El Govern ha acordat atorgar la Medalla al treball President Macià a quinze persones i la Placa al treball President Macià a cinc entitats. Aquests guardons reconeixen persones que hagin destacat per les seves qualitats o mèrits personals o pels serveis prestats en benefici dels interessos generals, dins del món del treball.

 

Així mateix, reconeixen empreses o organitzacions que hagin destacat en alguna de les categories de seguretat i salut en el treball; igualtat d’oportunitats en el treball i conciliació de la vida personal, laboral i familiar; responsabilitat social empresarial; foment de la creació d’empreses i de l’ocupació de qualitat.

 

Les medalles i plaques al treball President Macià es van crear l’any 1938 i són obertes a qualsevol persona o entitat.

 

 

El Govern ha acordat atorgar la Medalla al treball President Macià a les persones següents:  

 

·         Joana Agudo i Bataller, nascuda a Begur (Baix Empordà) el 17 d’agost de 1949. Treballadora metal·lúrgica, professora i sindicalista. Durant la seva estada a la Universitat (1966-1971) on va fer la carrera d’Història Contemporània, va participar al Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) i va militar al Front Obrer de Catalunya fins als inicis dels setanta, quan va passar a la Lliga Comunista Revolucionària (LCR). En aquest últim partit hi va estar fins al 1981. Entre els anys 1967 i 1971 va treballar a l’empresa Emerson del metall on va prendre contacte amb la CO de l’empresa i posteriorment amb la coordinadora de sectors de CCOO de Barcelona. El 1976, a l’escola Tramuntana, va participar a les CCOO d’Ensenyament i l’any 1981 va formar part del comitè d’empresa de l’Ajuntament de Barcelona per CCOO fins al 1991, treballant a l’escola Ferran Tallada. El 1993 va treballar a Brussel·les a la Confederació Europea de Sindicats (CES), i el 2010 es va convertir en consellera del Consell Econòmic i Social Europeu (CESE) en temes de formació professional, educació i com a representant sindical en els comitès europeus dels programes de formació contínua i inicial.

 

·         Rosa Baró Perelló, nascuda a Balaguer (Noguera) el 20 de maig de 1933. Va estudiar infermeria a l’Hospital Clínic de Barcelona i ha dedicat tota la seva carrera professional a l’àmbit hospitalari, en sales de part. En els seus inicis assistia parts en cases particulars al mateix municipi de Tremp i als nuclis dels voltants. Es va iniciar com a infermera a la Clínica Montserrat i posteriorment a la Clínica l’Aliança. Ha estat llevadora de l’Hospital Comarcal dels Pallars de Tremp, des de la seva inauguració l’any 1992, fins a la seva jubilació, el 2003. Paral·lelament a la feina de llevadora, va treballar d’infermera APD (Assistència Pública Domiciliària) als pobles de Talarn, Palau i Puigcercós, i també al Centre d’Atenció Primària de Tremp.

 

·         Adama Boiro, nascuda al Senegal, el 27 de juny de 1979. Amb un Postgrau en Mediació Intercultural de la Universitat de Girona al 2006, Adama Boiro centra la seva activitat professional en la salut comunitària de les comarques gironines. A principis de la dècada passada i a través de l’associació Ekre@, dinamitza grups de dones subsaharianes a Banyoles, Olot i Santa Cristina d’Aro. Ho fa a través de tallers de salut comunitària on treballa bàsicament la prevenció de les mutilacions genitals femenines i d’altres tipus de violències comunitàries. Paral·lelament elabora materials de sensibilització com DVD “Dones del Nord, dones del Sud” relacionats amb la temàtica. El 2007 va crear l’associació Jokkere Endam amb l’objectiu de fomentar la igualtat de gènere i combatre les diferents formes de discriminació que pateix la població migrada.

