• El mes de setembre s’ha de qualificar de càlid a Catalunya, particularment a l’interior
  • El setembre ha estat sec a Catalunya i molt sec a la Costa Brava, el massís del Montseny i ponent, molt plujós a punts del litoral Central i nord d’Osona, i plujós a l’Alta Ribagorça, sud del Montsià, i punts de la Garrotxa, Ripollès i l’Alt Urgell
 
La meteorologia del mes de setembre ha estat marcada en els nivells baixos de la troposfera (fins a 1.500 metres d’altura) per un desplaçament al nord de l’anticicló Atlàntic, que ha provocat una persistència de la massa d’aire càlid tropical. En canvi, la circulació en els nivells mitjans de la troposfera (a uns 5.500 metres d’altura) es va mantenir zonal (vent de l’oest) fins als darrers deu dies del mes. Aquesta situació ha provocat una temperatura alta a Catalunya, i tempestes que han afectat el país com a conseqüència del flux zonal i els fronts associats. Com que van arribar molt desdibuixats van afectar el territori d’una manera molt puntual, encara que l’aire relativament fred que els acompanyava juntament amb l’aire càlid en superfície i la temperatura alta de la mar Mediterrània han estat motius suficients per a la formació de tempestes localment molt intenses, especialment al litoral i prelitoral Central.
 
 
Calor i tempestes de l’1 al 7 de setembre
 
La situació sinòptica marcada per la presència d’un solc en els nivells mitjans de la troposfera, amb aire fred entrant pel Cantàbric, i l’aire càlid a 850 hPa (uns 1.500 m d’altura) a tota la conca mediterrània va provocar alhora una temperatura alta i va afavorir la inestabilitat i la formació de tempestes. Cal tenir en compte que en aquesta època la temperatura de l’aigua del mar es troba en màxims anuals, per sobre dels 25 ºC superficials a la meitat sud del litoral, fet que també afavoreix la convecció.
 
A principis de setembre es van registrar uns quants rècords de temperatura mínima elevada. Concretament, 11 de les 143 estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) amb més de 10 anys de dades van mesurar la seva mínima diària més alta en un mes de setembre. Van ser estacions situades a punts del centre i sud del litoral i prelitoral i en tots els casos entre els dies 2 i, sobretot, 3. L’abundant nuvolositat va ser un dels factors més importants que van provocar aquesta temperatura nocturna tan alta.
 
·         Després d’un agost marcat per l’activitat tempestuosa a diversos sectors del país, el setembre va començar amb característiques semblants. Els dos primers dies es van produir xàfecs en alguns trams del litoral i sobretot mar endins, en una situació típica de finals d’estiu o principis de tardor. Els dies 3 i 4 les tempestes van afectar molts altres sectors del país, destacant del dia 4 a les Garrigues, a banda de les del Pirineu i Prepirineu.
 
  • El dia 5 les tempestes van ser notícia a les Terres de l’Ebre, on van deixar pedregades importants. També van caure aiguats a punts del Pirineu i Prepirineu, així com al Camp de Tarragona al final del dia.
 
  • La matinada del dia 6 va caure una tempesta excepcionalment intensa al centre de la ciutat de Barcelona. En menys de dues hores es van recollir fins a 111,2 mm a la Font del Gat (Montjuïc) i 85,8 mm en poc més d’una hora al Raval, dels quals 76,8 mm van caure en 30 minuts. Un registre de 76,8 mm en 30 minuts és gairebé inèdit a les estacions de la XEMA, amb un sol precedent: els 84,8 mm en 30 minuts de Cabrils (Maresme) el 12 d’octubre de 2016. Aquella tarda l’estació de Cabrils va recollir fins a 220,9 mm. A partir de migdia es van formar noves tempestes que van descarregar sobretot al Pirineu i a la meitat est del país. La més important va deixar més de 100 mm en alguns punts del nord d’Osona al llarg de la tarda: 135,5 mm a Orís o 108,0 mm a Borgonyà.
 
  • Entre els dies 5 i 6, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) gestionada per l’SMC va registrar un total de 22.146 llamps núvol - terra, dels quals 3.255 van caure sobre territori català, i la gran majoria es produïren en tempestes sobre el mar. Més concretament, el dia 5 se’n van registrar 2.239 a Catalunya, dels quals 256 al Baix Ebre o 243 al Montsià. El dia 6 en van ser 986 dins de Catalunya, amb màxims comarcals al Baix Llobregat (126) i a Osona (80).
 
  • Entre la tarda i el vespre del divendres 7 van caure nous aiguats a punts del Vallès Oriental, Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf, amb alguns registres superiors als 50 mm (68,4 mm a Cabrils, al Maresme).
 
