10è aniv. ATC
L’Agència Tributària de Catalunya commemora  deu anys amb la totalitat de les competències desplegades, d’acord amb l’actual marc legislatiu, mitjançant l’assumpció de les que tenia externalitzades, fet que comporta la gestió integral dels tributs (propis i cedits) i de la recaptació executiva dels deutes; amb una plantilla de 721 treballadors integrada, entre d’altres, per cossos tributaris propis d’inspectors i gestors; 201 oficines esteses per tot el territori: 32 entre oficines territorials i de serveis tributaris i 169 de la Xarxa Tributs de Catalunya; una nova seu física a la Zona Franca i una d’electrònica; la posada en marxa del sistema informàtic e-SPRIU; i 557 milions d’euros de deute tributari, que s’ha fet aflorar gràcies al Pla de prevenció i reducció del frau fiscal.
 
L’acte de celebració del 10è aniversari de l’ATC ha tingut lloc aquesta tarda al Palau de la Generalitat, i ha comptat amb la participació dels exconsellers Antoni Castells i Andreu Mas-Colell i del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès. Castells ha explicat les primeres passes de l’Agència; Mas-Colell, l’etapa de creixement, i Aragonès, la fase final del desplegament territorial i competencial que va dur a terme l’exvicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras.
 
201 oficines distribuïdes per tot el territori
 
En aquests deu anys, l’Agència Tributària de Catalunya ha passat de tenir 4 delegacions a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a 201 oficines distribuïdes arreu de la geografia catalana: 15 oficines territorials i 13 oficines de serveis tributaris compartides amb entitats locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments), que ofereixen als contribuents serveis que abans estaven dispersos o que només es donaven a la Seu Central i a les delegacions territorials. Això es tradueix en més facilitat i accessibilitat per als usuaris, confiança, atenció personalitzada, rapidesa i gestió eficaç i de qualitat.
 
Aquest model en xarxa es complementa amb 169 finestretes úniques i punts d’assistència tributària de la xarxa Tributs de Catalunya, on els ciutadans poden obtenir atenció bàsica i presentar declaracions.
 
De 321 a 721 treballadors
 
Aquest desplegament territorial de l’Agència, ha anat acompanyat d’un creixement del personal de l’ATC, que ha passat de 321 treballadors l’any 2008 a 721 aquest 2018. De les 721 persones que avui formen la plantilla de l’ATC, 220 provenen dels registres de la propietat, que fins ara realitzaven les tasques de gravació, comprovació i liquidació dels impostos cedits.
 
 
 
Recaptació executiva
 
Amb l’assumpció de la recaptació executiva, l’ATC ha esdevingut l’administració tributària de referència del conjunt de les administracions catalanes, ja que ha passat de ser client de l’Agència Tributària de l’Administració de l’Estat (AEAT) a gestionar els seus propis deutes, els de la resta de departaments i entitats de la Generalitat i els de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments).
 
 
Del G@UDI a l’e-SPRIU
 
Finalment, més enllà del desplegament territorial i de personal de l’ATC, durant aquests anys la Generalitat també ha treballat en el desenvolupament dels sistemes d’informació per donar resposta als reptes de digitalització de l’Agència, guanyar eficiència en la lluita contra el frau i, al mateix temps, facilitar als ciutadans el compliment de les obligacions tributàries.
 
El juliol del 2017 va entrar en funcionament el nou programa informàtic de gestió tributària e-SPRIU (Serveis i Processos per a la Relació Integral amb l’Usuari Tributari) que, a diferència del sistema G@UDI, vigent des de l’any 2002, pot gestionar qualsevol tribut, sigui de la tipologia que sigui, fins i tot els periòdics i de caràcter massiu. L’e-SPRIU anirà assumint gradualment els impostos de nova creació i conviurà amb el G@UDI durant els propers cinc anys.
 
CRONOLOGIA i actuacions rellevants

2008: neix l’Agència Tributària de Catalunya. L’1 de gener del 2008, l’ATC va iniciar la seva activitat. Creada per la Llei 7/2007, de 17 de juliol, d’acord amb el que disposa l’article 204 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, la seva posada en marxa va significar un canvi fonamental en l’aplicació dels tributs, amb l’objectiu d’incrementar la qualitat i l’eficàcia de l’Administració en la prestació dels serveis als ciutadans. Durant aquest primer any, es desenvolupa l’estructura organitzativa de l’Agència, es creen els cossos tributaris propis i s’aproven els primers instruments de planificació anual: el Programa d’actuacions, el Pla de control tributari, el Pla de la Inspecció de Serveis i el Pla de formació.
2009: s’aprova la Carta de drets dels contribuents i es fa evolucionar l’aplicació G@UDI per iniciar la seva implantació progressiva en l’àmbit de la recaptació. Es produeix la integració de funcionaris en el cos superior d’inspecció i tècnica tributària de l’Agència i la plantilla arriba als 365 treballadors.
 
