Icona de la Novelle Vague, musa de directors com Louis Malle (Els amants, Ascensor cap al cadafal), Jacques Demy (La Bahie des Anges) o François Truffaut (Jules et Jim, La núvia vestia de negre), Jeanne Moreau va néixer a París el 23 de gener de 1928, i ens va deixar el 31 de juliol de 2017. Ara que se’n compleix el primer aniversari, la Filmoteca li dedica l’homenatge que mereix una de les actrius més enlluernadores de la cinematografia mundial, amb una extensa retrospectiva que ocuparà la programació de tot el mes d’agost.

 

Truffaut la definia en aquests termes: “la dona és passional, l’actriu és apassionant. Generositat, ardor, complicitat, comprensió de la fragilitat humana, tot això es pot veure a la pantalla quan Jeanne Moreau actua”. Orson Welles, que la va dirigir en quatre ocasions, era més categòric. Ras i curt, considerava la protagonista d’Une histoire immortelle com “la millor actriu del món”, mentre que ella destacava de si mateixa “la capacitat d’anar canviant a mesura que el món ha anat canviant”. Per la seva part, el biògraf i amic de l’actriu, Jean-Claude Moireau, afirmava que “si la seva carrera com a actriu ha estat exemplar és perquè sempre s’ha basat en una profunda integritat. El seu do natural per a la metamorfosi uneix les qualitats que ella encarna sobre l’escenari i la pantalla amb la dona que realment és. El seu rostre és tan emotiu i mal·leable que mai se li podrà aplicar una etiqueta. Jeanne Moreau ens emociona per com n’és d’extraordinàriament humana”. La intel·ligència i el magnetisme de la Moreau també va atreure cineastes tan dispars com Antonioni, Losey, Buñuel o Fassbinder.

 

Jeanne Moreu va debutar al teatre l’any 1947 al Festival d’Avinyó, i als vint anys es va convertir en el membre més jove que fins llavors havia ingressat a la Comédie-Français. De seguida entra en contacte amb el cinema i de la mà de Louis Malle es revela al món amb Ascensor cap al cadafal i Els amants com una actriu superdotada, posseïdora d’una intuïció i una bellesa incomparables. El 1960 obté el premi d’interpretació al Festival de Cannes per Moderato cantabile. I així continua una carrera de més de 130 films, que també inclou alguna incursió en la direcció, on debuta el 1976 amb Lumière.

 

Jeanne Moreau ha rebut premis honorífics als quatre grans festivals internacionals, Cannes, Venècia, Berlín i Sant Sebastià; ha estat homenatjada pels Oscar de Hollywood i els César francesos, i va ser objecte d’una retrospectiva al MoMA de Nova York el 1994. És l’única actriu que ha presidit el jurat del Festival de Cannes en dues ocasions, el 1975 i el 1995, a més de ser la primera dona que va entrar a l’Acadèmia de les Belles Arts de França, l’any 2000.