 

Amb aquesta associació va arribar a més municipis de Girona, essent el model en l’abordatge de les mutilacions genitals femenines i dels matrimonis forçats, un referent a tot el país. Des del 2011 va treballar com a mediadora i tècnica de ciutadania en el Pla de Ciutadania de Lloret de Mar, duent a terme la planificació i execució de diferents programes per a l’acollida i assentament de persones immigrades. Ha col·laborat amb la Generalitat de Catalunya com experta en l’elaboració i implementació de programes d’abordatge de les mutilacions genitals femenines i dels matrimonis forçats, i ha jugat un paper destacat en l’àmbit de prevenció del racisme a tot el territori gironí.

 

·         Teresa del Burgo Cayuela, nascuda a la Aguilera (Burgos) el 10 d’agost de 1955. Diplomada en Treball Social, arriba a Barcelona als 17 anys. L'any 1974 s'incorpora a l'empresa Merck Farma y Química S.A. de Mollet del Vallès, on va treballar durant 40 anys com a analista de laboratori fins a la seva jubilació, l'any 2013.  L'any 1988, davant les situacions de desigualtat entre homes i dones que observava a la seva empresa, decideix presentar-se com a candidata al comitè d'empresa, i l’any 1990 s'afilia a la UGT de Catalunya. Un any més tard impulsa la creació de la Secció Sindical a Merck Farma Química.  El 1991 és nomenada Membre de l'Executiva de la Federació d’Indústries i Afins (FIA) a la Comarca del Vallès Oriental, càrrec que ocupa durant 8 anys. El 1999 esdevé membre fundacional del primer Comitè d'Empresa Europeu de Merck Farma y Química i és membre del Comitè Europeu Executiu fins el 2013, assolint importants transformacions en l'empresa a nivell salarial, salut laboral i condicions laborals en general. El 2012 és nomenada membre de l'Executiva de la Federació Nacional de la FITAG, com a Responsable de Formació i Igualtat durant 4 anys. La seva activitat sindical dins de l’empresa on treballa facilita la regulació d’uns salaris més igualitaris entre homes i dones (igual feina, igual salari); i l'establiment d'una política igualitària dels "Premis d'Empresa" (premis d'antiguitat a l'empresa).

 

·         Rosita Camps Franquesa, nascuda a Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), el 12 de març de 1943. En acabar els seus estudis de comerç mercantil es va incorporar al negoci familiar l’Hostal Colomí de Santa Coloma de Queralt, al qual ha dedicat tota la seva vida. L’Hostal Colomí és un negoci de 70 anys de trajectòria que fa cuina tradicional catalana i que s’ha convertit en un referent a les comarques de Tarragona i al país. Destaca l’esforç, el treball i la implicació de Rosita Camps i la seva família, a més de l’excel·lència en el tracte als clients.  La seva tasca al capdavant de l’Hostal ha rebut diverses distincions i premis al llarg dels anys. Entre els que destaquen: 1983 - Diploma Turístic de Catalunya, Departament de Comerç i Turisme; Guia Michelin – Nomenat com a restaurant recomanat des de 1994; 2001 - Distinció a una trajectòria d'antiguitat empresarial acreditada durant 54 anys, Cambra de Comerç de Reus; 2015 - Guia Elecció Gourmand de Catalunya, Andorra i altres llocs d'interès, 2016 - Restaurant Bib Gourmand Michelin, Restaurant representatiu de la Fundació Institut Català de la Cuina.

 

·         Cristóbal Colón Palasí, nascut a Zuera (Saragossa), el 12 d’agost de 1949. Llicenciat en Psicologia Clínica per la UAB i Màster d’IESE, va començar la seva trajectòria laboral a l’Hospital Psiquiàtric Provincial de Saragossa, i fins al 1982 va treballar a  l’Hospital Neuropsiquiàtric de Salt (Girona). L’any 1982 va fundar La Fageda Fundació, que segueix presidint. Des del seu inici, el projecte de la Fageda ha perseguit el retorn a la societat d’aquelles persones amb discapacitat intel·lectual o amb malalties mentals per mitjà del treball, a partir de la convicció que el treball és una potent eina rehabilitadora de l’equilibri psicològic de les persones que aporta autoestima i reconeixement social. Amb la Fageda Fundació, que dona ocupació a 177 persones amb certificat de discapacitat, s’han aconseguit grans resultats, donant sentit a les vides de les persones adultes de la Garrotxa que presenten discapacitat intel·lectual o trastorns mentals.

