El Govern, a proposta de la consellera de Cultura, ha aprovat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Conjunt Històric, la colònia Pons, a Puig-reig, situada a la ribera dreta del riu Llobregat, a la comarca del Berguedà.

 

Els orígens històrics de la colònia es remunten a quan la família Pons va adquirir la finca on s’havia de construir l’any 1875 i el mateix any ja es van iniciar les obres. L’any 1880 es va inaugurar la fàbrica, i el 1910 estava construïda la totalitat de la colònia, que va ser visitada el 1908 pel rei Alfonso XIII. L’impulsor de Cal Pons va ser Josep Pons i Enrich (1811-1893), nascut a Manresa, important industrial i empresari, fundador entre altres empreses de Caixa Manresa. La colònia va anar creixent successivament en funció de les necessitats i requeriments industrials i socials fins al seu tancament l’any 1992.

 

La colònia Pons comprèn bàsicament dues àrees: una àrea industrial i una àrea residencial, a més de diversos equipaments. Inclou diversos edificis que van ser construïts pel mestre d’obres Francesc Joan Canals i una església que fou projectada per l’arquitecte Josep Torres Argullol. A l’àrea industrial destaquen les fàbriques, magatzems, oficines, tallers, xemeneies, canal i resclosa. A la residencial, els habitatges dels treballadors, els xalets dels amos i altres edificis amb usos vinculats al funcionament de la colònia.

 

La delimitació de la colònia com a conjunt històric també inclou la protecció del seu entorn. Aquesta àrea inclou totes les edificacions, elements i espais que formaven l’antiga colònia Pons: les infraestructures (bàscula, resclosa i canal), els edificis industrials (naus, xemeneies, magatzems, oficines i tallers), els serveis i equipaments (teatre i casa de les noies, botigues, safareigs, cobert per als ocells i galliner, dipòsits, zona esportiva), els edificis religiosos (església, convent i escoles), els habitatges (dels treballadors, de la pujada al parc, del c. de les Abelles, antigues cavalleries, xalet del director, torre vella, torre nova), els espais urbans, els elements urbans, la vegetació i les restes.

D’altra banda, el Govern també ha acordat delimitar un entorn de protecció del castell de les Sitges, a Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra, un cop acomplerts tots els tràmits preceptius. 

 

El castell, que ja va ser declarat BCIN segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, es pot admirar des de molts indrets al seu voltant i, per això, ha calgut controlar els paràmetres d’imatge i les condicions de percepció del monument. Amb aquesta finalitat, la delimitació del seu entorn de protecció preserva la visualització correcta del monument i la integració harmònica de les possibles edificacions, instal·lacions o usos que s’hi puguin establir en el futur, amb la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris.