- El conseller Buch ha encapçalat la primera reunió del grup que elaborarà el Pla que fixarà els procediments i estàndards en l’atenció psico-social a víctimes i afectats
- El titular del departament ha remarcat que amb aquest pla “es garantirà que un ciutadà tingui la mateixa atenció post-emergència visqui en un poble petit o en una ciutat gran”
El conseller d’Interior, Miquel Buch, ha presidit avui la primera reunió del grup de treball del Pla de Protecció Civil d’atenció a les persones davant d’emergències greus i col·lectives que fixarà els procediments i els estàndards de servei en l’atenció a víctimes i afectats per grans emergències a Catalunya.
El titular del departament, que ha estat acompanyat de la Directora General de Protecció Civil, Isabel Ferrer, i de la subdirectora de Programes de Protecció Civil, Núria Gasulla, ha explicat que amb el desenvolupament d’aquest pla “es garantirà que un ciutadà tingui la mateixa atenció post-emergència visqui en un poble petit o en una ciutat gran”. En aquest sentit, Buch ha afegit que “l’objectiu és que, a nivell de país, totes les víctimes puguin ser ateses per igual”.
Les grans emergències, tant les d’origen meteorològic o les que són fruit d’un accident ferroviari, químic, o bé un atemptat terrorista, poden causar gran nombre d’afectats i víctimes. Fruit de l’experiència acumulada a Catalunya en la preparació, gestió i resposta en les grans emergències, la Direcció General de Protecció Civil ha creat un grup de treball per elaborar un Pla que fixi els procediments i els estàndards de servei, en especial pel que fa a l’atenció psico-social, a víctimes i afectats, de forma que siguin comuns independentment dels organismes intervinents, en qualsevol moment i escenari i en qualsevol part del territori on es produeixi l’emergència, fent èmfasi en l’atenció psico-social. Els casos de Germanwings, Freginals, atemptats de Barcelona i Cambrils, així com altres emergències, han servit de base per intentar anar un pas més enllà i fixar uns procediments i estàndards homogenis, de forma pionera a l’Estat.
El Pla i els procediments que inclourà s’aplicaran també a emergències d’alt impacte social, com ara una evacuació massiva o manca generalitzada de serveis bàsics a la població, i també a emergències de caire humanitari com l’arribada massiva de persones immigrants o l’atenció massiva a altres poblacions vulnerables.
El Pla serà complementari dels plans específics (INUNCAT, FERROCAT, NEUCAT, PLASEQCAT...) i els seus procediments s’aplicaran sempre en cas que hi hagi una afectació múltiple de persones (víctimes mortals, ferits, afectats). Per exemple, en el cas d’un accident ferroviari, o d’un esfondrament o de qualsevol emergència amb múltiples víctimes, fixarà els procediments i actuacions homogenis de tots els implicats en l’atenció a les persones afectades (víctimes mortals, ferits, afectats no ferits i familiars de morts i/o ferits), especialment pel que fa a l’aspecte psico-social i d’acompanyament. En definitiva es tracta de tancar el cercle de la intervenció pública en l’emergència, cobrint tant la planificació i la gestió, però també la fase de recuperació post-emergència, que en funció de l’emergència poden ser molts mesos després.
Una segona tasca del grup de treball serà la de fixar un sistema d’indicadors de riscos i d’avaluació i estudi de la vulnerabilitat i la resiliència de la població catalana davant riscos col·lectius i també per a la identificació de micro-riscs que per acumulació tenen una vessant de riscos col·lectius (accidents de trànsit, ofegats a les platges...). L’objectiu és fixar un observatori de risc i de resiliència, que permeti saber quin és la situació de Catalunya pel que fa a vulnerabilitat i resiliència i en base a aquests indicadors, fixar objectius i actuacions.
El grup de treball té un marcat caràcter multidisciplinari amb la participació d’organismes i institucions de diverses administracions i sectors professionals, amb l’objectiu de recollir a tots els que tenen alguna responsabilitat en el procés d’atenció a les persones afectades per una emergència col·lectiva, ja sigui en primera instància o en la fase post-emergència, per tal de garantir una atenció integral i complerta d’acord als drets que els assisteixen com a afectats, víctimes o familiars.
El conseller Buch també ha agraït a tots els organismes implicats la seva predisposició i empenta per dur a bon port la iniciativa, pionera a l’Estat.
Al grup de treball hi són representats tots els organismes implicats en la planificació, gestió i resposta a les emergències: Departament d'Interior (DG de Protecció Civil, DG de la Policia, CAT112, DG Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Servei Català de Trànsit), Departament de Salut (SEM, secretaria de Salut Pública, Servei Català de la Salut), Departament de Justícia (Secretaria de relacions amb l'Administració de Justícia, Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, DG d'Afers Religiosos), Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (Secretaria d'Afers socials i Famílies, Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut, Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, DG de Serveis Socials, DG d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades), Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda (DG d’Atenció Ciutadana, Institut d’Estadística de Catalunya IDESCAT), Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Col·legi Oficial de Treballadors Socials a Catalunya, Ministerio del Interior (Dirección General de Apoyo a Víctimas del Terrorismo), Creu Roja i l’Associació Catalana de Municipis.
El grup treballarà en base a 4 subgrups:
1. Atenció a la població en emergències i atacs amb múltiples víctimes. Anàlisi dels procediments actuals i desenvolupament dels nous que siguin necessaris.
2. Procediments prescriptius d’atenció psico-social.
3. Procediments específics per gestió i acollida front l’emergència greu i col·lectiva per desplaçaments massius de grups de població.
4. Estudis tècnics sobre vulnerabilitat, resiliència i anàlisi del risc. Determinació d’indicadors d’estat i seguiment.