L’Arxiu Nacional de Catalunya ha ingressat la documentació històrica i moderna, des del 1931 fins a la seva liquidació, d’un dels partits de més llarga trajectòria en la vida política del nostre país, Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Aquesta formació va tancar les portes i es va acollir formalment a un concurs de creditors després de no aconseguir representació al Parlament de Catalunya ni i a les Corts generals espanyoles en les dues eleccions celebrades el 2015.

 

Amb la voluntat de preservar el seu fons documental, un patrimoni tan rellevant per al coneixement de la història política de Catalunya al llarg del segle XX, a iniciativa de l’Arxiu Nacional, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per resolució del Conseller de 5 de juliol de 2017 va incloure l’anomenat Arxiu Històric Ferran Camps (UDC) en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. S’aconseguí per aquesta via oferir, tan aviat com fou possible, protecció legal a l’arxiu històric de la formació política, immersa en procediment concursal de fallida.

 

El Jutjat Mercantil número 4 de Barcelona, en iniciar el setembre de 2016 el procediment de concurs ordinari, va assignar l’administració concursal d’Unió Democràtica de Catalunya (en Liquidació) a la firma d’advocats Deloitte Abogados, S.L.P. L’esmentat administrador concursal va certificar a mitjans de 2018 que, una vegada exhaurida la fase judicial de presentació d’ofertes per a l’adquisició del patrimoni del partit, no existia cap oferta per a l’adquisició de l’arxiu. El Departament de Cultura ha presentat una oferta econòmica simbòlica amb l’objectiu d’aconseguir, de la manera més ràpida possible, l’ingrés d’aquest fons documental tan rellevant en un centre d’arxiu públic.

 

El fons documental d’Unió Democràtica de Catalunya  ara ingressat definitivament a l’Arxiu Nacional ocupa un volum de més de 200 metres, instal·lats en 408 caixes, 10 mobles arxivadors i un paquet de grans dimensions que conté la bandera històrica del partit. Es tracta de documentació textual, cartells, fotografies, material de difusió i objectes, àudio i vídeo, documentació electrònica, hemeroteca (fins a 69 capçaleres d’edició pròpia), biblioteca i fitxer temàtic.

 

D’una banda, aplega l’Arxiu Històric Ferran Camps (UDC) inclòs en 2017 en el Catàleg del Patrimoni Documental Català (190 caixes i 76 metres de documentació, aproximadament), identificat, organitzat i succintament descrit a iniciativa del propi partit, entre 2013 i 2016, tot just abans del cessament de les seves activitats. L’arxiu del partit experimentà els mateixos avatars de repressió i exili del partit. Amb la transició política i la legalització del partit el 1977, Unió emplaçà la seva seu al carrer València de Barcelona i després la traslladà a la Travessera de Gràcia el 1997. A partir d’aquell moment, Ferran Camps (1945-2002), polític i periodista, afiliat des del 1963, inicià el procés d’organització de l’arxiu, amb l’objectiu de recuperar-ne el patrimoni històric i documental; l’arxiu començà a funcionar com a servei intern i s’obrí a la consulta amb finalitats de recerca. En 2007 es produí el trasllat definitiu de l’arxiu a la darrera seu del partit al carrer Nàpols de Barcelona, des d’on ha ingressat ara a l’Arxiu Nacional.

 

L’Arxiu Històric Ferran Camps (UDC) inclou la documentació més antiga i pròpia d’Unió (òrgans directius, delegacions territorials, comissions sectorials, Unió de Treballadors, Unió de Dones, Unió de Joves, Unió de la Gent Gran i Unió de Famílies); de la coalició/federació Convergència i Unió (1979-2015) (documentació electoral, d’enllaç entre ambdues formacions i de la tasca política a les institucions locals, nacionals, espanyoles i europees), de vint-i-quatre subfons corresponents a documentació procedent de militants veterans, d’entre els quals destaquen pel seu volum els de Carme Illa, Ignasi Farreres, Joan A. Codina, Ferran Camps, Jaume Jané i Miquel Coll i Alentorn; finalment, aquesta part del fons aplega documentació procedent de l’Institut de Cultura Política (ICP) (1977-1979) i la Fundació Doctor Lluís M. Vila d’Abadal (1984-1996).

 

Però l’arxiu d’Unió Democràtica de Catalunya ingressat ara a l’Arxiu Nacional inclou també un segon bloc de documentació que no forma part de l’Arxiu Històric Ferran Camps i pertany a l’organització i l’activitat del partit en els darrers anys de la seva existència. Ara mateix ocupa 218 caixes i més 87 metres, que hauran de ser objecte de tria. Conté documentació de la presidència i la secretaria d’organització, el Comitè de Govern, el Consell Nacional, els congressos ordinaris i extraordinaris, la Unió de Joves, la Unió de Treballadors, les Intercomarcals de Barcelona-Ciutat i Barcelona-Comarques, la gestió econòmica, les campanyes electorals i un gran volum de documentació corresponent a expedients de simpatitzants i militants.

 

Amb l’arxiu s’han preservat també dues peces emblemàtiques de la història del partit: la gran senyera de seda amb el primer logotip quadrat d’Unió brodat amb fils de seda, a manera d’estendard, que romangué a l’exili fins a la celebració del 5è Congrés Nacional (1978) i la talla de fusta de Sant Jordi que era en els despatxos de presidència del parit des dels primers anys de la República.

 

 

En el seu conjunt, l’arxiu d’Unió Democràtica de Catalunya que el Departament de Cultura ha preservat amb el seu ingrés a l’Arxiu Nacional, permetrà un coneixement molt acurat de la trajectòria del partit al llarg dels seus vuitanta-cinc anys d’història (1931-2016). Conté documents de caràcter únic i valor singular i és essencial per a l’estudi de la trajectòria política d’Unió com a partit catalanista amb l’objectiu estatutari i fundacional de guanyar la restauració integral, la preservació i el ple assoliment dels drets nacionals de Catalunya; conserva les actes dels òrgans de govern del partit durant els primers anys i per tant permet estudiar l’expansió inicial, l’activitat i el posicionament del partit durant la Segona República.

El fons també és testimoni de la lluita antifranquista en la clandestinitat i de la contribució del partit i els seus militants a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes; en aquest sentit, nodrirà abundants testimonis per a l’estudi de polítics que van jugar un paper actiu en la defensa del català i de les institucions, i que van patir persecució durant el franquisme. Així mateix, el fons documenta la participació d’UDC en les plataformes unitàries en defensa dels drets i les llibertats de Catalunya, així com la seva projecció política exterior i l’europeisme molt actiu en defensa dels valors democràtics, de llibertat i de justícia social. Igualment, facilita abundant informació per a l’anàlisi de la història electoral de Catalunya i és testimoni de l’acció política de les formacions en l’àmbit demòcrata-cristià, en defensa del personalisme i l’humanisme d’inspiració cristiana en l’acció política.

 

Finalment, documenta de manera especial el període més rellevant quant a influència política del partit: el de la seva acció conjunta dins la coalició Convergència i Unió, durant el qual molts militants del partit exerciren tasques de responsabilitat a l’administració local, el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya.

 

En definitiva, Unió Democràtica de Catalunya ha estat un partit molt rellevant en la trajectòria de Catalunya en general i del catalanisme en particular, determinant per entendre la història de la Segona República, la Guerra Civil espanyola, l’exili, la resistència, la clandestinitat, la transició democràtica i el període autonòmic. Una vegada preservat d’un futur incert, confiem que el seu patrimoni documental estigui a l’abast de tothom el més aviat possible.