El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, s’ha reunit aquest matí a Brussel·les amb el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, per mostrar la disposició del Govern de la Generalitat a seguir aprofundint en les relacions amb l’executiu flamenc. El conseller ha expressat “el rebuig d’un tipus d’acció política des d’un estat que pretén interferir la vida democràtica i parlamentària d’un altre estat i això és inconcebible en termes europeus”.
La trobada entre Maragall i Bourgeois s’ha produït després que aquesta setmana el ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, retirés l’estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya, André Hebbelinck, i decidís no acreditar cap persona que realitzés aquesta funció en el futur, en considerar inapropiades unes declaracions del president del Parlament flamenc, Jan Peumans, sobre la situació dels presos polítics. En una atenció als mitjans de comunicació a la Delegació del Govern davant la Unió Europea, Maragall ha volgut expressar el seu suport al President del Parlament: “no és admissible que un exercici de llibertat d’expressió d’un president d’un parlament democràtic pugui ser perseguit, castigat o intervingut des d’un altre estat".
El conseller ha afirmat que el govern flamenc s’ha mostrat sobtat pels fets ocorreguts, si bé “per nosaltres aquest fet ens produeix més indignació que sorpresa” i ha afegit que “naturalment no ens hi hem d’acostumar i ningú s’hi ha d’acostumar a aquest tipus de barbaritats”. Maragall ha constatat que “és absurd i sense sentit, tenim clar que nosaltres no només hem d’avançar amb unes relacions cordials genèriques, sinó també posar de manifest que en aquesta relació entre institucions com Flandes i Catalunya hi ha contingut europeu, hi ha una capacitat d’identificar qüestions d’interès compartit i hi ha un compromís de col·laboració institucional”.
El govern català seguirà treballant per enfortir les relacions amb el govern de Flandes, les seves institucions i els seus ciutadans i ciutadanes, amb qui comparteix projectes, així com el compromís europeu. Aquest any es compleix el desè aniversari de la posada en marxa del Pla Catalunya-Flandes, l’acord de col·laboració entre els dos governs per fomentar les relacions en diversos àmbits, que properament es concretarà en el programa de treball 2019-2020. En aquest sentit, el titular d’Acció Exterior ha explicat que “estem treballant en posar aquest acord al dia, renovar-lo, completar-lo, afegir-li les qüestions que ens semblen que tenen sentit i que tenen possibilitat de tirar endavant i reforçar aquesta relació”. “Hem apuntat que el mes gener o febrer estarem en condicions de presentar la nova versió potent, actualitzada i ambiciosa d’aquesta relació entre Catalunya i Flandes. Crec que aquesta és la millor manera de respondre a segons quina mena d’absurditats” ha afegit.
Signatura de l’Aliança per la cohesió que promou el Comitè de les Regions
Durant la seva visita a Brussel·les el conseller Maragall s’ha reunit també amb el president del Comitè de les Regions, Karl-Heinz Lambertz, a qui ha manifestat la voluntat del Govern de seguir aportant i participant activament a aquest organisme. “Estem en condicions de tenir una posició. Tenim coneixement, tenim experiència en aquestes matèries i tenim coses a dir. Les direm i les direm ben dites”. La visita ha servit també per formalitzar l’adhesió de Catalunya a la declaració ‘Aliança per la cohesió’, que promou el Comitè de les Regions de la Unió Europea, “una declaració respecte la necessitat que Europa recuperi, contempli i aprofundeixi en el concepte de cohesió i de convergència i resolgui les disparitats excessives, evidents, entre les diferents regions i països”, ha destacat. Tal com ha recordat el conseller, l’adhesió arriba ara perquè no es va poder signar quan tocava, arran de la intervenció del govern català per part del govern espanyol. “És una més de les tantes petites grans restitucions que encara no havíem pogut fer” ha dit, i ha subratllat que “és també l’evidència que Catalunya té, altre cop, plena presència en aquest Comitè de les Regions”.
Maragall també ha traslladat al president Lambertz el compromís amb aquest organisme i “la nostra voluntat d’afegir valor en la cohesió regional, així com en les polítiques europees per la cohesió i per la convergència entre regions”. També han repassat la situació política actual, “els clarobscurs, les dificultats, les contradiccions i els obstacles que apareixen per la via de l’acció diplomàtica del govern espanyol”, posant sobre la taula la possibilitat que el Comitè de les Regions “sigui altre cop escenari adequat per comentar formalment la qüestió catalana i les seves vessants i novetats”.
1
Imatges
