La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha inaugurat aquest matí la Jornada “Eines per desmuntar la justícia patriarcal”, organitzada per l'Institut Català de les Dones amb l’objectiu d’aportar reflexions i estratègies concretes davant la urgència de vèncer la resistència persistent del sistema judicial. Ha obert l’acte el conseller d’Interior, Miquel Buch, que s’ha felicitat perquè aquest acte es celebri al Departament d’Interior, un agent més de tots els implicats a nivell transversal, per evitar aquesta “vergonya” i aquesta “xacra” i “per dir ben alt i ben clar que la violència masclista a Catalunya no hi té cabuda i que volem un país lliure de violències masclistes”.
La consellera ha volgut remarcar l’encert del títol de la jornada, perquè és important “començar a posar els noms correctes a les coses” i denunciar una de les formes més “perverses” de violència institucional, i “potser la més prevalent” que és la que té a veure amb la judicatura. “Tenim una justícia que en tots els casos és injusta, i a més és indignant, perquè en ella segueixen pervivint estereotips i mites a l’entorn de la violència sexual, que donen lloc a sentències què podem titllar d’inhumanes, quan no d'injustes” ha lamentat.
Com a exemple d’aquesta denuncia la consellera s’ha referit a polèmica decisió de l’Audiència de Lleida d’ahir mateix de condemnar només per abús sexual i no per violació dos homes que van forçar una jove perquè diuen que “no es va resistir” o els mateixos jutges de la Manada que ahir mateix consideraven només “maltractament ocasional” l’atac d’un home a la seva dona a qui va apunyalar i intentar asfixiar. “Hem de donar gràcies per estar vives i això s’ha d’acabar” ha exclamat la consellera davant d’aquestes decisions judicials.
És un fet que “la justícia és androgènica i està molt masculinitzada” i “això s’ha de trencar”. Però no és senzill, si bé a la carrera judicial la majoria són dones, “les xifres són dramàtiques”, només una dona presideix un dels 17 Tribunals Superiors de Justícia de l’estat espanyol i de les 50 audiències provincials només vuit estan presidides per dones. Per tant, els homes són els que ocupen la cúpula del poder judicial i “no poden entendre de cap de les maneres quina és la situació d'una víctima i a més no fan esforços per millorar-ho”.
Segons Artadi és l’àmbit de la justícia el que ha de protegir les víctimes, el que les ha d'emparar, el que ha de permetre un espai de referència en la recuperació de les dones, però hores d’ara “no te garantit ni el dret, ni la dignitat, ni un camí en positiu cap a la recuperació d’una vida plena i de recuperar tot allò que la violència li ha robat”.
Per això –ha insistit- és tan important incidir en la formació d'aquest col·lectiu, del col·lectiu de jutges i de tot el que està al voltant del sistema de justícia, ha subratllat, referint-se als esforços que es fan des del Govern de la Generalitat en matèria de cura, reparació i acompanyament de la víctima. Només amb la creació d’aquest espai de protecció, es podrà revertir la baixa xifra de denúncies a Catalunya, segons dades de l’Observatori d’Igualtat de Gènere només el 27% de les dones assassinades a Catalunya havien presentat una denúncia.
Precisament per revertir aquesta situació, el Pacte Nacional contra les violències masclistes que està preparant el Govern preveu una major atenció de les dones en situacions de víctimes tant en el moment de les denúncies com al llarg de tot el procés judicial. La denúncia és fonamental, no només per identificar l’agressor i evitar que reincideixi sinó també perquè la víctima pugui accedir a uns serveis, que se la pugui acompanyar i reconèixer, i que se la pugui protegir. Però la denúncia en si mateixa també és sensibilització, ha d'ajudar a posar sobre la taula quin és el problema i a poder erradicar-lo des de l'inici, “perquè un cop la violència ja ha succeït, aquí ja hem fracassat”. En aquest sentit ha insistit que evitar la revictimització és clau, “si no aconseguim una justícia reparativa per la víctima, només s’aconsegueix més dolor per a la supervivent, i s’evita que més dones facin el pas, només s’aconsegueix més frustració”.
Finalment la portaveu del Govern també s’ha referit a la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, de la que enguany se celebren els 10 anys. Tot i que va ser una llei “pionera” Artadi també ha manifestat la necessitat de millorar-la en alguns aspectes com el de la violència institucional, que, tot i que la llei s’hi acaba referint, no hi aprofundeixi. Igual que no aprofundeix en altres temes com el dels col·lectius específics de dones com la dona immigrada, el món rural, la prostitució o les discapacitats. La consellera ha admès que tenim una bona llei, però “tot i que és important tenir una bona llei, la llei no ho és tot, el més important és qui la interpreta i com la interpreta”, ha conclòs.