 

·         Frederic Godàs i Vila, nascut a Lleida el 1910. La distinció es lliura a títol pòstum ja que va morir el 1997. Ha estat un referent a Catalunya dins del món de l’educació pel seu compromís social i la seva contribució al desenvolupament de l’escola i la llengua catalanes. Capaç de tirar endavant un projecte educatiu singular en moments difícils i circumstàncies excepcionals, precursor de l’actual mètode pedagògic, un projecte estigmatitzat políticament en el seu moment i recuperat amb la democràcia.

 

L'any 1936 va ser nomenat director del Grup Benèfic de la Protecció de menors de Wad-ras i al juliol del 1936 va intervenir en la creació del CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) com a integrant de la UGT, amb l’objectiu d’evitar els processos de ‘segregació’ i oferir ‘una formació professional’ que potenciés l’autonomia personal i social dels nens i nenes acollits a la institució que dirigia, fomentant el ‘respecte per la capacitat d’autoorganització’ dels nois i noies i desenvolupant una de les experiències més interessants de l’època: les repúbliques infantils. L’any 1938 va ser destituït i, a causa de la seva militància al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), va ser empresonat durant un temps. Al final de la Guerra Civil va ser novament empresonat pel règim franquista per ser “partidario de la co-educación y amigo de las mujeres”. Més tard es va traslladar a un petit poble de l'Alta Ribagorça, Noals. Als anys 70 va iniciar a Castelldefels el seu projecte pedagògic, promovent i impulsant la creació de l’Escola Cooperativa d’Ensenyament Petit Món-Felisa Bastida, convertint el jardí d’infància “El Petit Món” en una escola fins a 4t ESO. En tots aquests anys no va deixar mai de fer pedagogia, publicar escrits, alguns a la premsa diària. Actualment la gestió del centre és en règim cooperatiu per part de la Cooperativa de Mestres PETIT MÓN S.C.C.L.

 

·         Estrella Gutiérrez Cid, nascuda a Valencina de la Concepción (Sevilla) el 6 de febrer de 1959. Llicenciada en Psicologia, va iniciar la seva trajectòria professional als 13 anys a Barcelona, on compagina els estudis amb la feina. L’any 1998 va començar a treballar a L’Escorça a l’Hospitalet de Llobregat, un centre de dia especialitzat en persones amb discapacitat que esdevindrà el seu centre de treball. Aquí va iniciar la seva trajectòria sindical, reivindicant unes millors condicions de treball i un reconeixement professional per als treballadors i treballadores.

 

L’any 1996, gràcies a la seva lluita reivindicativa, va aconseguir que L’Escorça fos reconeguda pel Departament d’Ensenyament com escola d’educació especial. Dos anys mes tard, CCOO li va proposar treballar al sector de la discapacitat i el seu grau d’implicació la va portar a treballar en l’organització de la negociació col·lectiva dels convenis de totes les empreses i serveis d’atenció especialitzada i educació que atenen a persones amb discapacitat i malaltia mental; en l’organització de l’acció sindical d’aquest sector; des de l’àmbit educatiu, residencial, laboral; en l’assessorament a companys i companyes del sindicat sobre els aspectes legals del sector de la discapacitat. Dins del sindicat, va ocupar diversos llocs de responsabilitat, però tenint sempre com a primera referència la lluita pels drets de les persones que integren aquest col·lectius i protegint la seva vulnerabilitat.