2010: entra en funcionament la finestreta única tributària amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i es crea l’Oficina del Contribuent, el nou web “e-tributs” i l’Oficina Virtual de l’ATC. Augmenten les actuacions de comprovació per avançar en la lluita contra el frau fiscal, i es potencia l’assistència als contribuents (generalització de la cita prèvia i atenció específica a la informació presencial i telefònica, consolidació del pagament amb targeta de dèbit i de crèdit).
 
2011: s’incrementa un 45% del pagament telemàtic, respecte al 2010, a través de la plataforma G@UDI i l’Oficina Virtual, es deixa de prestar el servei de caixa i s’inicia el servei de pagament a través d’entitats financeres col·laboradores.
 
2012: es crea l’impost sobre les estades en establiments turístics, a través de la
Llei 5/2012, del 20 de març, es publica el document Mercat immobiliari de Catalunya, que ha esdevingut la base per determinar els valors del sòl i la construcció, i es posa en marxa el sistema de cita prèvia de l’impost sobre el patrimoni.
 
2013: es crea la Secretaria d’Hisenda, a través del Decret 25/2013, de 8 de gener, de reestructuració del Departament d’Economia i Coneixement, amb l’objectiu de reforçar les estructures de la hisenda de la Generalitat i fer efectiu el desplegament de l’Administració tributària catalana. Es desenvolupa el Conveni marc sobre recaptació executiva entre l’ATC i les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i es concreten els serveis de finestreta única i la col·laboració interadministrativa en la lluita contra el frau.
 
2014: s’implanta la xarxa Tributs de Catalunya, es crea el cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat de Catalunya, l’Oficina Virtual incrementa les funcionalitats de tramitació telemàtica i s’implanten alguns impostos de nova creació (sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital; sobre l'emissió d'òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l'aviació comercial; sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria, i sobre la producció d'energia elèctrica d'origen nuclear).
 
2015: l’impost sobre successions, els tributs sobre el joc i els tributs propis de nova creació s’incorporen a la tramitació telemàtica; l’Ajuntament de Barcelona s’integra a Tributs de Catalunya, i es posa en marxa el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.
 
2016: l’ATC es trasllada a les noves instal·lacions de la Zona Franca; s’ofereix al contribuent la possibilitat de fer el pagament de liquidacions i deutes pendents a través del 012, amb targeta bancària; es recupera el servei de gravació i escaneig d’autoliquidacions que es trobava externalitzat al Centre de Gravació dependent del Deganat Autonòmic de Registradors de la Propietat; es consoliden els processos d’embargament de comptes, sous i salaris assumits directament per l’Agència en la gestió executiva dels deutes; els pagaments per mitjans telemàtics superen la xifra dels 1.000 M€.
 
2017: culmina el desplegament territorial i competencial de l’ATC, d’acord amb l’actual marc legislatiu, i es converteix en l’Administració tributària de referència en recaptació executiva, després de signar convenis amb les 4 diputacions catalanes, els ajuntaments de Barcelona, Sabadell i Terrassa, i el Consell Comarcal de la Selva, i d’assumir la gestió de totes les sancions del Servei Català de Trànsit. També s’implanten la nova seu electrònica i el sistema e-SPRIU; es potencia la comunicació directa amb els intermediaris tributaris; es regula l’estructura organitzativa de l’ATC i s’incrementa la plantilla per poder fer front amb èxit al desplegament territorial de l’Agència. En el marc del desplegament, es recupera el servei de comprovació, externalitzat en les oficines liquidadores dependents del Deganat Autonòmic de Registradors de la Propietat. A finals d’any es presenten els resultats del càlcul de la bretxa fiscal de Catalunya de l’any 2014, la qual cosa constitueix una experiència pionera a l’Estat espanyol i una anàlisi essencial en la lluita contra el frau fiscal.
 
2018: les 32 oficines tributàries de l’ATC participen per primera vegada en la campanya de la renda amb personal i estructura propis; la xarxa Tributs de Catalunya s’amplia amb 169 punts d’atenció; es dota la seu electrònica de noves funcionalitats, com ara la possibilitat que els intermediaris tributaris facin el pagament telemàtic de les autoliquidacions que presentin en representació de terceres persones; es crea la Unitat d’Informació Tributària per avançar cap a un model de gestió basat en la governança de dades; s’avança cap a la consolidació de la recaptació executiva, amb l’elaboració del decret de subhastes de l’ATC, es preveu la convocatòria de la primera subhasta telemàtica per a finals d’any, i es treballa en l’aprovació d’un nou Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022.
 
 

1  

Imatges

10è aniv. ATC

10è aniv. ATC 80

1  

Fitxers adjunts

10è aniv. ATC

10è aniv. ATC
PDF | 339