El Govern i l’Ajuntament de Barcelona han reprès el diàleg institucional en el marc de la Comissió Mixta, dos anys després que se celebrés la darrera trobada d’aquest òrgan de coordinació entre les dues administracions. La convocatòria de la Comissió Mixta va ser un dels acords presos en la reunió del 19 de juny passat entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i l’alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau.

 

Durant la trobada, que ha durat tres hores, s’ha elaborat un llistat de prioritats, tant per part de la Generalitat com de l’Ajuntament, que servirà de punt de partida per “activar o reforçar les reunions bilaterals a nivell sectorial”, segons ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, en una compareixença posterior a la reunió, que ha qualificat de “cordial i productiva”. L’objectiu, ha detallat Artadi, és que al llarg del que queda d’any es pugui anar treballant en una “concreció i calendarització” de les qüestions prioritàries i que abans d’acabar l’any es puguin tancar els acords assolits en aquestes trobades sectorials, de cara a incorporar-los en el procés d’elaboració dels pressupostos del 2019,

 

En aquest sentit, la consellera ha considerat “fonamental” l’aprovació dels comptes de l’any vinent per poder donar resposta a les demandes del consistori barceloní que enguany, degut a la situació de pròrroga pressupostària, no es podran atendre: “És evident que ens trobem en una situació de pressupost prorrogat degut a l'aplicació del 155, a la dissolució del Parlament per part del Govern espanyol, i per tant acords que tinguin a veure amb el pressupost immediat en el marc del 2018 tots en som conscients, també ho és l'Ajuntament, que hi ha aquesta impossibilitat”, ha afirmat Artadi.

 

La portaveu del Govern també ha remarcat que ambdues administracions han compartit “la denúncia de la regressió democràtica i de drets civils”, més enllà de “l'expressió més dramàtica” dels presos polítics i exiliats. En aquest sentit, Artadi ha valorat que l’alcaldessa de Barcelona “faci seu” aquest discurs de denúncia per la “repercussió” que té fora de Catalunya: “Hem de recordar que no hem tornat a la normalitat i també aprofitar totes les ocasions que puguem tenir per posar sobre la taula i descriure la situació en què actualment vivim”, ha manifestat.

 

La consellera Artadi ha destacat que Govern i Ajuntament faran un front comú per portar a l’Estat totes aquelles reivindicacions compartides, com ara la derogació de la LRSAL i de la LAU, i les reclamacions d’infraestructures i inversions pendents en qüestions com el transport públic.

 

D’altra banda, Artadi també ha explicat que les dues administracions han compartit “una inquietud” que des del Govern fa setmanes que també es denuncia: una major coordinació amb el Govern espanyol en l'arribada d'immigrants, especialment de la frontera sud. “Ens trobem que arriben autobusos, que no s'avisa, que no hi ha previsió, i que a més a més l'Estat ha tallat els fons que precisament servien per ajudar a acollir d'una manera adequada i digna aquestes persones que arriben en unes condicions dramàtiques al nostre país”, ha denunciat la portaveu.

 

La consellera ha lamentat també la “llarga” llista d'incompliments de l'Estat amb la Generalitat, que ha quantificat en uns deu mil milions d’euros des del 20111. “Ens hem trobat, i en aquest sentit compartim la reclamació de l'Ajuntament de Barcelona, que en els anys que hem necessitat més recursos per donar serveis a la nostra ciutadania, en uns anys que han sigut complicats, hem tingut una reducció dramàtica dels recursos. Sempre ho hem denunciat, el dèficit fiscal que pateix Catalunya al final es tradueix amb un dèficit social, i per tant en aquest sentit també creiem que la reclamació és conjunta”, ha reblat.

 

 

Una de les qüestions pendents que s’ha abordat a la Comissió Mixta és la inversió de la Generalitat en les escoles bressol. La portaveu Artadi ha assegurat que la voluntat del Govern és “recuperar el finançament que s'havia fet en anys anteriors de l'escoles bressol, amb la idea que tots compartim que entre 0 i 3 anys és una etapa formativa clau que després té un impacte sobre el rendiment escolar de l'alumne”.

 

En aquest sentit, Artadi ha detallat que el Departament d'Ensenyament està confegint un mapa de l'oferta d'escoles bressol per detectar on hi ha més mancances i dissenyar la manera de prioritzar les famílies més vulnerables perquè puguin accedir a escoles bressol públiques. “El compromís del Departament d'Ensenyament és incloure de manera progressiva i a partir del pressupost del 2019, un pressupost que esperem que puguem aprovar precisament per poder incloure elements com aquest, el finançament de les escoles bressol, no només per a l'Ajuntament de Barcelona sinó també un pla de finançament amb tots els ajuntaments de Catalunya”, ha afegit la portaveu.

 

 

En el marc de l'habitatge, Artadi ha anunciat que el Govern, des de la Secretaria d’Habitat Urbà i Territori, “està treballant en noves fórmules d'accés a l'habitatge a nivell legislatiu que es tramitaran de manera urgent per part de la Generalitat”. A més, s’instaran modificacions per ampliar el període màxim dels lloguers, una iniciativa que es podria entrar directament al Congrés dels Diputats com a Proposició de llei.

 

Així mateix, Artadi ha explicat que el Govern portarà la recuperació dels pisos buits i de les lleis sobre aquesta matèria suspeses pel Tribunal Constitucional a instàncies del Govern espanyol a la reunió bilateral Estat-Generalitat, que se celebrarà la setmana que ve.

 

 

Una part “important” de la reunió s’ha dedicat a tractar qüestions relacionades amb la sostenibilitat, on hi ha una estreta col·laboració entre les dues administracions, especialment pel que fa a la reducció de la contaminació de l'aire. Sobre això, Artadi ha destacat els avenços que s'estan fent des del Departament d'Economia amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat per poder desenvolupar la llei del canvi climàtic, aprovada pel Parlament la darrera legislatura, després que s’hagi aixecat la suspensió del Tribunal Constitucional. “Hem de mirar com podem desenvolupar les figures tributàries incloses a la llei i també els fons que han de permetre millorar la qualitat ambiental de Catalunya”, ha dit Artadi.

 

Durant la reunió també s’han repassat les xifres de deute, que han passat de 118 milions el 2015 a 18 milions d'euros el 2017, una reducció del 85%. “Es va fer un acord amb l'Ajuntament perquè no hi hagués deute endarrerit de l’any anterior, i en aquests moments estem per sota dels 180 dies”, ha afegit Artadi.

 

També en l’àmbit econòmic, la consellera i portaveu ha destacat que properament es podrà establir un calendari per a la inclusió de l'Ajuntament de Barcelona a la finestreta única empresarial. “Només queden 19 ajuntaments per incorporar-se a aquest model que es va impulsar des de la Generalitat en benefici de l'activitat econòmica i especialment de les empreses més petites i per tant ja tenim el compromís ferm avui que l'Ajuntament de Barcelona, que té un impacte molt més enllà de ser un únic ajuntament, finalment s'hi pugui incloure”, ha celebrat Artadi.

 

 

Finalment, en la trobada també s’ha parlat de qüestions com el 112, la reactivació dels treballs entorn a l'impost turístic, i sobre la normativa que impulsa la Generalitat i que afecta de manera particular a l'Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de seguir treballant d'una forma fluida perquè es puguin incorporar les opinions i reflexions del consistori i així tenir el millor cos normatiu possible.