 

·         Antonio Higuera Bragado,  nascut a San Miguel de la Ribera (Zamora) el 19 de setembre de 1940. És un gran defensor dels drets dels treballadors i treballadores. Va començar a treballar al camp als 8 anys. L’any 1964 va arribar a Barcelona i va treballar com oficial de magatzem durant 39 anys a l’empresa tèxtil Fabra i Coats, on va desenvolupar una intensa activitat a favor dels treballadors i treballadores organitzava reunions clandestines en el sindicat tèxtil per aconseguir la millora i la igualtat en el sou de les dones. Des del 1990 fins al 2003 va ser representant dels treballadors/es i president del Comitè d’Empresa durant 5 anys per la USOC. Durant aquest període va ser elegit com representant del comitè per assistir al Comitè Europeu de la Multinacional. El setembre de 2005 es va jubilar i va començar la seva activitat com a voluntari de la USOC, assessorant als treballadors i treballadores i donant classes de castellà per a immigrants per facilitar la seva integració en el món del treball.

 

·         Mercè Mas i Quintana, nascuda a Barcelona el 25 de març de 1932. Ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector dels serveis socials, majoritàriament adreçats a la gent gran, tant activa com dependent, i s’ha convertit en un referent a nivell nacional i internacional com a experta en la defensa dels drets de les persones grans. És membre del Consell Directiu de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya i coordinadora tècnica del projecte “La residència en la qual m’agradaria anar a viure”. Diplomada en Treball Social i amb un postgrau en Planificació, Gestió i Avaluació de Serveis Socials, ha estat directora del Servei de persones refugiades de Creu Roja; supervisora dels centres de serveis i pisos tutelats de l'Ajuntament de Barcelona; directora de la Residència de Gent Gran Josep Miracle de l'Ajuntament de Barcelona; i Coordinadora del voluntariat amb Gent Gran de la Creu Roja de Catalunya.

 

·         Vicenç Mauri i Claret, nascut a Manresa el 4 de juny de 1946. Pèrit industrial mecànic, ha estat una persona molt vinculada al teixit empresarial, participant i col·laborant amb diferents entitats del territori. Ha ocupat diversos càrrecs rellevants, entre els quals destaquen el de President de Pimec Catalunya Central; i president de Pimec Metall i Vicepresident de Pimec. Ha format part del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Manresa; i ha estat membre del Patronat del Centre de Formació Pràctica de Manresa, entitat de formació molt vinculada al teixit empresarial del sector metall. A nivell comarcal, destaca la seva participació en diferents projectes destinats al món empresarial, com ara, el Pacte Territorial del Bages per al foment de l´ocupació i promoció econòmica de la comarca i el foment de l´associacionisme empresarial. Va ser impulsor a la comarca del primer conveni de col·laboració entre el món empresarial i el món sindical, signant el conveni entre Pimec Catalunya Central i CCOO Bages - Berguedà per treballar conjuntament, i també va ser impulsor i membre fundador del Fòrum de la Catalunya Central, entitat transversal aglutinadora del món econòmic i social de la comarca que organitza debats entorn del territori.

 

·         Jordi Molas i Castells, nascut a Vic el 26 de novembre de 1973. És un exemple de persona amb un alt esperit de superació personal, capaç de vèncer les pròpies limitacions físiques. L’any 1994, a causa d’una caiguda,  li van diagnosticar una lesió medul·lar. La tetraplegia, però, no  li va impedir seguir els seus estudis de psicopedagogia a la Universitat de Vic i treballar de tècnic a l'Associació de Disminuïts Físics d'Osona donant suport emocional a les persones vinculades a l'associació i fomentant la seva integració laboral per mitjà de la pràctica esportiva.  El 2010 es va incorporar a l'equip de l'Associació St. Tomàs, entitat dedicada a l'atenció a discapacitats i discapacitades intel·lectuals, aconseguint millorar la presència de les persones amb discapacitat intel·lectual en la societat i fomentar la normalització i el reconeixement de les capacitats diferenciades d'aquestes persones. Des de 2001 col·labora com a professor en diferents graus de la Universitat de Vic en l'àmbit de l'estudi de la discapacitat física. També des del 2012 col·labora amb l'Institut Guttmann en el màster de Neurorehabilitació en el mòdul de "Reeducació, prevenció i tractament de les complicacions del pacient neurològic".

