El Museu d’Art de Girona ha inaugurat aquesta tarda la remodelació de les sales 9 i 10 de l’exposició permanent dedicades al retaule de Sant Feliu de Girona (1504-1520). La nova museografia fa més accessibles les sales, millora la presentació i la comprensió d’aquesta obra monumental que va ser desmuntada i fragmentada l’any 1936.

 

Una de les grans millores expositives és l’audiovisual “El retaule de l’església de Sant Feliu de Girona”, que explica el procés de construcció de l’obra a través d’un personatge que passeja per la Girona del 1520 i entra a l’església de Sant Feliu, il·lusionat, per veure finalment acabat el retaule major de l’església, en la construcció de la qual ha participat en tant que mestre artesà. A partir d’aquí, el visitant reviurà tot el complex procés de construcció d’un dels retaules més monumentals de Catalunya i resseguirà, a través d’un esquema evolutiu, com es va anar construint: des de la traça o dibuix preliminar, fins a tota la talla de fusta, el daurat i policromat de tot el moble o la realització de les taules pintades. Aquestes darreres, i especialment les pintades per Joan de Burgunya que expliquen el martiri de Sant Feliu, el primer màrtir de Girona, són un dels millors exemples de pintura catalana del cinc-cents. 

 

L’audiovisual permetrà acostar els visitants a l’època del retaule i aprofundir en la complexitat de la seva execució. Es tracta d’una obra complexa que es podrà entendre en el seu conjunt i conèixer millor.

 

La primera sala està dedicada a exposar les parts més destacades del retaule: les 8 taules del sotabanc, pintades per Pere de Fontaines i únics testimonis conservats de tota la producció d’aquest artista; les 6 taules pintades per Joan de Burgunya, i una selecció de talles de diferents formats que ornaven els pilars del retaule, així com alguns fragments de les traceries del moble. Com a novetat, s’hi incorporen nous fragments: els dos plafons tallats que ornaven el final del guardapols dels laterals, algunes escultures més i un petit conjunt de pinacles i espigues que coronaven l’obra. Totes les peces s’han restaurat i permeten comprendre millor que la sala sencera es dedica a un sol conjunt, si bé amb solucions plàstiques diferents.

 

 

L’execució del retaule de Sant Feliu es va prolongar durant 16 anys, hi van treballar diferents artífexs: Joan Dartrica (1504) va fer-ne l’obra de fusta i la talla decorativa o traceria; la imatgeria es va encarregar a Joan d’Aragó (1505), Pere Coll i Pedro Robredo (1507); i el daurat i la pintura van ser executats per Pere de Fontaines (1515) i Joan de Burgunya (1518), que va finalitzar l’obra el 1520. Cadascun d’ells va aportar el seu estil personal, les seves influències i els seus coneixements tècnics.

 

El retaule va esdevenir un grandiós conjunt de prop de 15 metres d’alçària i 11 metres d’amplada i un dels millors exemples de la transició de l’estil gòtic cap a les noves fórmules del Renaixement. Es va mantenir, presidint l’absis de l’església de Sant Feliu, fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola. L’any 1936 es va desmuntar i es va guardar a la catedral de Girona, fragmentat. L’any 1943 es va reconstruir un nou retaule per a l’església de Sant Feliu, en el qual s’aprofitaven parts de l’antic: diversos fragments dels laterals o guardapols, les figures de l’apostolat i la imatge de la Mare de Déu. La resta ha acabat conservant-se, i en bona part exposat, al Museu d’Art de Girona.

 

Ara, per primera vegada, es pot veure virtualment una imatge única: el retaule sencer en el seu lloc d’origen, una imatge impossible des de l’any 1936. La recreació de l’obra ha estat realitzada per Burzon Comenge a partir de les poques fotografies que es conserven del retaule, en blanc i negre i anteriors al 1936, i de les parts i fragments que es conserven a l’església de Sant Feliu i al Museu d’Art de Girona. L’audiovisual té una durada aproximada de 4 minuts i està disponible en català, castellà, anglès i francès.

 

Finalment, la restauració ha inclòs la intervenció de millora, el sanejament dels murs i la construcció d’una tarima alçada que permet salvar els graons d’accés, fent ara practicable l’espai per a tots els públics.