El nombre d’interns augmenta un 19 % en menys de dos anys
Justícia estudia la reobertura d’un mòdul per a noies al Centre Educatiu Els Til·lers
Creix el nombre de menors internats en centres educatius per la comissió d’un delicte. Es tracta de joves d’entre 14 i 18 anys que, en la majoria de casos, ingressen al sistema de justícia juvenil per robatoris amb violència i intimidació. La caiguda dels set anys anteriors es trenca a partir del 2016, any en què la població comença una remuntada que s’ha consolidat aquest 2018. Es tracta d’un augment de 39 interns en només dos anys, un 19 % més.
La Generalitat analitza aquesta evolució per donar una resposta adequada a una hipotètica necessitat de noves places. Actualment, els centres educatius del Departament de Justícia es troben al 84 % de capacitat i disposen de 50 llits lliures.
Reobertura d’un mòdul tancat per la crisi
En el cas que aquesta tendència a l’alça es mantingui, el Departament de Justícia estudia la reobertura d’una part del Centre Educatiu Els Til·lers (Mollet del Vallès), que està en desús des del 2013, perquè l’ocupin les noies menors de tot Catalunya, ara allotjades al Centre Educatiu Can Llupià de Barcelona. D’aquesta manera, Can Llupià es convertirà en un centre únicament per a nois.
Tractament amb visió de gènere
La reobertura d’un mòdul de Til·lers per a les noies coincidiria amb l’aposta pel tractament amb visió de gènere a tot l’àmbit de l’execució penal. Si la població de justícia juvenil evoluciona segons l’increment actual, durant el 2019 s’hi desplaçaran les 17 joves que hi ha actualment a Can Llupià, que ocuparan un mòdul amb capacitat de fins a 25 noies. Les noies només representen el 7 % dels menors interns, però tenen necessitats específiques.
El Centre Educatiu ElsTil·lers va tancar el 2013 per les retallades i es va convertir en una unitat terapèutica per a menors amb mesura d’internament i amb problemes de salut mental i addiccions. Actualment, hi ha una part de les instal·lacions que estan fora de servei.
Un pla d’acollida per a joves sense vincles familiars ni domini de la llengua
L’increment de la població dels centres educatius de justícia juvenil respon majoritàriament a l’ingrés de joves que viuen al carrer, sense vincles familiars a Catalunya, sense domini del català ni del castellà i amb poca o cap formació. Els centres educatius del Departament de Justícia disposen d’equips formats per educadors, treballadors socials, mediadors culturals, mestres, formadors ocupacionals, metges, psicòlegs i juristes.
A banda de l’atenció mèdica i psicològica, els professionals dels centres educatius de justícia juvenil treballen a partir d’un pla específic per a cada jove, amb l’objectiu de proporcionar-los noves oportunitats. Aquest pla pivota sobre tres eixos: estudis, aprenentatge d’oficis i programes de tractament en funció de la conducta i les addiccions.
La justícia juvenil
Les persones són inimputables fins als 14 anys. En canvi, a partir d’aquesta edat, els menors ja tenen responsabilitats penals. Els jutges decreten mesures que han d’assumir els menors que han comès un delicte. Les mesures judicials per al menors són l’equivalent a les penes per a les persones adultes. La gran diferència és que les mesures de justícia juvenil tenen una finalitat educativa.
El ventall de mesures que pot imposar el jutge pot anar des de la mediació i la reparació a les mesures de medi obert, com ara la llibertat vigilada, les prestacions en benefici de la comunitat o les tasques socioeducatives. L’internament en centres de justícia juvenil (en règim tancat, obert, semiobert o terapèutic) només es reserva per als menors que han comès els delictes més greus.
Tant és així que els joves amb mesures d’internament en un centre educatiu només representen el 8,2 % de tots els menors que l’any 2017 van passar per la justícia juvenil a Catalunya (5.731). La taxa de reincidència en el conjunt de la justícia juvenil és del 30,8 %.
