El Memorial Democràtic inaugura avui a la seva seu l’exposició ‘La recuperació del Parlament de Catalunya: les eleccions autonòmiques de 1980’, organitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona i comissariada pels historiadors Andreu Mayayo i Antoni Segura. L’exposició, formada per cartells electorals, fotografies, anuncis televisius i testimonis enregistrats, s’obre al públic acompanyada de la taula rodona ‘Les eleccions autonòmiques de 1980’, moderada aquest mateix dijous al vespre (19:00 h.) pel director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, amb la participació dels periodistes Antoni Franco, Xavier Vinader, Milagros Pérez Oliva I Lluís Foix i de l’historiador Joan B. Culla. Ambdues iniciatives, emmarcades en el 30 aniversari de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després del franquisme, són el tret de sortida de les activitats del nou Espai Memorial Democràtic, estrenat el dissabte passat a Via Laietana, 69.

 

En la roda de premsa de presentació de l’exposició, el director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, ha explicat que “el Memorial tenia especial interès en que la seva primera exposició a la nova seu reivindiqués el restabliment del Parlament i la plena normalitat del funcionament de l’autogovern de Catalunya”. Caminal troba que “seria adequat que en un dia com avui el que va ser primer president del Parlament de Catalunya durant la República, Lluís Companys, veiés, encara que sigui massa tard, molt tard, la notícia de la nul·litat del consell de guerra pel qual el franquisme el va afusellar”. Com a director del Memorial Democràtic, Caminal considera “un repte ja no tan sols aconseguir la nul·litat del judici que ha demanat el govern de Catalunya, sinó explicar què va passar l’any 1940 per a que això no es torni a repetir”. Considera que “si la Fiscalia actua en direcció a la nul·litat del judici, l’únic que fa es actuar en coherència amb el que ha de ser un estat de dret i democràtic, que ha de declarar la nul·litat de totes les normes dictades per la dictadura i contràries als drets humans”.

 

Per la seva banda, l’historiador Andreu Mayayo, un dels comissaris de l’exposició, ha destacat que tant en els cartells com en els espots de televisió de campanya electoral el que era fonamental fa 30 anys era el discurs: “la política es feia amb més discurs que ara”. Mayayo ha afegit que l’exposició “acaba com havia d’acabar, amb la investidura d’un Jordi Pujol triomfant”, però a la vegada destaca que l’exposició recull  “la presència en les eleccions de 1980 de personatges com Josep Lluís Carod Rovira, avui vicepresident de la Generalitat i aleshores cap de llista per Tarragona de Nacionalistes d’Esquerra, que no va obtenir representació”. El també comissari de la mostra, l’historiador Antoni Segura, ha destacat que “en aquelles eleccions la dreta no va guardar les formes i, temerosa de que guanyessin les esquerres, la patronal Foment del Treball va prendre partit com ara seria impensable, recomanant a qui s’havia de votar i a qui no”. Segura ha afegit que “l’exposició plasma que el país és petit i molt transversal. Així es pot veure si es contextualitzen els cartells electorals de la dreta més extrema, Solidaritat Catalana, que a l’any 80 liderava el directiu de Nissan Joan Echevarria, que no va ser escollit, amb la possibilitat de que avui precisament un ex-gendre del senyor Echevarría pugui acabar representant l’independentisme més radical en unes futures eleccions”, fent referència a la possibilitat de que el president del Barça, Joan Laporta, entri en política de la mà del Reagrupament de l’exconseller d’ERC Joan Carretero.

 

 

La mostra ‘La recuperació del Parlament de Catalunya: les eleccions autonòmiques de 1980’, que es podrà visitar gratuïtament a l’espai d’exposicions temporals de l’Espai Memorial Democràtic fins a finals d’abril, inclou reproduccions de cartells electorals de l’època, fulls volants, enganxines i fotografies; gràfiques de resultats electorals; un audiovisual amb els anuncis electorals que van sortir a televisió; i un dispositiu interactiu sobre l'hemicicle del Parlament on es visualitzen tots els parlamentaris. La mostra consta de quatre àmbits, segons un guió precedit per la següent introducció explicativa:

 

“El 20 de març de 1980, dijous, es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la llarga dictadura del general Franco. Feia gairebé mig segle que els catalans (i no les catalanes) havien elegit, el 20 de novembre de 1932, el primer Parlament de l’època de la Generalitat republicana. La Guerra Civil va impedir la renovació del Parlament, que va sobreviure a l’exili fins a l’elecció de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat, l’any 1954.

El triomf electoral a Catalunya de les forces polítiques democràtiques en les eleccions generals de 1977 va permetre el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn del president Tarradellas. L’Assemblea de Parlamentaris, presidida pel socialista Joan Reventós, va ser l’encarregada d’elaborar un nou projecte d’Estatut d’Autonomia (conegut com l’Estatut de Sau), que finalment va ser aprovat per referèndum el 25 d’octubre de 1979.

A l’espera d’una llei electoral pròpia, la disposició transitòria quarta de l’Estatut establia un Parlament de 135 diputats, elegits per circumscripcions provincials amb la distribució següent: Barcelona, 85; Tarragona, 18; Girona, 17; i Lleida, 15. Tanmateix, la territorialització comarcal, dels candidats i de la propaganda, hi va ser ben visible. Al contrari de les dones, ja que només cinc seurien al nou Parlament.

Per primer i únic cop, el Foment del Treball va participar directament i activa en la campanya electoral contra un previsible (segons els resultats electorals de les eleccions generals i municipals precedents) govern d’esquerres. Amb un participació del 62% del cens electoral, la victòria fou, però, per a la coalició CiU, liderada per Jordi Pujol, que va aconseguir el 27% dels vots i 43 escons.

El republicà Heribert Barrera va ser elegit president del Parlament i Jordi Pujol president de la Generalitat amb el suport de Centristes de Catalunya i ERC”.

 

Els quatre àmbits de la mostra segueixen el següent guió:

 

 

1. EL PRIMER ESTATUT i EL PRIMER PARLAMENT DE CATALUNYA (1932)

- Referèndum Estatut Autonomia

- Campanya Eleccions

- Resultats electoral

- El Primer Parlament

 

 

2. EL CAMÍ CAP AL RESTABLIMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

- Eleccions 15 Juny 1977

- L'Assemblea de Parlamentaris

- El restabliment de la Generalitat: el President i el Govern

- L'Estatut de 1979: la campanya

- Resultats Referèndum Estatut 1979

 

3. LA CAMPANYA ELECTORAL: Partits i candidats

- CIU

- PSC

- PSUC

- CC-UCD

- ERC

- PA (PArtido Andalucista)

- NE (Nacionalistes d’Esquerra)

- Solidaritat Catalana

- Unitat pel Socialisme

- BEAN

 

3.1. LA CAMPANYA DELS EMPRESARIS

Foment del Treball; PIMEC

 

3.2. RESULTATS

- Generals

- Comarcals

- Les diferents Catalunyes:

-           La Catalunya pujolista

-           La Catalunya socialista

-           La Catalunya comunista

-           La Catalunya centrista

-           La Catalunya d’Esquerra

 

4. JORDI PUJOL : PRESIDENT!

- Nit electoral

- Sessió constitutiva

- Investidura del president Pujol

- Interactiu amb tots els primers diputats del Parlament de 1980