El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha dirigit la  restauració de quatre relleus d’època neoclàssica, realitzats entre finals del segle XVIII i principis segle XIX, després d’una labor que ha durat quatre mesos en què hi ha participat un equip multidisciplinari de professionals de la conservació i restauració. Els relleus representen les escenes bíbliques del Sacrifici d’Isaac, la  Benedicció de Melquisedec a favor d’Abraham, la Mort de Sisserà per part de Jael i la Mort d’Holofermes a mans de Judit.

 

Dels relleus, se’n desconeix la procedència exacta, però actualment s’exposaven a la sala de conferències que es troba al primer pis de l’edifici de Can Boles, propietat de l’Ajuntament d’Amer (Selva).

 

Els relleus presentaven un estat de conservació deficient, tant a nivell de suport com de policromia, ja que el suport havia sofert un atac d’insectes xilòfags i hi havia esquerdes i taques i regalims d’humitat. A la capa pictòrica, la principal patologia era la presència d’una repintada general sobre el tremp original, feta amb una pintura plàstica sintètica, sobre la qual, a més, hi havia una capa de cera oxidada que donava, a la superfície pictòrica, un aspecte fosc i mat.

 

El procés de conservació–restauració ha consistit, pel que fa al suport, en la desinsectació de les peces per anòxia, i posteriorment, en la seva estabilització mitjançant el tractament de les esquerdes, però sense tancar-les, per tal de permetre els moviments de les lleixes de fusta.

 

Pel que fa a la policromia, primer s’ha eliminat la capa de cera oxidada i després s’ha eliminat totalment la repintada de pintura plàstica sintètica. Un cop retirada aquesta, s’ha trobat una policromia original al tremp que imita un marbrejat, esquitxada per múltiples deposicions de mosques, que han hagut de ser retirades  a punta de bisturí. 

 

La presentació final de l’obra ha estat diferent en el cas dels relleus i dels marcs.

 

Els relleus s’han reintegrat cromàticament, de manera il·lusionista, després de tapar tots els forats dels xilòfags. Pel que fa als marcs, un cop nets, s’ha aplicat massilla de tipus tradicional a les pèrdues de capa de preparació i pictòrica, que deixaven veure la fusta del suport, i posteriorment s’han reintegrat cromàticament, amb la tècnica del plomejat, amb pols de mica natural triturada i vernís. A tot el conjunt, davant i darrere, s’ha aplicat una capa de vernís de protecció.

 

Per acabar, i com a mesura de conservació preventiva, s’ha decidit cobrir el revers dels relleus amb una tela sintètica de pH neutre, per protegir la part no visible durant l’exposició de les obres.