El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonés, ha situat avui la defensa dels drets dels ciutadans, la protecció de les polítiques socials i el desenvolupament de la sobirania econòmica de Catalunya com a eixos prioritaris de la seva gestió en aquesta legislatura. Ho ha fet al llarg de la seva primera compareixença com a vicepresident del Govern a la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament de Catalunya, on ha detallat les línies que guiaran l’actuació del departament que encapçala.

 

Aragonès ha iniciat la seva intervenció recordant que l’actual Govern de la Generalitat s’ha format “en un entorn polític excepcional i inusitat”, caracteritzat per “la deriva autoritària de l’Estat espanyol” i per “una deplorable judicialització de la política”. En aquest sentit, ha condemnat “la venjança de l’Estat contra aquells dirigents polítics que van complir amb la seva promesa” i s’ha compromés “a fer tot el que estigui a les nostres mans perquè puguin tornar a viure a casa seva”. El vicepresident ha valorat “l’obra de Govern importantíssima del vicepresident Oriol Junqueras”, destacant l’augment de la despesa social en el pressupost del 2017, “l’impuls extraordinari” a l’Agència Tributària de Catalunya o la lluita contra el frau fiscal.

 

 

“Malauradament, l’aplicació del 155 va estroncar aquesta gran labor i ha malmès part dels avenços que s’havien assolit”, ha lamentat Aragonés, que ha considerat “indispensable” tornar a posar les institucions catalanes “al servei de la ciutadania”. S’ha mostrat partidari d’assolir majories internes i amplis consensos polítics per desenvolupar “polítiques absolutament necessàries per tirar el país endavant” i ha reiterat la seva aposta per un “diàleg franc” amb el Govern espanyol, “en què es pugui parlar de tot i no es demani que es renunciï a res”. “Serà un diàleg fructífer si es parla del dret a l’autodeterminació”, ha conclòs.

 

Pere Aragonès ha posat en el centre de la seva gestió com a vicepresident la defensa dels drets polítics i civils dels catalans, “vulnerats repetidament” tant a nivell individual com col·lectiu. En aquest sentit, s’ha mostrat preocupat per la violència d’extrema dreta i els episodis d’intimidació “contra persones que únicament duien un llaç groc a la solapa”. Per això, ha considerat “imprescindible” la creació de l’Oficina de Defensa dels Drets Civils i Polítics, que, en col·laboració amb el Síndic de Greuges, “pretén estudiar i donar resposta” a la possible vulneració d’aquests drets a Catalunya.

 

 

Aragonès ha iniciat el bloc econòmic de la seva intervenció parlant dels Pressupostos per a l’any 2019, l’ordre d’elaboració des quals s’ha publicat avui mateix al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). El vicepresident ha confirmat que els comptes de l’any vinent continuaran prioritzant “la cobertura social i la lluita contra la desigualtat”, però també ha advertit que estaran molt condicionats per la regla de despesa —que no permet un creixement superior al 2,4%— i l’objectiu de dèficit (0,1%), “el qual suposa 688 milions menys de despesa respecte al 2018”. El vicepresident ha explicat que els canvis introduïts per l’Estat en la liquidació de l’IVA també reduiran els ingressos procedents del model de finançament en l’exercici 2019.

 

Aragonès ha lamentat que, malgrat l’evolució favorable de l’economia catalana en els darrers anys, els ingressos de la Generalitat, “excessivament dependents de les bestretes del model de finançament”, no presentin un augment en línia amb les bones perspectives de creixement. Amb tot, el màxim responsable de les finances catalanes ha assegurat que “ens esforçarem per evitar que els problemes d’infrafinançament de la Generalitat es traslladin als proveïdors”. Això, segons ha dit, implica mantenir estable el període mitjà de pagament a proveïdors (PMP), que s’ha reduit de 54 dies a finals del 2015 a 18 dies el desembre del 2017.

 

El vicepresident ha considerat necessari avançar cap a la “sobirania econòmica” de la Generalitat, per tal d’obtenir els recursos necessaris per finançar els serveis públics i alhora mantenir el compromís amb la sostenibilitat financera. I ha recordat que, el 2017, la Generalitat va situar el seu dèficit per sota de l’objectiu del 0,6%, afegint que, en termes per càpita, l’ajust efectuat entre 2010 i 2017 “ha estat un 58,4% superior a Catalunya que a la mitjana de comunitats autònomes”. Aragonès també ha destacat el valor de l’estratègia de racionalització del patrimoni de la Generalitat com a eina d’eficiència i sostenibilitat econòmica, amb grans projectes com el Districte Administratiu de la Marina, “que suposa un estalvi en renda i costos directes de 139 M€”.

