El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura ha elaborat el “Balanç 2017 sobre el Sistema de Lectura Pública de Catalunya”, un document que recull els indicadors principals que permeten seguir l’evolució dels 412 equipaments bibliotecaris del país.

 

Una de les dades rellevants és que la meitat dels ciutadans catalans ja disposa de carnet de biblioteca pública: durant el 2017, s’han inscrit 169.275 nous usuaris, i actualment ja són 3.793.829 persones i entitats que tenen carnet de biblioteca pública, xifra que representa de mitjana un 49,9% de la població. A Girona i Tarragona aquesta xifra incrementa i més del 50 % de població ja disposa d’un carnet de biblioteca (Girona 57,5 % i Tarragona 52,4 %).

 

Altres dades rellevants que es desprenen d’aquest balanç són:

 

• El servei de préstec de llibres electrònics ofert per les biblioteques públiques catalanes creix un 46,3 % l’any 2017

• Les biblioteques catalanes van rebre prop de 24 milions de visites durant 2017

• Les comarques de Barcelona són les que ofereixen una taxa més alta de població atesa pels serveis bibliotecaris (un 98,6 %)

• 131.167 persones han assistit a algun dels clubs de lectura que organitzen les biblioteques

 

El 2017 es va incorporar un nou servei (Biblioteca Vall d’Alfatà de Santa Susanna); tres municipis van traslladar o ampliar la biblioteca (Deltebre, Sant Feliu de Llobregat i Sant Sadurní d’Anoia) i es va renovar el vehicle del Bibliobús Montau, que gestiona la Diputació de Barcelona. Paral·lelament, nou biblioteques públiques que ja existien a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre es van integrar al 2017 dins del Sistema de Lectura Pública de Catalunya. Aquesta integració els permet rebre els serveis de suport que presta el Departament de Cultura a les biblioteques públiques.

 

Amb les més de 850.000 novetats incorporades durant l’any passat, els fons del conjunt del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, accessibles mitjançant un servei nacional de préstec interbibliotecari, s’apropen als 15,3 milions d’exemplars (15,6 milions incloent els de la Central de Préstec i Serveis Especials (CePSE), dels quals el 80 % són llibres i el 20 % restant, materials sonors, audiovisuals i d’altres.

 

Així mateix, les biblioteques posen a disposició de la ciutadania més de 5.500 ordinadors connectats a internet i 323 biblioteques ofereixen, a més, accés Wi-Fi gratuït. En total, per aquests mitjans es van establir més 6,8 milions de sessions.

 

Pel que respecta al servei de préstec, les biblioteques públiques han prestat un total de 13.806.786 documents, la qual cosa representa un 6,1 % menys en relació a l’any passat. Aquest descens és atribuïble bàsicament a les noves formes de consum cultural per Internet, que penalitzen el préstec de materials sonors, audiovisuals i revistes en suports físics (CD, DVD i revistes en paper). El préstec de documents en suport DVD ha baixat un 11,9 %; el de CD, un 17,2 % i el préstec de revistes en paper es redueix en un 12,6 %. En paral·lel, però, el préstec de llibres en suport paper, tot i que baixa un 2,5 % en relació a l’any passat, es manté estable al voltant dels 9,5 milions de documents anuals. De fet, el nombre d’usuaris actius del servei de préstec (això és, els que han fet almenys un préstec durant el període analitzat) ha crescut en gairebé 10.000 persones respecte l’any anterior. En aquest sentit, també és molt destacable l’increment del 46,3% en relació a 2016 del nombre de préstecs de llibres electrònics mitjançant la plataforma eBiblioCat (156.200 préstecs en total).

 

En relació al nombre de visitants anuals, malgrat una lleugera reducció del 2,9 % en comparació al 2016, les biblioteques públiques catalanes continuen sent els equipaments culturals més visitats, amb un total de 23.914.404 visitants durant el 2017.

 

Les activitats organitzades a les biblioteques públiques catalanes han augmentat un 4,4 % en relació al 2016 i hi ha participat un total d’1,4 milions de persones a les 68.659 activitats organitzades, entre les quals sobresurten de manera especial les 16.842 visites guiades (379.827 participants), les 6.701 hores del conte (281.549 participants) o les 10.515 sessions de clubs de lectura (131.167 participants).

 

Pel que fa a l’any 2017, la inversió de les administracions públiques en adquisició de documents per a les biblioteques públiques ha augmentat un 35,3 % al conjunt del país i s’apropa per primer cop als 13 milions d’euros.

 

Segons les darreres dades disponibles de les altres comunitats autònomes espanyoles, s’ha de posar de relleu que, durant el 2016, Catalunya va ser la comunitat que més pressupost va destinar a biblioteca pública, tant pel que fa a la despesa corrent total (més de 117 milions d’euros, una quarta part del total espanyol), com l’esmerçada concretament en adquisició de fons (9,5 milions d’euros, el 32,5% del total). En termes relatius (despesa per habitant), Catalunya se situaria també, juntament amb el País Basc, en els primers llocs del rànquing: 15,6 euros de despesa corrent total per habitant enfront dels 8,9 euros de mitjana a Espanya (sense Catalunya) i 1,3 euros de despesa en adquisició de fons per habitant enfront dels 0,5 euros de la mitjana espanyola (descomptada també Catalunya).

Les biblioteques públiques catalanes segueixen adaptant-se a les necessitats de les persones usuàries mitjançant la introducció de nous serveis i l’adequació dels seus espais, des de la Direcció General de Cooperació Cultural del Departament de Cultura es continuarà treballant en col·laboració amb les diputacions per tal de donar suport els ajuntaments en el desenvolupament dels seus serveis bibliotecaris. Les principals accions per a l’any 2019 tindran els objectius següents:

 

• Augmentar la disponibilitat de continguts en format electrònic a la biblioteca digital eBiblioCat, especialment pel que respecta a cinema, documentals i música.

• Establir un programa estable d’ajuts per a la construcció i millora de les biblioteques públiques i introducció d’espais i activitats maker de creació, innovació i participació ciutadana a les biblioteques públiques.

• Fomentar activitats que afavoreixin la inclusió social de col·lectius vulnerables i, paral·lelament, garantir l’accessibilitat als serveis bibliotecaris a tota la ciutadania.

• Desenvolupar les accions de foment de la lectura recollides en el Pla de Lectura 2020 del Departament de Cultura fent especial èmfasi en el col·lectiu infantil, juvenil i gent gran.

• Afavorir la col·laboració entre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars, biblioteques de presons i biblioteques del sistema sanitari.

Les biblioteques en xifres

 

Vídeo dades biblioteques públiques: