Dones que van trencar els tòpics i els costums de l’època. Dones que es van fer un lloc en un món marcadament masculí. Dones, en definitiva, que van transgredir l’ordre establert i van ser llavor del feminisme actual. La nova exposició del Memorial Democràtic fa una mirada retrospectiva a la primera meitat del segle XX per recuperar la memòria de 16 dones que van deixar empremta i es van obrir pas en una societat amb grans dèficits d’igualtat de gènere.

 

A través de fotos i retalls de les seves biografies es fa un recorregut per la vida de 8 dones de l’estat espanyol i 8 homònimes de l’Uruguai, pioneres en diferents àmbits, que van contribuir amb el seu coneixement a avançar cap a una societat més igualitària. L’exposició també inclou tres mapes del món que expliquen l’evolució del dret al sufragi femení des de 1893 fins als nostres dies i n’il·lustren amb fotografies el període dels anys vint i trenta a Catalunya i l’Uruguai.

 

La mostra recupera l’aportació històrica de dones com Carme Karr o Francesca Bonnemaison, fermes defensores de la participació de les dones a la vida pública a través del sufragi femení; l’escriptora i periodista Aurora Bertrana, que va col·laborar des de l’exili amb la resistència francesa en la lluita contra el nazisme; l’anarcosindicalista Frederica Montseny, primera dona en ocupar un ministeri; l’escriptora i periodista Rosa Maria Arquimbau o la mestra i política Natividad Yarza, primera alcaldessa a Catalunya i a Espanya. També hi ha un lloc important per a Clara Campoamor i Victoria Kent, dues advocades i polítiques que van ser diputades a les Corts, abans fins i tot que les dones aconseguissin el dret a vot l’octubre de 1931.

 

De l’altra banda de l’oceà, la mostra projecta el llegat de dones que van tenir un paper molt important en l’àmbit de la política, com Alba Roballo Verón, primera dona en ocupar un ministeri a l’Uruguai i Amèrica Llatina, Julia Arévalo Suárez, primera senadora comunista de Llatinoamèrica, i la sindicalista María Collazo. Altres dones amb presència a l’exposició  són  Petrona Viera Garino i Amalia Polleri Carrió, que van destacar en el camp de les arts plàstiques, Enriqueta Compte i Riqué, mestra, pedagoga i fundadora de la primera guarderia pública d’Amèrica Llatina, María Eugenia Vaz Ferreira Ribeiro, poetessa, compositora i dramaturga,  i Paulina Luisi Janicki, primera doctora en medicina i cirurgia a l’Uruguai.

 

L’exposició està organitzada conjuntament pel Memorial Democràtic i el Consolat de l’Uruguai, i la inauguració tindrà lloc avui, a les 19 h, a càrrec del director del Memorial, Plàcid Garcia-Planas, i de la cònsol general de l’Uruguai a Barcelona, Noelia Martínez Franchi La secretària general del Departament de Justícia, Patrícia Gomà, en farà la cloenda. A continuació hi haurà una taula de diàleg amb Graciela Sapriza, historiadora uruguaiana i una de les veus feministes més potents al seu país, i els dos comissaris de la mostra, Sylvia Roig Abelenda i Josep Lluís Martín Berbois.

 

Es  podrà visitar a la seu del Memorial fins al dia 11 de novembre i després viatjarà a l’Uruguai.

 

 

El Memorial Democràtic, que depèn del Departament de Justícia, és un centre d'activitats de commemoració, difusió, formació, assessorament i participació social relatives al coneixement del període de la Segona República, la Guerra Civil, la repressió franquista, l'exili, la deportació, els moviments antifranquistes i de la transició cap a la democràcia. La recuperació i la divulgació del paper de les dones en el patrimoni democràtic forma part també de les funcions que té encomanades.

 

Més informació en el següent enllaç.