Les restes de Prats de Lluçanès corresponen a soldats morts en els combats que es van produir entre l’1 i el 3 de febrer de 1939 al municipi. L’exèrcit republicà va situar una línia defensiva a la carena de Sant Sebastià, als afores de Prats, per protegir la retirada de la població civil cap a França. La 54a Divisó de l’exèrcit franquista va arribar a la zona el dia 1 de febrer i es va trobar amb una forta resistència republicana. Els feixistes van ocupar Prats després de tres jornades de combats intensos.
Segons els franquistes, el balanç final d’aquells combats va ser de 250 morts i 50 presoners per part republicana, i de 7 morts i 29 ferits per part franquista. Molts dels republicans morts havien estat afusellats.
La consellera Ester Capella, acompanyada de l’alcalde, ha visitat la zona, inaugurant així l’itinerari commemoratiu instal·lat al llarg de tota la carena de Sant Sebastia, amb plafons i monòlits que recorden la batalla. Capella ha vist el lloc on es va trobar la fossa de Sant Sebastià i ha fet una ofrena floral al monòlit instal·lat prop de l’Ermita en homenatge a les víctimes.
Les fosses de la Guerra Civil a Prats de Lluçanès
Testimonis i documents de l’època asseguren que els combats van ser molt durs i cruents. La batalla va deixar centenars de cossos pels voltants de l’Ermita de Sant Sebastià. Els mateixos veïns del poble es van encarregar d’enterrar les víctimes en fosses. Van fer-ho de formà ràpida i expeditiva, atemorits per les possibles represàlies que podia significar prendre part d’enterraments de soldats republicans.
La memòria oral assegura que hi ha més fosses al llarg de tota la carena on es va situar la línia defensiva republicana. Els arqueòlegs, de fet, van fer diverses prospeccions guiant-se pel record de gent del poble, però només van trobar cadàvers en dos punts, a banda de la fossa exacavada l’any 2004.
Fossa de Sant Sebastià i el cas dels bombers de Barcelona
Aquesta fossa estava localitzada prop de l’Església de Sant Sebastià, dins d’una finca privada dedicada a la cria i la domesticació de cavalls. El propietari va descobrir la fossa arran d’unes tasques de condicionament d’un camp d’entrenament. Els arqueòlegs van fer l’excavació i van trobar-hi 14 individus. La majoria de les restes òssies estaven en molt mal estat perquè la zona havia estat afectada per diversos moviments de terres.
El perfil biològic, però, va determinar que es tractava de soldats de la Guerra Civil, molt probablement republicans. Els treballs també van establir que cinc de les víctimes eren homes i que dues altres víctimes tenien entre 30 i 35 anys. Els individus estaven enterrats de bocaterrosa i probablement anaven vestits en el moment de la inhumació.
A la part central de la fossa, s’hi van trobar diversos botons de bronze d’uniformes del cos de Bombers de Barcelona. Van aparèixer en una zona molt erosionada on només hi havia algunes extremitats aïllades i, per això, no es van poder associar a cap individu de la fossa.
Hi ha, però, documents que acrediten que sis bombers de Barcelona van morir o desaparèixer aquells dies a Prats de Lluçanès després de ser mobilitzats per la República. Existeixen partides, certificats de defunció o cartes de familiars. Els seus cossos, malgrat tot, continuen sense aparèixer. Entre les 2.000 mostres genètiques que s’han extret a familiars vius, hi ha també les de tres descendents d’aquells bombers. Els resultats dels encreuaments, com dèiem, no han estat concloents.
Fossa del Cementiri de Sant Andreu de Llanars
La fossa ubicada a l’antic Cementiri de Sant Andreu de Llanars comptava amb quatre individus que van ser enterrats amb molt poca cura: dues víctimes van ser inhumades a sobre de les altres dues. Els treballs, en aquest cas, van establir que es tractava de quatre homes d’entre 19 i 39 anys que van morir en un context de violència. Alguns presentaven evidències d’haver estat executats. Com en el cas dels cossos de Sant Sebastià, el perfil biològic va determinar que també eren soldats de la Guerra Civil, molt probablement republicans.
Fossa de Puigvistós
La fossa de Puigvistós de Prats de Lluçanès va ser la primera que es va obrir a Catalunya en període democràtic. L’excavació es va fer l’any 2004 en el marc d’un programa pilot de la Generalitat, arran de diversos estudis que asseguraven la localització i identificació d’una de les persones enterrades.
La fossa estava ubicada a la finca de Puigvistós, als afores de Prats. Els arqueòlegs hi van trobar les restes de sis soldats republicans i un civil. Les proves genètiques van determinar que el civil era efectivament la persona que es volia identificar. Les seves despulles van ser retornades a Almacelles, d’on era originari. Els altres sis soldats no identificats van ser traslladats després al Cementiri de Prats de Lluçanès. L’any 2017, amb el Pla de Fosses ja vigent, el Govern va enterrar-los de nou en un nínxol dignificat, que és on des d’aquest divendres descansen també les restes trobades a Sant Sebastià i Sant Andreu de Llanars.
Pla de Fosses
A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades, de les quals només se n’han obert 38, 14 de les quals des del gener del 2017, quan es va posar en marxa del Pla de fosses. Des d’aleshores el Govern fa excavacions d’ofici, amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. Abans d’aquesta iniciativa, la Generalitat només podia actuar a petició dels familiars de desapareguts. El Departament de Justícia analitza les restes trobades per poder-les identificar i retornar-les als familiars corresponents. Es calcula que hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses.
Com funciona el Programa d’Identificació Genètica
Les persones que sospiten que tenen un familiar a una fossa i volen fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de Persones Desaparegudes. La inscripció es pot fer a través del lloc web memòria.gencat.cat. L’Hospital Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després, incorpora els resultats a una base de dades amb l’estudi genètic de familiars de persones desaparegudes per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes desenterrades de les fosses. El Cens de Persones Desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, uns 2.000 s’han fet les proves genètiques.
El Programa d’Indentificació Genètica ha permès identificar una persona enterrada en una fossa. Es tracta de Leandro Preixens, que va morir per culpa d’un obús de la Guerra Civil. Estava enterrat a la fossa del Soleràs (Les Garrigues). La identificació va ser possible perquè es va creuar amb l’ADN del seu net.
