El Projecte de llei del Protectorat de fundacions i associacions d’utilitat pública estableix, per primer cop, un règim sancionador per garantir el compliment de la voluntat fundacional i el bon funcionament de l’entitat
El text, aprovat ahir pel Govern, estableix mesures de transparència com l’obligatorietat d’informar de l’acumulació de càrrecs en els òrgans de govern d’entitats vinculades, i mecanismes de supervisió que garanteixin el bon ús dels recursos públics
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, ha presentat avui el Projecte de llei del Protectorat de fundacions i associacions d’utilitat pública, que va aprovar ahir, 23 de març, el Govern de la Generalitat. El nou text estableix les funcions del Protectorat, com a òrgan de l’Administració encarregat de donar suport i assessorament a les fundacions i de desenvolupar funcions de registre i de supervisió. Per això també regula els instruments de control de què disposa el Protectorat, amb la finalitat de garantir, tant el compliment de la voluntat fundacional i de les disposicions legals i estatutàries, com el bon ús dels recursos que sovint s’hi destinen -mitjançant els ajuts i les subvencions públiques, així com les donacions o les aportacions periòdiques dels ciutadans.
També estableix que el Protectorat haurà de fomentar la creació d’òrgans d’autocontrol en el si de les mateixes entitats. I, per últim, i en un termini de 18 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, que haurà d’elaborar un inventari de les fundacions inscrites en el Registre de Fundacions que es trobin en algun dels supòsits que s’hi detallen i que tinguin indicis d’inactivitat. L’objectiu és adequar la realitat registral a l’extraregistral. Així, es podria donar el cas que, a la fi de la tramitació pertinent, el Protectorat insti la dissolució de la fundació davant de l’autoritat judicial.
Aquesta darrera va ser derogada per la Llei 4/2008, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques -en el marc del procés de codificació del dret civil de Catalunya-. Alhora, la Llei desenvolupa l’article 118 de l’Estatut d’autonomia de 2006, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions i les associacions que compleixen les seves funcions majoritàriament a Catalunya
El Projecte de llei incorpora mesures per potenciar la transparència d’aquestes entitats com ara l’obligatorietat de lliurar al Protectorat els comptes de les entitats vinculades a les fundacions i a les associacions d’utilitat pública, d’informar de l’acumulació de càrrecs en els òrgans de govern d’aquestes entitats o el foment de l’elaboració de balanços socials, com una eina adient perquè la ciutadania pugui conèixer l’adequació dels resultats a les finalitats fundacionals.
Destaca especialment la incorporació, per primera vegada, d’un règim sancionador per garantir el compliment de la voluntat fundacional i el bon funcionament de l’entitat. S’estableixen tres tipus d’infraccions: molt greus, greus i lleus, que fixen multes que van des dels 300 fins als 9.999 euros.
D’altra banda, i atès que la Generalitat té competència per declarar la utilitat pública d’aquelles associacions que compleixin els requisits per gaudir d’aquest règim, el text introdueix una nova funció del Protectorat que completa les atribuïdes en l’article 336.2 del Codi civil català. Així, pel que fa a aquestes entitats, al Protectorat li corresponen les funcions d’assessorament i suport, i també de dipòsit de comptes i de seguiment.
Estructura
La Llei s’estructura en vuit capítols, deu disposicions addicionals, una disposició transitòria, dues disposicions derogatòries i dues disposicions finals.
Capítol I: Objecte i àmbit d’actuació del Protectorat. Així, el Protectorat es caracteritza com la funció que du a terme l’Administració per vetllar pel correcte desenvolupament del dret de fundació, que també s’amplia ara a les associacions declarades d’utilitat pública. La Llei estableix l’àmbit d’actuació del Protectorat, que ja es preveia en la disposició transitòria quarta de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques.
Capítol II: Funcions del Protectorat respecte de les fundacions. Es preveuen tres tipus de funcions que a la pràctica ja exerceix el Protectorat i a les quals es dóna, per tant, un reconeixement legal: funcions d’assessorament, de registre i de supervisió. Així, les funcions tradicionals de control del Protectorat s’amplien, per una banda, amb el reconeixement explícit de les funcions d’assessorament, suport i promoció i se separen, per altra banda, de les funcions de registre.
Capítol III: Actuació inspectora del Protectorat respecte de les fundacions, legitimació per a les accions judicials de responsabilitat i impugnació d’acords, funcions de suplència i règim d’intervenció temporal de les fundacions. La potestat d’inspecció del Protectorat s’exercita amb ple respecte als drets de les entitats inspeccionades. S’encarrega de la verificació i control de les activitats fundacionals, així com de la destinació adequada dels fons i els recursos de les fundacions al compliment de les seves finalitats.
La inspecció és procedent quan existeixen indicis d’irregularitat de qualsevol mena i, especialment, en una relació de supòsits, com ara la no-presentació dels comptes, la falta de sol·licitud d’autorització per fer les operacions que la requereixen, l’incompliment reiterat dels requeriments del Protectorat o la destinació de recursos a despeses no relacionades amb l’objecte fundacional, entre d’altres.
En l’exercici de les funcions de supervisió també es preveu el desenvolupament d’un pla anual on es planifiquen les actuacions inspectores d’acord amb uns criteris objectius i preferentment aleatoris. Amb caràcter excepcional, s’habilita el Protectorat per demanar a la fundació una auditoria de comptes encara que no es donin les circumstàncies que preveu el Codi civil de Catalunya.
