El Consejo de Patrimonio Histórico celebrat a Elx (Alacant) ha acordat inscriure la Seu Episcopal d’Ègara i la seva decoració pictòrica (s. V-VII) a la Llista Indicativa del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Ser a la llista de l’Estat Espanyol és el primer pas per poder aspirar, en un futur, a formar part del patrimoni mundial de la UNESCO.

 

L’Ajuntament de Terrassa, el Bisbat de Terrassa i la Parròquia de Sant Pere de Terrassa promouen la candidatura per la seva inclusió en la Llista Indicativa del Patrimoni Mundial de la UNESCO.

 

L’objecte de la candidatura de Terrassa a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO és el conjunt monumental de la Seu epicopal d’Ègara i la seva decoració pictòrica, la qual es presenta integrada en el marc arquitectònic d’una seu episcopal tardoantiga. La Seu d’Ègara conforma un conjunt arquitectònic i pictòric únic a Europa que té una trajectòria de continuïtat en la història. El Bisbat d’Ègara, fundat cap al 450, va significar l’època de major esplendor d’un recinte on s’hi va desenvolupar un conjunt episcopal d’una excepcional importància artística per a l’Europa cristiana occidental.

La pervivència d’elements arquitectònics i pictòrics d’aquest període (s. V-VII), que es manifesta en l’arquitectura del edificis episcopals de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere, i sobretot en la seva decoració pictòrica, fa únic aquest conjunt dins el patrimoni europeu.

 

La candidatura es presenta per a ser inscrita a la Llista del Patrimoni Mundial justificant el seu valor universal excepcional en base els criteris 2, 3 i 4 establerts pel Comitè del Patrimoni Mundial:

 2)  Donar testimoni d’un intercanvi d’experiències considerable durant un període determinat o en una àrea cultural concreta, sobre el desenvolupament de l’arquitectura o de la tecnologia, de les arts monumentals, de la planificació urbana o de la creació de paisatges. El conjunt i la seva decoració pictòrica són una peça clau en el context de transferència cultural que es van produir entre l’Occident i Orient mediterrani entre els segles V-VIII.

 3) Aportar un testimoniatge únic, o si més no excepcional, d’una tradició cultural o d’una civilització encara viva o desapareguda. La Seu episcopal d’Ègara i la seva decoració pictòrica són un testimoni únic de la trobada de dos tradicions culturals: la hispanovisigoda i la bizantina.

 4) Oferir un exemple eminent d’un tipus de construcció o d’un conjunt arquitectònic o tecnològic o de paisatge que il·lustri un o alguns períodes significatius de la història humana. Són cinc els motius que converteixen la Seu episcopal d’Ègara i la seva decoració pictòrica en una conjunt artístic i arquitectònic excepcional.

 

La candidatura de la Seu Episcopal d’Ègara i la seva decoració pictòrica ha estat elaborada seguint el model del “Protocol per a la ordenació dels criteris per a la identificació i preparació de les candidatures de Patrimoni Mundial i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya”, publicat per la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 16 de febrer de 2013.

  

El 2 de juny de 2015 va tenir entrada a la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura la proposta de candidatura Les pintures de la Seu Episcopal. Segles V a VIII. Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Seu d’Egara per ser inscrita, en primera instància, a la Llista indicativa del Patrimoni Mundial de la UNESCO. El Consejo celebrat el 6-7/10/2016 a Avilés (Principado de Astúrias) va analitzar la proposta ‘Les pintures de la Seu Episcopal. Segles V a VIII. Esglésies de Sant Pere de Terrassa. Seu d’Ègara’ i va demanar que s’incorporés, a més de les pintures, el conjunt arquitectònic.  

 

La Llista indicativa del Patrimoni Mundial és un inventari dels béns que cada estat membre té la intenció de proposar per la seva inscripció definitiva a Patrimoni Mundial, procés per al qual hi ha el requisit imprescindible que el bé estigui un mínim d’un any en aquesta llista. 

 

A partir d’aquí, la candidatura haurà de ser de nou valorada i aprovada pel Consejo de Patrimonio Histórico, per poder seguir la tramitació.

La inscripció definitiva haurà de ser acordada en les sessions que, amb caràcter anual, celebra el Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO i que haurà de comptar, a més, amb l’informe favorable d’alguna o algunes de les organitzacions consultives independents establertes per la Convenció del Patrimoni Mundial (ICOMOS - UICN - ICCROM) relatives al patrimoni cultural, patrimoni natural i preservació i restauració de béns culturals, respectivament.