrgan encarregat d’investigar i analitzar els ciberincidents i ciberatacs que es produeixin a les xarxes de comunicacions electròniques i als sistemes d’informació públics. El recurs es va plantejar contra el conjunt de la Llei perquè es considerava que s’estava creant una estructura d’Estat. El Govern acorda personar-se davant el TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat de la Llei impugnada.
· Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic
L’objecte de la Llei és la regulació de mesures adreçades a la mitigació del canvi climàtic, a l’adaptació del canvi climàtic, a la transició cap a un model energètic renovable (com ara la prohibició d’atorgar permisos d’explotació per fracking) o l’establiment d’impostos per actuar contra el canvi climàtic, com l’Impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, la creació d’un Fons Climàtic, entre altres. El TC ha mantingut la suspensió de les mesures relatives a la prohibició d’atorgar permisos d’explotació per fracking. Ara, el Govern acorda formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat dels preceptes impugnats.
· Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni
La principal novetat de la llei d’acompanyament dels pressupostos del 2017 és un paquet de mesures fiscals –amb la creació de noves figures tributàries o la reformulació d’altres ja existents- que suposaran uns ingressos addicionals de 180,3 milions d’euros anuals. El recurs, promogut pel president del Govern espanyol, va ser admès a tràmit el mes de gener d’enguany. Una vegada el Govern de la Generalitat ha pres possessió, acorda personar-se en el procés i formular les seves al·legacions.
· Llei 10/2017, del 27 de juny, de les voluntats digitals i de modificació dels llibres segon i quart del Codi civil de Catalunya
El Projecte de llei de voluntats digitals és una norma per regular la vida digital de les persones mortes. Es tracta d’un nou marc legal que reconeix el valor patrimonial de la petjada digital i una norma pionera a l’Estat. També ha previst la creació d’un registre de voluntats digitals, adreçat sobretot a les persones joves, que no han fet testament perquè no tenen patrimoni. El Govern espanyol va presentar recurs en considerar que s’envaeixen les competències de la constitució d’ordenació de registres i instruments públics.
· Llei 13/2017, del 6 de juliol, de les associacions de consumidors de cànnabis
La llei de les associacions de persones consumidores de cànnabis, fruit d'una iniciativa legislativa popular, regula les associacions de consumidors de cànnabis, així com els clubs privats gestionats per aquestes associacions. Dedica un capítol a la col·laboració amb altres administracions en matèria de polítiques de prevenció de riscos i reducció de danys associats al consum, i inclou un règim de sancions per infraccions. El recurs considera que la Llei vulnera les competències estatals per la regulació d’estupefaents. El Govern adopta l’acord de personar-se davant del TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat de la Llei impugnada.
· Llei 2/2018, de 8 de maig, de modificació de la Llei 13/2008, de 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern
En concret, el Govern es persona davant del TC en el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel president del Govern de l’Estat sobre els preceptes relatius al procediment d’investidura del president de la Generalitat i una regulació específica per al cas que el Ple del Parlament autoritzi, per majoria absoluta, que el debat d’investidura se celebri sense la presència o sense la intervenció del candidat o candidata, de manera que en aquests casos podrà sol·licitar la confiança de la cambra per escrit o per qualsevol altre mitjà previst al seu Reglament. El Govern es personarà davant el TC per formular al·legacions en defensa de la constitucionalitat dels preceptes impugnats.
Recurs contra el 155
Amb voluntat de recuperar, garantir i desplegar l’autogovern de Catalunya i en el marc de les mesures incloses en pla de xoc per reparar els efectes de l’aplicació de l’article 155, el Govern també ha acordat personar-se davant el TC en els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel Parlament de Catalunya i pel grup parlamentari Confederal de Unidos Podemos, En Comú Podem i En Marea, contra l’Acord del Ple del Senat d’aplicació de l'article 155 de la Constitució, així com contra totes les disposicions que s'han dictat, sense solució de continuïtat, en desenvolupament o com a complement o addició de les mesures esmentades, per constituir una unitat normativa.
El Parlament de Catalunya va plantejar el recurs en considerar que es va incomplir l’art. 155 CE pel fet que el Govern de l’Estat, en formular el seu requeriment, no va advertir de les mesures que preveia aplicar en cas que la Generalitat no l’atengués. A més, ni el Govern de l’Estat ni el Senat van valorar la resposta de la Generalitat. També al·lega que el procediment seguit pel Senat per aprovar les mesures no s’ajusta a les previsions de la Constitució i de l’art. 189 del Reglament del Senat en no haver permès la intervenció del representant designat pel president de la Generalitat. Finalment argumenta que les mesures autoritzades són inadequades, desproporcionades i excedeixen les possibilitats previstes a l’art. 155 de la Constitució, específicament pel que fa al cessament del President i del Govern de la Generalitat, i la dissolució del Parlament, i la dissolució del Parlament, ja que en els debats del constituent per redactar l’art. 155 de la Constitució es va rebutjar expressament que inclogués aquestes mesures.
A més, en el recurs el Parlament impugna també les disposicions dictades en desenvolupament o com a complement o addició de les mesures esmentades ja que es considera que formen una unitat normativa afectada pels mateixos vicis d’inconstitucionalitat.