Aquest capítol desenvolupa també la sol·licitud, per part del Protectorat, a l’autoritat judicial de la intervenció temporal de la fundació i els efectes d’aquesta. El Protectorat està legitimat per instar, en els casos més greus d’irregularitats en la gestió de les fundacions, una intervenció de caràcter judicial limitada temporalment. Aquest fet comporta que el Protectorat assumeixi les funcions legals i estatutàries del Patronat, que pot restar suspès de les seves funcions. El Protectorat també pot, com a garant del correcte exercici del dret de fundació, exercir funcions de suplència i de nomenament de patrons, tal com es preveu al Codi civil de Catalunya.
Capítol IV: Es regula, per primera vegada, un règim sancionador per tal de garantir el compliment efectiu de la voluntat fundacional i el funcionament correcte de l’entitat. Així, fa responsables a les fundacions, com a entitats amb plena capacitat per al compliment de les seves finalitats, si bé aquestes podran exercir l’acció de rescabalament de l’import de les sancions a les persones membres del patronat i les persones amb funcions de direcció (sempre que es pugui determinar la seva responsabilitat individual i sense perjudici d’altres responsabilitats que puguin correspondre).
Les infraccions previstes es divideixen en molt greus (com ara incomplir en més d’un exercici el deure de presentació dels comptes anuals dins del termini establert i de les seves entitats vinculades), greus (com ara desatendre reiteradament els requeriments d’informació sol·licitats pel Protectorat) i lleus (desatendre el primer requeriment d’informació efectuat pel Protectorat).
Les infraccions molt greus són sancionades amb una multa de 3.000 a 9.999 euros; les greus, amb una multa de 600 a 2.999 euros, i les lleus, amb una multa de 300 a 599 euros.
Capítol V: Funcions del Protectorat respecte de les associacions d’utilitat pública. Els avantatges derivats de la declaració d’utilitat pública en les associacions justifiquen la implicació del Protectorat, que desenvolupa funcions d’assessorament i suport, així com de dipòsit de comptes i de seguiment.
Capítol VI: Règim jurídic de les actuacions del Protectorat, competència per resoldre les qüestions en matèria de fundacions i règim de recursos contra els actes del Protectorat.
Capítol VII: S’incorporen, com a novetat, les relacions del Protectorat amb les anomenades entitats sense ànim de lucre vinculades a les fundacions i les associacions d’utilitat pública. Es defineix el que s’entén per entitat vinculada i els efectes que comporta respecte del Protectorat, tant pel que fa a l’obligació de comunicació dels càrrecs com al deure de presentar els comptes de les entitats vinculades. D’aquesta manera, s’estableixen aquelles situacions en què concorren una pluralitat d’entitats sense ànim de lucre que actuen, a la pràctica, amb uns mateixos criteris (com per exemple, quan una associació crea, per complir de forma més eficient les seves finalitats, una fundació a la qual transmet el seu patrimoni, o quan una fundació en constitueix una altra, amb caràcter instrumental, per atendre de manera més adient l’interès general).
Ara bé, el text estableix que les caixes d’estalvis -que tenen naturalesa fundacional i sovint constitueixen fundacions com a ens instrumentals per desenvolupar la seva obra social- queden exemptes de les prescripcions d’aquest capítol. La raó és que són objecte de supervisió específica pel departament competent (d’acord amb el text refós de la Llei de caixes d’estalvis de Catalunya), de manera que no es considera adient duplicar els requisits.
Capítol VIII: Col·laboració i coordinació entre administracions públiques per millorar els sistemes de control sobre les entitats i pel que fa a la concessió d’ajuts i subvencions.
El Projecte de llei té 10 disposicions addicionals. Es destaca explícitament la col·laboració dels notaris i notàries, que hauran de trametre d’ofici al Protectorat una còpia electrònica de les escriptures que elevin a públiques dels actes inscriptibles en el Registre de Fundacions.
També destaca la regulació del balanç social com a eina d’avaluació de les tasques de les entitats sense ànim de lucre en el futur. Malgrat que l’elaboració del balanç social no és obligatori, es pretén que aquest instrument contribueixi a augmentar els hàbits de transparència en la gestió de les entitats i estableixi indicadors per avaluar la relació entre l’activitat de les entitats i les finalitats establertes en els seus estatuts.
El balanç social, establert com una pràctica generalitzada en països del nostre entorn, constitueix un bon instrument per avaluar el grau d’assoliment efectiu dels objectius de les fundacions, del seu impacte real en el si de la societat i, per tant, pot esdevenir una eina útil en les futures concessions d’ajuts públics.
També estableix que el Protectorat haurà de fomentar la creació d’òrgans d’autocontrol en el si de les mateixes entitats. I, per últim, i en un termini de 18 mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, que haurà d’elaborar un inventari de les fundacions inscrites en el Registre de Fundacions que es trobin en algun dels supòsits que s’hi detallen i que tinguin indicis d’inactivitat. L’objectiu és adequar la realitat registral a l’extraregistral. Així, es podria donar el cas que, a la fi de la tramitació pertinent, el Protectorat insti la dissolució de la fundació davant de l’autoritat judicial.
La implantació del Protectorat en el dret civil català
El Protectorat, de llarga tradició en l’ordenació de les fundacions en la nostra cultura jurídica, respon a la necessitat de vetllar perquè es compleixin les finalitats fundacionals així com les disposicions legals i els estatuts. Suposa una intervenció de l’Administració, d’acord amb els principis de legalitat, eficàcia i objectivitat, per verificar que les fundacions desenvolupen les activitats d’interès general.
Les fundacions privades han tingut un ampli reconeixement i regulació a Catalunya des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de 1979. La Llei 1/1982, de fundacions privades, va establir una regulació pròpia en l’àmbit del dret civil català que va ser substituïda per la Llei 5/2001, de fundacions.
