La consellera de Salut, Alba Vergés, ha presentat avui a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya els objectius i eixos d’actuació del Departament per aquesta legislatura. Una de les grans accions serà la celebració, al setembre, d’una cimera amb tots els agents del sistema sanitari per abordar les necessitats de professionals per donar resposta a les necessitats de salut de la població catalana.
A la trobada amb el Departament de Salut, hi participaran col·legis de professionals, societats científiques, organitzacions sanitàries i sindicals, i entitats ciutadanes. Per a la consellera, els tres eixos principals d’aquesta cimera seran elaborar un diagnòstic compartit, definir accions a curt termini i planificar una estratègia a llarg termini per respondre, d’aquesta manera, què necessita la ciutadania de Catalunya.
“Aquest és un compromís clau i clar: però no perquè el definim nosaltres, sinó perquè és una necessitat de país, del sector, per atendre allò que la gent ens demana: encarar els reptes de salut, amb èmfasi però atenent què necessiten els professionals”. En aquest sentit, la titular de Salut els ha reiterat l’agraïment, en el seu sentit més ampli, “pel seu esforç en els anys més complicats, minimitzant l’impacte cap a la ciutadania, prioritzant la vocació i defensant principis sistema de salut com el de la universalitat”.
La consellera Vergés ha emmarcat la seva intervenció en la importància del nou paradigma per donar resposta a les necessitats de salut: tenir un sistema de salut amb orientació comunitària, que lligui la salut pública i els serveis assistencials. “Cal preservar la salut en l’entorn habitual de les persones”, que sigui adaptable a les necessitats de cada territori i des del territori, ha dit. En aquest sentit, la consellera ha posat com a exemple l’atenció a la gent gran: “No són només una història clínica; cal garantir-los un envelliment digne, evitant patologitzar-lo i, sobretot, amb una estratègia d’atenció única, que contempli una perspectiva de gènere i una visió integrada social i sanitària”. En aquest sentit, per potenciar aquest model integral, la consellera ha assegurat que es buscarà el millor instrument per treballar juntament amb el Departament de Treball, Afers Socials i Família. Vergés també ha anunciat la creació d’un consell assessor de Salut, que treballarà en aquest vessant d’integració social i sanitari, i en altres àmbits destacats.
Perspectiva de gènere, primària i innovació
Precisament incidir en la perspectiva de gènere serà un dels altres eixos rellevants de la legislatura: “O ho fem o no contribuirem a millorar l’estat de la salut de moltes persones a Catalunya”, ha dit Vergés referint-se al fet que és el de les dones, precisament, un dels col·lectius amb més vulnerabilitat, i qui pateix “la xacra de la violència masclista contra la que també lluitarem des de l’àmbit de la salut”.
En aquest sentit, la consellera ha anunciat dues mesures rellevants amb la creació de dos plans nacionals: un d’atenció a l’artrosi i un altre d’atenció a l’endometriosi, per tal de fer visible malalties silencioses com aquestes. Amb aquests, altres dos nous plans contemplaran aquesta perspectiva: un per atendre el maltractament infantil i un per estendre el model d’atenció a les agressions sexuals.
Una altra actuació que servirà per donar resposta a les necessitats de salut serà avançar en implementar l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària de Catalunya (ENAPISC): desplegant-lo al territori, de forma participada, i posant-lo en marxa en 12 territoris demostratius. “Amb l’ENAPISC, l’estructura motora del sistema de salut de Catalunya passa a ser l’atenció primària i això és molt rellevant”, ha dit Vergés.
La consellera de Salut també s’ha referit a la infància com un altre dels col·lectius amb més vulnerabilitat per les desigualtats en salut, a les quals també combatrà per evitar problemàtiques de salut pública com l’excés de pes en menors d’entre 6 i 12 anys. De fet, en l’àmbit de la Salut Pública, s’apunta com a objectius elaborar el Pla estratègic de salut pública de Catalunya, entre d’altres.
La màxima responsable de Salut també ha posat en valor la recerca i la innovació en salut, com a model d’economia i progrés. Continuar les convocatòries del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020 (PERIS); consolidar el Programa públic d'Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en salut (PADRIS) i doblar els fons dedicats a la compra pública competitiva d’innovació seran alguns dels objectius en aquest àmbit. “La innovació no és una despesa, és una inversió que cal estendre arreu, perquè té com a objectiu principal millorar el benestar i la salut de les persones. Ser punters en assajos clínics de fase 3 fa que moltes es beneficiïn amb tractaments punters”, ha emfatitzat Vergés a tall d’exemple.
Per últim, la consellera ha posat sobre la taula els altres principis inspiradors de l’acció del Departament en aquesta nova legislatura, i que s’emmarquen en una “governança republicana de la salut que destaca per governar per a tothom”: garantir la provisió pública, lluitar contra les desigualtats, contemplar la salut en totes les polítiques, seguir vetllant per la qualitat i per la transparència, promoure la participació del coneixement professional i ciutadà, generar prosperitat, vertebrar el territori i, sobretot, garantir la “irrenunciable” universalitat del sistema sanitari català: “Vam fer una llei perquè ningú es quedi a les portes d’un hospital o d’un ambulatori i mai posarem en contraposició aquest dret amb la sostenibilitat del sistema”, ha sentenciat Vergés, que, un cop més, ha reclamat al govern espanyol que retiri el recurs contra la llei de salut universal que es va aprovar al Parlament l’any passat i que el Tribunal Constitucional va tombar.