·         Marta Purtí i Paradell, nascuda a l’Estany (Moianès) el 2 d’abril de 1969. Amb uns interessos i una formació orientats al sector públic, amb màster de Desenvolupament Local i Regional, Postgrau de Govern Local, postgrau Economia i Gestió de la Hisenda Autonòmica i Local; Marta Purtí va començar a treballar com a tècnica a l’Ajuntament de Terrassa, i, posteriorment, durant 20 anys, va treballar amb l’equip del Consorci del Moianès dissenyant una estratègia per implantar un nou model de gestió territorial innovador, adequat a les necessitats específiques del Moianès. Paral·lelament, ha estat membre i coordinadora de l’equip que ha redactat els diferents informes i plans estratègics i territorials de la comarca. En el marc del context del Moianès, arran de la creació de la comarca del Moianès i del Consell Comarcal, va ser nomenada gerent del Consell Comarcal, càrrec que ocupa fins l’actualitat. És una gran defensora dels serveis públics, preocupada per innovar i  aconseguir la seva millora permanent.

·         Joan Segura Segura, nascut a Maials (Garrigues), el 5 d’agost de  1953.  De formació autodidacta, ha treballat la major part de la seva vida en el món cooperatiu i el sector agrari. Del 1992 al 2014 va formar part del Consell Rector de la Federació de Cooperatives  Agràries  de  Catalunya,  ocupant  diferents càrrecs de responsabilitat:  vicepresident,  responsable  de  les branques de  Medi Ambient,  de  l’Oli,  de  la  Fruita  Seca,  de  Cereals  i d’Ajuts. Durant 22 anys va ser el responsable  de Catalunya  a  la Confederació de  Cooperatives d’Espanya, representant els sectors de l’oli, la fruita seca i el cereal en nom de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya.

 

El 1989 va fundar i presidir la cooperativa Fruits Secs de les Garrigues, i el 2008 va fundar i presidir la cooperativa OLI-ART, SCCL, formada   per   16   cooperatives   de   la   DOP   Les   Garrigues, que comercialitza oli d’oliva verge extra amb DOP Les Garrigues, amb la marca “restauraDOrs” als restaurants. Va presidir des de la seva creació la DOP Les Garrigues fins al 2016 i juntament amb la DOP Baena va impulsar la Sectorial Nacional del Aceite de Oliva con Denominación de Origen, que representa totes les DO d’oli d’Espanya. Juntament  amb  la  Direcció General de Qualitat Agroalimentària del Departament d’Agricultura, va participar en la creació de l’Associació de Regions Europees de productes d’Origen (AREPO), en representació de la DOP Les Garrigues.

 

·         Romualdo Tobia Loza, nascut a San Asensio (La Rioja), el 16 de maig de 1940. Emprenedor, va iniciar la seva activitat professional a Gall Zales, el 1955. Des d’aleshores i fins a l’any 1967, va treballar per compte aliè en cinc empreses diferents del sector metal·lúrgic, arribant a assumir la màxima responsabilitat a Troquelería Gorbea, on va ocupar el càrrec de director general amb 28 anys i amb 180 persones al seu càrrec. L’any 1967 va començar el camí empresarial en solitari i va constituir a Bilbao l'empresa Troquelería Dover, l’embrió del que avui dia és Grup Dover, guiat per la ferma convicció de desenvolupar el coneixement i la tecnologia apresa al llarg dels anys anteriors com a professional, produint matrius per a diferents sectors. Al cap de poc temps, va contactar amb SEAT i accedir al sector de l’automoció, establint-se a Catalunya l’any 1976, on va començar l’activitat amb 32 persones, que es va traslladar des de Bilbao amb les seves famílies seguint al fundador i el seu projecte.

