Elaborar un Pla estratègic català amb l’objectiu de donar millor resposta a les especificitats de Catalunya és l’acord assolit entre els representants del sector productor i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) en el marc de la Taula Agrària que s’ha celebrat aquest matí a Barcelona. L’estratègia plantejada pel DARP, i consensuada amb tots els membres de la Taula (Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), serà el posicionament que defensarà el Govern de la Generalitat en relació al finançament, l’estructura i mesures de la nova Política Agrària Comuna (PAC) que s’aplicarà en el proper període 2021-2027.

 

En relació amb l’acord, la consellera d’Agricultura ha destacat la importància de comptar amb el suport del sector a l’hora de reclamar “la regionalització dels fons i que els plans estratègics s’estableixin a escala territorial amb l’objectiu de poder fer una gestió més eficient i eficaç dels ajuts”. “Catalunya necessita poder definir les polítiques agràries pròpies. La diversitat dels sectors a l’Estat espanyol fa que no es puguin establir les condicions de les subvencions de la PAC des d’un punt de vista centralitzat”.

 

D’altra banda, el Departament i el sector també han coincidit en el fet que “la nova PAC s’ha de modernitzar i simplificar amb polítiques que fomentin zones rurals dinàmiques i que assegurin la continuïtat d’un sector que té una enorme responsabilitat: garantir que hi hagi aliments suficients per a la ciutadania d’aquest país i que aquests aliments siguin de bona qualitat, saludables i segurs”, ha explicat Jordà.

 

Per això, ha manifestat la consellera, “no estem d’acord amb la distribució de les prioritats del Marc financer plurianual proposat per la Comissió Europea, que representa una reducció dels fons per a les polítiques agràries i de les polítiques de cohesió econòmica, social i territorial a favor d’altres programes. Els fons de les polítiques agràries comunes són d’interès general; amb la seva reducció, tothom hi perd”.

 

Jordà també ha recordat que Catalunya ha garantit, en cada període, l’execució total dels fons per al desenvolupament rural disponibles, gràcies a un sector agrari actiu i emprenedor amb capacitat d’adaptació. “Conseqüentment, proposem que el volum de fons assignats en el nou període per al desenvolupament rural tingui en compte el nivell d’execució dels anteriors”.

 

En el document consensuat a la reunió d’avui, Administració i sector defensen l’elaboració d’un Pla estratègic català que inclogui, entre d’altres, la definició d’agricultor genuí amb indicadors objectius. Aquest barem ha de permetre “que qui rep ajuts de manera prioritària siguin aquelles persones i empreses que tenen l’activitat agrària com a activitat principal”, ha aclarit Jordà.

Respecte dels ajuts directes, s’ha acordat que el Pla prevegi la definició d’un nou model que abandoni la referència històrica dels drets, sempre i quan hi hagi mecanismes correctors per esmorteir-lo i el manteniment del règim de petits agricultors per donar suport a les petites explotacions per la seva contribució al desenvolupament territorial.

 

També es proposa demanar l’augment dels fons destinats als ajuts associats adreçats a la millora de la competitivitat i sostenibilitat de les explotacions i a la qualitat de la producció, i mantenir les mesures contra la volatilitat i crisi de mercat, tot i que la seva aplicació haurà de ser més flexible i àgil per poder fer front als problemes puntuals d’algun sector. Per això, es considera necessari defensar l’establiment d’indicadors objectius que desencadenin de manera automàtica els mecanismes de crisi de l’OCM per a les pertorbacions de mercat.

 

El document també defensa la incorporació de joves com una eina imprescindible per garantir l’activitat agrària i la resiliència del món rural. Sobre aquest punt, la consellera d’Agricultura ha precisat que “cal respectar la singularitat en el model d’incorporació de joves que hem desenvolupat a Catalunya; no es pot acceptar cap regressió ni en els objectius ni en el desenvolupament de la mesura”.

 

Així mateix, el Pla estratègic català haurà d’incloure des de l’inici, en la seva definició, les demandes referents al reforç de les inversions que contribueixin a la mitigació del canvi climàtic i les relatives a la incorporació de la perspectiva de gènere.

 

Finalment, entre els punts acordats es planteja que els ajuts Leader, destinats a la dinamització del món rural, puguin completar-se amb altres fons estructurals que no siguin els estricament agrícoles i que permetin abordar el desenvolupament local de manera integral, econòmica i social.

També ens podeu seguir a través de facebook.com/agriculturacat i twitter.com/agriculturacat.