- Ubicat al nucli habitat més alt de Catalunya, Rubió, ‘el Jardí de Roques’ neix amb voluntat de convertir-se en un referent en la divulgació i valorització del patrimoni geològic d’aquesta àrea
- Mostra la diversitat geològica al parc al llarg de 265 milions d’anys, i, en espacial, les singulars “terres roies” de la Vall de Siarb
El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles; el president de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Joan Ordi; el director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga, el director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Massó, i l’alcalde de Soriguera, Josep Ramon Fondevilla, inauguren aquesta tarda el primer museu a l’aire lliure per divulgar el patrimoni geològic d’aquesta àrea. En el marc de l’acte, personal del Centre de Suport Territorial Pirineus de l’ICGC hi farà una visita guiada.
El “Jardí de Roques” se situa en un emplaçament singular, a la Vall de Siarb, al nucli habitat permanent més elevat de Catalunya, Rubió (Soriguera), a 1.687 metres d’alçada, en una àrea de gran riquesa geològica on s’intercalen afloraments de diversos períodes en un espai relativament petit. Concretament, s’ubica a l’àrea d’esbarjo de Rubió, de 1.550 m2 de superfície, al costat de la carretera N-260. Ocupa una àrea de 380 m2, i neix amb l’objectiu de convertir-se en un espai de referència per a la divulgació de la singularitat i diversitat del patrimoni geològic del parc, tant per a la població local com per a visitants, amb l’objectiu de prendre consciència del seu valor i contribuir a conservar-lo.
Per al president de la Junta Rectora, Joan Ordi, “el Jardí representa una aposta més del parc per a millorar l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda, i difondre i gaudir dels valors naturals i culturals del parc; l’objectiu és posar en valor tots els elements patrimonials dels municipis del parc, incloent els geològics”.
El nou equipament, que és únic a tot Catalunya, ha estat creat pel Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb el suport tècnic de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), així com la col·laboració d’altres organismes com l’Institut Paleontològic de Catalunya “Miquel Crusafont” (ICP), el Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i geòlegs experts del territori.
És un primer pas per la divulgació i valorització del patrimoni geològic del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que es reforçarà amb la posada en funcionament del futur Centre de Descoberta de les Ciències de la Terra de l'Alt Pirineu, ubicat a l’edifici contigu al Jardí, i promogut conjuntament pel parc i l’Ajuntament de Soriguera, i amb el suport de l’ICGC. Aquest projecte en marxa inclou també la propera instal·lació de miradors i itineraris pensats expressament per la difusió de les singularitats del patrimoni geològic, geomorfològic i paleontològic del parc. Aquests elements també estaven previstos a l’Estratègia per la gestió del patrimoni geològic al Parc Natural de l’Alt Pirineu.
El “Jardí de Roques” servirà per a la dinamització socioeconòmica d’aquesta zona, com a reclam en l’àmbit de l’ecoturisme, i per a la promoció i divulgació de la geologia dels Pirineus Catalans. En aquest sentit, s’afegeix a les accions previstes per difondre aquest patrimoni singular amb la creació del recent Geoparc Conca de Tremp-Montsec, que limita amb el parc pel sud.
Adaptat a persones amb mobilitat reduïda
La descoberta del Jardí es fa mitjançant una passera de fusta adaptada a persones amb mobilitat reduïda, que recorre una mostra amb 12 formacions rocoses recollides en diversos indrets del parc, seguint l’escala geològica, des de l’època més antiga, fa 510 milions d’anys, a la més moderna, fa 245 milions d’anys.
Cada roca disposa d’un panell informatiu individual, amb una petita descripció amb curiositats, i un mapa esquemàtic amb informació sobre la seva formació i localització dins del parc. Les persones visitants també podran observar a la vora del jardí un salt estratigràfic de gairebé 150 milions d’anys, un fet singular als Pirineus.
Conservació i protecció del patrimoni geològic
La ubicació del Jardí és especialment rellevant, atesa la seva riquesa arqueològica i geològica. Així, en aquesta àrea diverses prospeccions han permès localitzar fòssils d’arcosaures, un grup de rèptils que va aparèixer fa 250 milions d’anys, anterior als dinosaures, unes restes úniques a Europa. A més, és una zona rica en icnites, és a dir, petjades fossilitzades de rèptils arcaics i de limúlids, i un indret que destaca, en especial, pels afloraments de “terres roies” del Triàsic i Permià, amb un color rogenc característic.
Així, el Parc Natural de l’Alt Pirineu acull mostres del resultat de l’extraordinària diversitat de processos geodinàmics interns i externs que ha sofert el planeta des dels seus orígens, que es remunten al voltant dels 4.500 milions d’anys enrere. Unes de les roques sedimentàries més antigues de Catalunya, que van des de l’Ediacarià (més de 540 milions d’anys) fins a finals del Triàsic (fa 200 milions d’anys), se situen al parc. També s’hi troben materials més moderns del Neogen, resultat de processos fluvials i glacials més actuals (des de 10 milions d’anys fins a l’actualitat).
El Parc, conté, a més, set espais d’interès geològic inclosos en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya . Com a exemple, acull l’estany glacial més extens del Pirineu meridional, a Certascan, i el cim més alt de Catalunya (la Pica d’Estats; 3.143m), entre altres.
1