 

El negoci es va consolidar de mica en mica i en poc temps va augmentar la plantilla en 150 persones. Als anys 80, va començar a exportar des de Catalunya i produir per a França, els EUA, Amèrica del Sud i fins i tot a l’Iran. Quan l’any 1990, Volkswagen es va fa amb totes les accions de SEAT, va accedir al mercat alemany. L’any 2010 la companyia va entrar en situació de prefallida i va decidir injectar capital propi per sortir de la crisi,  i va obrir una oficina tècnica a Mèxic, des d’on es presten serveis d’enginyeria i de modificacions a client final. A dia d’avui, Grup Dover està format per un conjunt d’empreses amb seu central a Catalunya i plantes a Romania, Mèxic, Santander i noves seus a Bilbao i Índia que desenvolupen i fabriquen tot tipus d’estris per al sector de l’automòbil, indústria aeronàutica i la ferroviària. Actualment, compta amb una plantilla d’uns 650 treballadors i treballadores i una facturació global de 60 milions euros.

 

El Govern ha acordat atorgar la Placa al treball President Macià a les entitats següents:

 

·         Xarxa LISMIVO, en la categoria de Responsabilitat Social Empresarial: La Xarxa neix l'any 2004 al Vallès Oriental amb l'objectiu d’enfortir les actuacions d'atenció i derivació de les persones amb discapacitat, i treballa per aconseguir la seva integració al mercat de treball ordinari. Els seus objectius són consolidar el treball en xarxa entre les entitats que formen part de la Taula Territorial; sensibilitzar l’àmbit empresarial, la ciutadania i les administracions públiques per tal d’afavorir la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat; crear circuits d’atenció a persones amb discapacitat al territori entre els diferents agents econòmics i socials de la comarca i buscar fonts de finançament i/o recursos per a l’execució de les accions. Per aconseguir una gestió eficient dels recursos i evitar que l’usuari entri en un bucle de gestions innecessàries, la xarxa treballa especialment en la detecció de casos i la derivació òptima per a l’usuari.

 

·         Fundació Privada Tribunal Laboral de Catalunya, en la categoria Foment de la creació d’empreses i d’ocupació de qualitat. El Tribunal Laboral de Catalunya ha estat durant els seus 25 anys de funcionament un suport molt important per a l’autonomia col·lectiva, ja que les parts implicades en tot conflicte laboral, treballadors i treballadores i empresaris i empresàries, a través de les seves organitzacions, han dissenyat un sistema de conciliació, mediació i arbitratge que ha estat un factor clau i eficaç en la solució de molts conflictes laborals, suposant una total modernització de les relacions laborals a Catalunya.

 

Ha intervingut en més de 16.881 procediments, que afecten a més de 193.000 empreses i a 5.380.000 treballadors i treballadores. El 52% de les conciliacions i el 58% de mediacions han finalitzat amb “acord”. Així mateix, ha aconseguit evitar un total de 647 vagues que hurien suposat una pèrdua de 2.800.000 hores de treball. El Tribunal Laboral de Catalunya ha estat sempre un referent en la gestió de la solució de conflictes laborals per als organismes extrajudicials de l’Estat espanyol, tant per la seva capacitat de resolució com per la de crear mecanismes que faciliten una solució.

 

·         Secretaria de les dones i polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya, en la categoria d’Igualtat d’Oportunitats i conciliació de la vida personal, laboral i familiar. La tasca de la Secretaria de les Dones, Diversitats i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya  ha estat la de conscienciar al Sindicat i a la societat en general de les discriminacions per raó de gènere que encara es produeixen en l’àmbit laboral, així com la de donar eines als delegats i delegades del seu sindicat per eliminar, en el marc de la negociació col·lectiva, les discriminacions que, ja siguin directes o indirectes; afecten de manera majoritària les dones a les empreses. Des del I Congrés del sindicat, l'any 1978, les Secretaries de la Dona formen part dels màxims òrgans de direcció, en igualtat de condicions que la resta de Secretaries.

Actualment, hi ha Secretaries de les Dones en totes les estructures, tant federatives com territorials, i la participació de les dones en els òrgans de direcció tendeix a ser proporcional a la seva afiliació. Entre les seves activitats cal destacar l’elaboració de materials i guies sindicals per la igualtat;  l’elaboració d’informes anuals sobre condicions de vida i treball de les dones, la bretxa salarial, violències masclistes i salut; la publicació de la revista ”Treballadora”; l’organització de l’escola de Dones; i la formació i assessorament en igualtat a delegats i delegades sindicals.

