El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha comparegut aquest matí a petició pròpia al Parlament de Catalunya per abordar l’arribada de menors migrats sense referents familiars dels darrers mesos. “Hem acollit a tots els infants i adolescents que han arribat i així ho continuarem fent”, ha explicat el conseller alhora que ha remarcat que aquesta és una oportunitat de país.

 

Entre l’1 de gener i el 15 de setembre de 2018 han arribat 2.156 menors i tots ells han entrat al sistema de protecció. “La voluntat de la DGAIA no és només donar-los un sostre i manutenció: també ens centrem en la seva educació, la formació, l’atenció emocional, el treball de l’autonomia, l’apoderament, la interacció i la relació amb la comunitat. Es tracta d’una atenció educativa i que treballa la seva inserció social i laboral més personalitzada”, ha puntualitzat El Homrani. “Podríem obrir un centre de 500 places però aquest no és el nostre model; el nostre model és el de tenir diversos centres més petits que ofereixin una atenció més especialitzada i que permetin el treball amb garanties de les entitats –que estan fent un esforç enorme–, dels professionals, de l’equip de la DGAIA i dels municipis”. 

 

Entre l’1 de juny de 2017 i el 15 de setembre de 2018 s’han creat 2.047 places que han servit per poder acollir aquests infants i adolescents i per complementar les places dels recursos ordinaris del sistema de protecció que també els acullen. A dia d’avui el sistema de protecció de la Generalitat de Catalunya té 8.717 infants i joves, un 28% dels quals (2.359) són infants i adolescents migrats sense referents familiars. Per fer-ho possible s'ha fet un increment al pressupost de la DGAIA d'aquest 2018 de 68 milions d'euros: 34 milions d'euros per a la creació de les places vinculades a les resolucions d'emergència ja operatives i 34 milions d'euros previstos com a despesa fins a desembre.  

 

En la compareixença, El Homrani ha explicat les tres fases del sistema de protecció especialitzat per aquests menors:

 

 

Quant al futur d'aquests joves, El Homrani ha apuntat que "malgrat l'emergència de la situació treballem per al futur, l'autonomia i la inclusió d'aquests joves: participen del pla "Noves Oportunitats" del SOC, hi ha 238 places associades a Itineraris Personalitzats d'Integració, acabem de tramitar els seus papers i vetllem per la seva ocupabilitat i pel seu dret a l'habitatge.  Cerquem que arribin a una fase d'autonomia als primers anys de la seva vida adulta."

 

El conseller ha explicat el mecanisme de coordinació continu entre el Govern i el Tercer Sector per monitoritzar l’estat de la situació i coordinar de manera conjunta l’abordatge de l’acollida dels infants i adolescents migrants que arriben al nostre país i la seva atenció contínua, el qual ja està en funcionament des d’aquest dilluns al matí. Així mateix, El Homrani ha parlat de la trobada que tindrà lloc aquest dimecres a la tarda amb la Taula d’atenció integral dels menors sense referents familiars que coordina l’atenció i les polítiques del Govern en aquesta matèria. Aquesta taula està integrada per representants dels Departaments de Treball, Afers Socials i Famílies, d’Interior, d’Ensenyament, de Salut, de Presidència, d’Exteriors i d’Administració Pública, així com de l’Ajuntament de Barcelona, de l’Associació Catalana de Municipis, de la Federació Catalana de Municipis, de col·legis professionals i d’entitats del Tercer Sector. 

 

De la mateixa manera, en els propers mesos es debatrà el futur del sistema de protecció i "volem realitzar una jornada de treball a fons que repensi el model de proteció català de l'infant i de l'adolescent que pugui respondre amb eficàcia a les crisis migratòries", ha anunciat el conseller. 

 

Finalment, el conseller ha insistit una vegada més en la necessitat de resposta i coordinació amb l’estat espanyol. En aquest sentit ha demanat novament més recursos, més transparència i més informació dels fluxos migratoris i agilitat en la resolució de la situació administrativa dels menors per a poder planificar la resposta i, alhora, assegurar drets d’asil i de treball per als joves perquè puguin sortir del sistema de protecció amb tots els drets de ciutadania garantits.