El Govern ha aprovat el Pla Integral del Poble Gitano a Catalunya 2017-2020. El document, impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, recull més de 120 mesures i 200 accions per seguir millorant les condicions de vida dels gitanos i equiparar els seus drets amb la resta de la ciutadania. En aquest sentit, preveu desplegar estratègies per implementar actuacions d'èxit en els àmbits de l’educació, treball, habitatge, salut, cultura, dona, joventut, participació social, interior, justícia, mitjans de comunicació, i ens locals.
El quart Pla Integral del Poble Gitano pretén, d’una banda, mantenir i intensificar els aspectes positius del Pla anterior (2014-2016) i, d’altra banda, millorar aquells punts que permetran assolir millors resultats pel que fa a la participació, l’eficiència i l’impacte social de les polítiques dutes a terme.
D’entre les novetats que presenta el nou Pla, destaca l’aposta per crear l’Institut Català del Poble Gitano i una Càtedra d’Estudis Gitanos.
El document defineix cinc eixos fonamentals:
· El desenvolupament de mesures i accions que estiguin directament destinades a millorar la situació social del poble gitano.
· La contextualització en el marc europeu, estatal i català de les polítiques públiques adreçades al poble gitano, per respectar i millorar les línies d’acció política adreçades a la inclusió social del poble gitano.
· La consonància amb els resultats de les recerques de més impacte, així com altres experiències d’èxit que estan contribuint a la millora de la situació del poble gitano.
· La col·laboració i diàleg permanent amb les autoritats nacionals i locals de Catalunya.
· La implicació de la població gitana en tot el procés d’elaboració del Pla, així com durant el procés de seguiment i avaluació.
Participació
La implicació del poble gitano en el disseny, implementació i avaluació de les polítiques que els afecten ha estat i és un element clau. És per això que el diàleg permanent i en condicions d’igualtat ha estat un principi ètic i metodològic per a aquest Pla.
En aquest sentit, la participació gitana ha estat molt present a través de la creació d’un equip de renovació del Pla, format per 9 dones gitanes, 8 homes gitanos, 2 dones no gitanes i 1 home no gitano. Aquest equip ha dissenyat, esmenat i validat totes i cadascuna de les mesures adoptades, com també ho ha fet el Consell Assessor del Poble Gitano.
D’altra banda, també cal destacar que s’ha dut a terme un procés participatiu a través de sessions de debat a diverses localitats amb una taxa elevada de població gitana: Reus, Viladecans, Barcelona i Terrassa. Aquestes sessions han tingut l’objectiu de recollir les aportacions de la comunitat gitana durant el procés de disseny i de desenvolupament del Pla, especialment de persones que no participen tradicionalment en l’elaboració de polítiques públiques.
