·       En el marc d’aquesta reunió, s’han aprovat sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres departaments

·       S’ha presentat el document “La cultura, eina de transformació”, que recull la transversalitat de les polítiques culturals que està portant a terme el Govern i inclou noves propostes

En la reunió setmanal d’avui, el Consell Executiu ha tractat específicament la transversalitat de les polítiques culturals del Govern. En el marc d’aquesta reunió, ha aprovat sis acords que el Departament de Cultura ha impulsat conjuntament amb altres departaments del Govern. Durant el Consell Executiu, també s’ha presentat el document “La cultura, eina de transformació”, que recull la transversalitat de les polítiques culturals que està portant a terme el Govern i inclou noves propostes en aquest àmbit.

 

Per al Govern la cultura és transversal i, juntament amb els principis d’igualtat i de sostenibilitat, centra bona part de la seva acció, atès que considera que la cultura afecta totes les altres polítiques. Actualment té en marxa 208 actuacions transversals dels diferents departaments en l’àmbit de la cultura. Donada la seva naturalesa transversal, l’acció de Govern es pot dividir en sis àmbits íntimament relacionats amb la cultura: cohesió social, empresa, societat digital, internacionalització, educació i territori. Tots aquests àmbits estan interrelacionats i són el reflex d’una realitat social rica i complexa com és la catalana.

 

La cultura és un agent molt potent per a la inclusió social, ja que crea vincles entre les persones, que fa que es reconeguin i s’identifiquin com a societat. Entre les accions transversals del Govern hi ha projectes per acostar la cultura a aquells que no hi poden arribar, a col·lectius amb risc d’exclusió: biblioteques a les presons, música i espectacles per gent que pateix malalties mentals, o programes d’accessibilitat perquè tothom pugui exercir el seu dret a gaudir de la cultura. Com a dades il·lustratives de les polítiques realitzades pel Govern en aquest àmbit, hi ha el programa Voluntariat per la Llengua, gràcies al qual s’han creat 125.000 parelles lingüístiques en els darrers 15 anys; el programa Apropa Cultura, que des de la seva posada en funcionament ha permès accedir a espectacles a 217.000 persones en risc d’exclusió social, i la campanya Escena 25, amb què cada any es vol afavorir l’accés de mig milió de joves a espectacles.

 

El Govern treballa per garantir que Catalunya tingui una forta indústria cultural pròpia però amb una ambició global. Ho fa conscient que l’economia creativa i del coneixement ha esdevingut un dels principals motors dels països més desenvolupats del món, i que està considerada un dels filons d’ocupació sostenible i de qualitat per a un futur immediat. Així, per exemple, ha destinat 2,8 milions d’euros a l’Any del Turisme Cultural (2018-2019); ha fet una aposta ferma i decidida pel Clúster Audiovisual; impulsa programes de préstecs per a sectors d’empreses culturals; porta a terme una estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya, i promou el català en àmbits professionals i empresarials.

 

Quant a la societat digital, des del Govern es dona suport a empreses creatives que aposten per la cultura, les arts, el disseny o el lleure. Ho fa mitjançant préstecs per a emprenedors digitals, amb incubadores empresarials, formació universitària i professional d’alt nivell i amb fires i mercats professionals. El Pla de cultura digital recull aquestes ambicions i marca la línia d’impuls en els propers anys.

 

Pel que fa la internacionalització, el Govern és conscient que la presència dels artistes catalans i les seves obres a l’estranger són una de les accions de promoció de Catalunya i la seva singularitat més eficaces. Per això, una de les seves prioritats és el suport a la internacionalització d’empreses i creadors. Ho fa mitjançant, per exemple, els lectorats de llengua catalana a universitats a l’exterior; els ajuts a projectes d’internacionalització d’empreses i d’accés a fons UE, o treballant per garantir la presència del sector cultural català a fires i esdeveniments internacionals com a cultura convidada, com a la Fira del Llibre de Buenos Aires o l’Smithsonian Folklife Festival.

 

En l’àmbit de l’educació, cultura i escoles treballen braç a braç, com mostren la gran quantitat de projectes i iniciatives impulsats pel Govern i per molts agents socials en aquest àmbit. Partint de la idea que hi ha una correlació directa entre el nivell d’estudis de la població i la importància que atribueixen a la cultura i que cal actuar des de la infància per començar a construir ciutadans amb esperit crític, el Govern promou el Pla de Lectura, que inclou la campanya “Fas 6 anys. Tria un llibre”; aposta per l’educació activa als museus i equipaments culturals; promou la formació del professorat i l’ús pedagògic del patrimoni mitjançant activitats i tallers; impulsa el programa Argonautes, que ha facilitat a 6.000 escolars de famílies en risc d’exclusió l’accés a la cultura, així com la formació d’adults en llengua catalana.

 

En referència al territori, atès que el Govern assumeix que la cultura és un element clau en les polítiques de regeneració de barris i ciutats, promou, entre altres mesures l’aplicació de l’1% cultural en programes de millora del patrimoni cultural i dels nuclis antics; el Programa.cat, que porta espectacles de teatre i música a tot el territori amb l’Administració local; la protecció del patrimoni i la recuperació de la memòria històrica, i la millora de l'eficiència energètica dels equipaments culturals.