 
Tempestes del dia 12 de setembre
 
Una configuració molt semblant a la descrita va afectar Catalunya el dia 12 amb tempestes virulentes al Prepirineu Oriental i al litoral i prelitoral Central i Nord.
 
·         Les quantitats de precipitació més importants registrades a les estacions gestionades per l’SMC, XEMA i Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) van ser: 56,7 mm al Vendrell (el Baix Penedès), 56,0 mm a Palafrugell (el Baix Empordà) i 49,5 mm a Gisclareny (el Berguedà).
 
·         La intensitat de la precipitació va ser localment forta a diversos sectors (superior a 20 mm en 30 minuts), assolint la qualificació de torrencial (superior a 40 mm en 30 minuts): 52,9 mm al Vendrell i 42,1 mm a Gisclareny.
 
·         La quantitat de precipitació en un minut va ser forta a punts del litoral Central i el Prepirineu. Es van mesurar registres per sobre dels 2 mm en 1 minut, entre els quals cal destacar els 4,8 mm al Vendrell i els 4,2 a Gisclareny.
 
 
Calorada tardana del 19 al 24 de setembre
 
Després d’un episodi de tempestes entre els dies 15 i 18 de setembre, no tan significatives com les descrites en els apartats anteriors, si bé caldria destacar els 64,1 mm del dia 18 registrats a Cunit (el Baix Penedès), es va produir un episodi de calor entre els dies 19 i  24 de setembre.
 
Al llarg d’aquest període el flux zonal que va dominar la primera meitat del mes en els nivells mitjans de la troposfera, va estar substituït per una dorsal anticiclònica, a més d’un desplaçament de l’anticicló Atlàntic en superfície al mar del Nord. Els trets principals de l’episodi de calor es presenten a continuació:
 
·         Màximes superiors als 30 ºC a tot l’interior i bona part del prelitoral entre els dies 20 i 23. El dia 23 es van assolir els valors més alts, sobretot a la Ribera d’Ebre (37,8 ºC a Vinebre, 36,8 ºC a Benissanet) i zones pròximes:  36,2 ºC al Masroig (Priorat) o 35,0 ºC a Aldover (Baix Ebre).
 
·         Rècords de temperatura màxima en un mes de setembre gairebé no se’n van registrar. Només un a l’estació de Badalona – Museu (el Barcelonès), amb 13 anys de dades, on els 29,3 ºC del dia 20 de setembre van igualar el registre màxim del 5 de setembre de 2016. Cal dir que la gran majoria d’estacions de la XEMA van assolir la seva màxima absoluta de setembre fa 2 anys, del 3 al 6 de setembre de 2016, quan es van mesurar 41,6 ºC a Vinebre (Ribera d’Ebre) i 41,5 ºC a l’Observatori de l’Ebre (Baix Ebre).
 
·         Prop d’una quarta part d’estacions de la XEMA (34 de 143) van registrar aquells dies la seva temperatura més alta en una segona quinzena de setembre.
 
·         Per trobar valors més alts que els d’aquests dies als punts més càlids del país en una segona quinzena de setembre cal retrocedir almenys 18 anys, fins el 16 de setembre 2000: 37,4 ºC al Masroig (Priorat) i 40,8 ºC a Vinebre (Ribera d’Ebre).
 
·         Les úniques superacions del llindar de Situació Meteorològica de Perill per calor intensa es va produir al Montsià: les estacions d’Amposta i Illa de Buda durant el dia 24 van registrar 31,6 i 31,5 ºC de màxima respectivament
 
 
Tempestes 29 de setembre
 
Un petit embossament d’aire fred en altura desenganxat del corrent general i ubicat al sud de França va provocar tempestes que van afectar el terç nord del territori, especialment el Pirineu oriental. Les quantitats de precipitació més importants registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser: 56,0 mm Sant Pau de Segúries - XOM (el Ripollès), 44,7 mm a Molló-Fabert (el Ripollès), 39,8 mm a Malniu (2.230 m) a la Cerdanya, i 33,4 mm a Ulldeter (2.410 m), al Ripollès.
 
 
Setembre càlid a Catalunya
 
El setembre ha estat càlid a Catalunya, particularment a l’interior (figura 1). La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de setembre respecte de la mitjana climàtica mensual de setembre pel període de referència 1961-1990) que han estat superiors a +2,5 °C a la XEMA.
 