 

·         BJ Adaptaciones, en la categoria d’Igualtat d’Oportunitats i conciliació de la vida personal, laboral i familiar. Les seves inicials de BJ responen al nom dels germans Borja y Joaquín Romero. L’empresa neix a partir de la col·laboració entre els dos germans i com a conseqüència de l’experiència personal de Joaquim, afectat d’esclerosis múltiple.

 

Tot i que BJ Adaptaciones es constitueix el 2002, l’empresa té el seu origen el 1990, quan al Joaquin se li diagnostica l’esclerosi. El primer projecte va ser adaptar l’habitatge de Joaquin amb la finalitat de perllongar la seva autonomia i qualitat de vida a través de la tecnologia de suport. Des d’aleshores, ambdós germans es proposen emprendre una empresa per dissenyar, fabricar i distribuir solucions de tecnologia de suport orientades al desenvolupament de la autonomia personal de persones amb algun tipus de discapacitat. Els productes que inicialment van dissenyar i fabricar per al Joaquim, es van acabar comercialitzant per un gran nombre d’usuaris amb situacions similars i va néixer BJ Adaptaciones.

 

La missió d’aquesta entitat és millorar l’autonomia personal de les persones amb discapacitat, les seves possibilitats de comunicació i l’accés al treball i a l’oci. En l’actualitat la companyia està formada per 25 persones i té presència a tot el territori de l’Estat mitjançant 6 delegacions i a través de la seva marca internacional BJLive! (www.bjliveat.com), present en més de 20 països.  Desenvolupen i fabriquen productes propis, que en aquests moments conformen 135 referències diferents.  Han comercialitzat i instal·lat 5.850 productes anualment.  Es calcula que en l’actualitat, entre 50.000 i 75.000 persones són usuàries d’aquesta tecnologia.

 

·         Fundació Volem Feina, en la categoria d’Igualtat d’Oportunitats i conciliació de la vida personal, laboral i familiar: L’entitat és un referent al territori en els àmbits d’actuació en els quals treballa: les persones, el medi ambient i la sostenibilitat. La seva tasca a la comarca del Solsonès juga un paper clau en la reincorporació al mercat de treball de persones amb problemàtiques diverses o en risc d’exclusió social mitjançant programes d’inserció personalitzats i adreçats als col·lectius més febles durant més de trenta anys.

 

S’ha de tenir en compte l’àmbit geogràfic i demogràfic del servei que ofereixen, un territori una mica aïllat, i que gràcies a la seva gent i entitats com la Fundació Volem Feina, ha sabut reinventar-se i sortir endavant. La llunyania dels recursos i la ruralitat de la zona, l’han convertit en una entitat amb un caràcter fort i flexible. Tot això, fa que hi hagi una diversitat molt àmplia de problemàtiques i de disposicions al canvi; un gran ventall d’edats; diferents nivells d’adaptació al servei; necessitat de seguiments individualitzats.

 

L’entitat ha anat creixent al llarg dels anys, des d’uns inicis molt precaris, passant per la seva constitució l’any 2000 amb personalitat jurídica pròpia fins a l’actualitat. Disposa, en comparació als seus inicis, d’una àmplia gamma de serveis i equipaments que, sumats a la professionalització de la seva plantilla, l’ha convertit en un referent dins del sector.

Des de la Fundació Volem Feina, i amb la creença que la inserció laboral és una excel·lent eina per a la inclusió social, es gestionen programes: d’inserció laboral; emergència social; atenció als transeünts; orientació i intermediació laboral i borsa de treball; transport adaptat per a persones amb dificultat de mobilitat; i la Xarxa d’agents cívics escolars.

La Fundació, juntament amb d’altres plataformes locals, ha col·laborat i aportat solucions ambientals dins del sector de la gestió i reciclatge de residus, amb preferència per la recuperació i reutilització, i s’encarrega de la gestió de la Deixalleria de Solsona, que dona servei a tot el territori de la comarca del Solsonès.