 

 

 

El desenvolupament de la sobirania econòmica de la Generalitat també passa, segons el vicepresident, per una negociació bilateral amb el Govern espanyol per tal de reclamar els recursos que corresponen a la Generalitat en virtut d’acords subscrits en el passat. Aragonès ha xifrat en uns 6.000 milions d’euros el conjunt d’aquests recursos, incloent-hi 759 M€ derivats de la disposició addicional tercera de l’Estatut (DA3) per a l’any 2008, “un deute reconegut per l’Estat però que no s’ha fet efectiu”.

 

El vicepresident ha situat el deute restant de la DA3 (període 2009-2013) en 2.951 M€ i ha remarcat que també resta pendent la transferència per al desplegament dels mossos d’esquadra, que suposa un import de 105M€ anuals i que el 2017 acumulava ja 688M€. Segons ha explicat Aragonès, en el marc d’aquesta relació bilateral, “també exigirem que es retirin les mesures d’intervenció i control imposades pel Govern de l’Estat el novembre del 2015”.

 

Pere Aragonès ha assegurat que, en aquesta legislatura, el Govern continuarà treballant per aconseguir una economia més dinàmica i competitiva. En aquest sentit, ha destacat la importància de la contractació pública, i més específicament, de la compra pública d’innovació, “per incorporar la innovació als contractes públics vinculats a polítiques sectorials de salut, medi ambient o serveis socials”. El vicepresident n’ha citat com a exemple el programa de compra pública d’innovació de la RIS3CAT (Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya), que compta amb un pressupost de 150 M€ (75 dels quals provinents dels fons FEDER).

 

En el marc d’aquesta estratègia d’innovació, el vicepresident també ha esmentat els treballs que el Govern de la Generalitat porta a terme des de la passada legislatura en matèria d’economia col·laborativa, a través d’una Comissió Interdepartamental específica. Aragonès ha comunicat que la Comissió presentarà al Parlament un informe recollint propostes en àmbits com el turisme, el transport o la fiscalitat.

En aquesta legislatura, l’ICF continuarà la seva tasca de suport a emprenedors, microempreses i pimes. Com a principal repte de futur pel que fa a l’entitat, Aragonès ha citat l’assoliment de l’estatut jurídic de Banc Públic d’Inversions, “per tal d’augmentar el prestigi de l’entitat i aconseguir un tracte fiscal equiparable a les entitats de crèdit”. El vipresident també ha reiterat el compromís, assumit la passada legislatura, de promoure el desenvolupament d’un clúster financer a Catalunya “que lideri projectes innovadors i permeti captar inversió i talent”.

 

 

 

En matèria de fiscalitat, Aragonès ha anunciat l’aprovació d’un conjunt de mesures per donar progressivitat als tributs cedits a la Generalitat, revisant elements com les exempcions, reduccions, deduccions i bonificacions. També es mantindrà l’estratègia de lluita contra el frau fiscal, “potenciant les actuacions de control, detecció i correcció, així com l’eficàcia de les eines informàtiques d’analítica de dades”.

 

Pel que fa a l’Agència Tributària de Catalunya, Aragonès ha subratllat l’èxit del desplegament territorial i competencial que es va portar a terme la legislatura passada, i ha explicat que l’objectiu ara “és consolidar aquest desplegament i avançar en la qualitat del servei per tal d’esdevenir una administració de referència a nivell europeu”. També ha anunciat la creació de dos organismes: el Consell Fiscal de Catalunya i l’Institut de Recerca i Estudis Tributaris de Catalunya.

 

 

 

El vicepresident també ha dedicat una part de la seva intervenció a les polítiques per impulsar  l’atenció i la participació ciutadana, una àrea del Govern que en aquesta legislatura passa a dependre orgànicament del departament de la Vicepresidència. Entre els objectius en aquest àmbit ha destacat la transformació de les oficines d’atenció ciutadana perquè puguin oferir uns serveis més personalitzats i l’aposta per serveis i continguts “útils, planers i valents, que apoderin els ciutadans per tenir una actitud crítica i oberta com a membres d’un país més lliure”. Finalment, Aragonès s’ha compromès a treballar perquè les delegacions territorials del Govern, depenents del departament de la Vicepresidència, puguin desenvolupar el seu paper d’enllaç entre l’Administració i el territori.