Nom de l’EMA
Comarca
Anomalia (°C)
Oliana
Alt Urgell
+3,0
la Granadella
Garrigues
+2,9
la Seu d'Urgell - Bellestar
Alt Urgell
+2,9
el Canós
Segarra
+2,9
el Pont de Vilomara
Bages
+2,8
Pantà de Darnius - Boadella
Alt Empordà
+2,7
Solsona
Solsonès
+2,7
Lladurs
Solsonès
+2,7
Cabanes
Alt Empordà
+2,6
Navata
Alt Empordà
+2,6
Oliola
Noguera
+2,6
els Hostalets de Pierola
Anoia
+2,6
Aldover
Baix Ebre
+2,6
Rellinars
Vallès Occidental
+2,6
Artés
Bages
+2,6
Pujalt
Anoia
+2,6
Sant Salvador de Guardiola
Bages
+2,6
 
 
Aquestes anomalies tèrmiques han estat conseqüència del desplaçament al nord de l’anticicló Atlàntic, que ha provocat una persistència durant el setembre de la massa d’aire càlid tropical.
 
Figura 1:
Mapes de temperatura mitjana del mes de setembre del 2018 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
 
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
mapa Tmm
Mapa ATm
Setembre sec a Catalunya
 
El setembre ha estat sec a Catalunya i molt sec a la Costa Brava, al massís del Montseny i ponent. En canvi ha estat molt plujós al litoral Central i al nord d’Osona, i plujós a l’Alta Ribagorça, sud del Montsià i les parts més elevades de la Garrotxa, el Ripollès i l’Alt Urgell (figura 2).
 
Figura 2:
Mapes de precipitació acumulada durant el mes de setembre del 2018 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
 
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA i la XOM, gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Mapa PPT
Mapa APPT
La persistència de la massa d’aire càlid tropical, la circulació zonal en els nivells mitjans de la troposfera, els fronts associats amb aire relativament fred i la temperatura alta de la mar Mediterrània han estat motius suficients per a una inestabilització de la troposfera i la formació de tempestes violentes litoral i prelitoral Central, Pirineu i Prepirineu. Però aquests fronts arribaven molt desgastats de manera que les tempestes han estat molt puntuals i distribuïdes de forma molt irregular al territori.
 
Els valors més alts de precipitació s’han recollit, com és habitual, al Pirineu i Prepirineu, amb màxims per sobre dels 200 mm a punts elevats de l’Alta Ribagorça. Però d’aquestes quantitats cal remarcar que els registres del litoral Central es van produir durant les tempestes del dia 6 al Barcelonès i 18 al Baix Penedès.
 
A la següent taula s’assenyalen les estacions de l’SMC en què la precipitació del mes de setembre ha superat els 100 mm.
 
Nom de l’estació
Comarca
PPT (mm)
Boí (2.535 m)
Alta Ribagorça
212,3
Orís
Osona
190,8
Sant Pau de Segúries (XOM)
Ripollès
174,0
Borgonyà
Osona
171,0
Barcelona - Font del Gat (XOM)
Barcelonès
168,0
Barcelona - el Raval
Barcelonès
154,8
Barcelona - Can Bruixa (XOM)
Barcelonès
129,0
Molló - Fabert
Ripollès
125,8
Tortellà (XOM)
Garrotxa
124,0
Olesa de Montserrat (XOM)
Baix Llobregat
122,0
la Vall de Bianya (XOM)
Garrotxa
117,0
Badalona - Museu
Barcelonès
116,2
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló
Cerdanya
115,9
PN del Garraf - el Rascler
Baix Llobregat
115,6
Campins (XOM)
Vallès Oriental
115,0
el Pont de Suert
Alta Ribagorça
112,5
Espot (2.519 m)
Pallars Sobirà
109,5
Breda (XOM)
Selva
109,0
Gisclareny
Berguedà
108,9
Cunit
Baix Penedès
108,3
Ulldecona - els Valentins
Montsià
102,4
Malniu (2.230 m)
Cerdanya
100,2
 
 
Valors d’irradiació solar normals
 
Si bé bona part del territori presenta valors d’irradiació solar global propers a la mitjana (figura 3), hi ha excepcions en el Prepirineu i el Pirineu occidental, la plana de Lleida i prelitoral Sud, amb valors lleugerament per sobre dels normals.
 
 
 
Figura 3:
Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de setembre del 2018 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
 
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2008-2017).
Mapa ARS
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí mensual definitiu a partir del dia 15 del mes en curs. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat
 

1 d’octubre del 2018

5  

Imatges

Mapa TMm

Mapa TMm 403

Mapa ATMm

Mapa ATMm 269

Mapa PPT

Mapa PPT 346

Mapa APPT

Mapa APPT 298

Mapa ARS

Mapa ARS 246

1  

Fitxers adjunts

nota informativa

nota informativa
PDF | 830