El Govern ha aprovat autoritzar la denúncia davant el Fiscal General de l’Estat dels fets esdevinguts en relació amb la Sentència 1505/2018, de 15 d'octubre, dictada per la secció 2a de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, relativa a la determinació del subjecte passiu de l'impost d'actes jurídics documentats que grava les escriptures públiques que documenten préstecs amb garantia hipotecària. En el mateix acord el Govern entén que tant el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, com el president de la Sala Tercera Contenciosa Administrativa, Luis María Díez-Picazo, podrien haver incorregut en un delicte, ja que la revocació d’una sentència ferma vulnera les pròpies lleis del Tribunal. Per això, demanen que la Fiscalia obri diligències que permetin determinar l’existència d’il·lícits penals i l’eventual responsabilitat d’aquestes persones, i d’altres persones que hagin pogut intervenir o col·laborar de forma activa i conscient en la comissió del delicte.

 

La denúncia ve justificada pel canvi de criteri del Tribunal Suprem durat la sessió del Ple de la Sala 3a del passat 5 de novembre sobre una sentència ferma relativa a l’Impost d’Actes Jurídics Documentats que grava les escriptures públiques  i que establia que és el client qui ha de pagar les despeses derivades de la hipoteca.

 

Cal recordar que el president de la Sala Tercera del Suprem, després de dictar sentència ferma, comunicava que avocava la qüestió al Ple de la Sala per tal de “decidir si el gir jurisprudencial ha de ser o no confirmat”.  Per la seva banda el president del Suprem afirmava que la sessió del ple del 5 de novembre que va acabar prenent la decisió definitiva tenia per objecte el “control de danys”. Una apreciació que s’identifica més amb un control d’oportunitat que no pas amb un control de legalitat.

 

Així doncs, el canvi de criteri al Suprem, en el sentit que és el client qui ha de pagar les despeses derivades de la hipoteca, suposa un gir que beneficia les entitats bancàries i perjudica clarament una gran part de la ciutadania amb càrregues hipotecàries, com a conseqüència del cost que té l’accés a l’habitatge.

 

L’escrit conclou que ni la convocatòria del Ple, ni les raons que l’han justificat, ni les circumstàncies al voltant de les quals s’ha produït el canvi de criteri, sembla que responguin al que s’entén per administració de justícia.