Una delegació oficial del Comitè d’Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa ha visitat avui la Direcció General de Política Lingüística per atendre el punt de vista del Govern sobre l’acompliment de la
Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (CELRoM). La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha rebut el comitè, format per Fernando Ramallo Fernández, Dieter Halwachs, René De Groot i Csaba Pákozdi i, els ha exposat les nombroses vulneracions de la carta infringides per l’Estat espanyol. Franquesa ha estat acompanyada per la subdirectora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs, i el responsable de legislació lingüística, Joan Ramon Soler.
Les 9 principals vulneracions de l’Estat a la Carta Europea
L’Estat incompleix nombrosos aspectes de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Els més destacats, pel que fa al català i l’aranès, es poden consultar en aquest document (
versió catalana i
versió anglesa), i són els següents:
1. Manca d’ús i de coneixement del català, i de l’occità aranès a l’Aran, per part del personal dels jutjats i presència escassa en el cas del català o nul·la en el de l’occità en les actuacions judicials.
El desconeixement de la llengua pròpia i oficial del territori comporta situacions de discriminació, que han motivat en alguns casos queixes i denúncies públiques. L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix l’acreditació d’un coneixement adequat i suficient del català per part del personal judicial.
2. Manca de presència del català i l’occità aranès en els àmbits de dependència estatal a causa de la no acreditació del coneixement del català, i de l’occità aranès a l’Aran, per part del personal depenent de l’Estat, de les forces de seguretat i d’altres col·lectius depenents de l’Estat.
El desconeixement de la llengua pròpia i oficial del territori comporta situacions de discriminació, que han motivat en alguns casos queixes i denúncies públiques. L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que els funcionaris de l’Estat han d’acreditar un nivell de coneixement adequat i suficient del català.
Les pàgines web estatals no ofereixen, en general, una versió completa en català. Aquesta mancança és especialment rellevant quan es tracta de tràmits adreçats a ciutadans, empreses o entitats. D’altra banda, també s’han observat deficiències en la qualitat de la llengua de les pàgines web que són en català i la distinció errònia i innecessària entre català i valencià com a llengües diferents, com ara al web de la seguretat social, on hi ha models i formularis que han d’usar empresaris, treballadors i pensionistes:
3. Normes estatals que exigeixen el castellà i ignoren la llengua pròpia oficial del territori
Centenars de disposicions estatals dels més diversos àmbits exigeixen el castellà i ignoren el reconeixement constitucional del català/valencià, i de l’occità aranès, com a llengües oficials i com a llengües que mereixen especial respecte i protecció, d’acord amb la Constitució espanyola i amb la CELRoM. Aquestes disposicions vulneren les competències dels governs territorials en matèria lingüística.
4. Ingerència negativa en el sistema lingüístic educatiu
Hi ha hagut sentències del Tribunal Constitucional que han incidit negativament sobre la llengua catalana en l’àmbit educatiu suposant una ingerència sobre el model lingüístic, tot i que matisades per altres sentències del mateix Tribunal. D’altra banda, a fi de donar un compliment millor de la Carta, l’Estat hauria de garantir la presència de les llengües pròpies oficials al sistema educatiu de l’Estat i incorporar als currículums el coneixement de la realitat lingüística de l’Estat.
5. Disposicions catalanes que fomenten la llengua impugnades pel Govern de l’Estat
Un cop dictades les sentències del Tribunal Constitucional que restringeixen la regulació lingüística continguda en diverses lleis catalanes aprovades per desplegar l’Estatut d’autonomia de 2006 (Codi de Consum, Llei de l’occità, aranès a l’Aran, Llei del cinema, Llei d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya), el Govern de l’Estat espanyol ha impugnat la regulació lingüística de la Llei catalana 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires.
6. Impediment de l’Estat espanyol de l’emissió i recepció de canals entre els territoris i manca de presència del català i l’occità aranès en els mitjans de comunicació d’abast estatal, públics i privats
El Govern de l’Estat impedeix l’emissió i la recepció de canals de ràdio i televisió en català entre els territoris on es parla. L’Estat espanyol hauria d’assignar un múltiplex a les comunitats amb llengües diferents del castellà. No hi ha desconnexions en llengua catalana per als territoris on és pròpia en els mitjans privats d’abast estatal i la música o la cultura cantada o parlada en català és pràcticament inexistent en tots els mitjans d’abast estatal, tant públics com privats.
7. Negativa de l’Estat espanyol de sol·licitar l’oficialitat del català a la UE
Espanya no atén les peticions de reconeixement l’oficialitat del català a les institucions europees. També ha incomplert els acords administratius perquè es pugui usar el català en aquestes institucions, acords que volien suplir en part la injusta negativa d’Espanya a demanar aquesta l’oficialitat.
8. Manca de contribució de l’Estat espanyol a la promoció exterior de les llengües catalana i occitana aranesa.
Les institucions de l’Estat dedicades a la promoció exterior dediquen molt pocs recursos a la llengua i la cultura catalanes.
9. Manca de reconeixement dels traductors del castellà i altres llengües al català habilitats per la Generalitat de Catalunya.
Les ambaixades i les institucions estatals no reconeixen els traductors habilitats per la Generalitat de Catalunya. D’acord amb la Llei estatal 29/2015 que modifica la Llei 2/2014, de 25 de març, de l'acció i del servei exterior de l'Estat, actualment l'Estat espanyol únicament reconeix com a oficials les traduccions al castellà (o del castellà) fetes per una persona que tingui el títol de traductor jurat de castellà a una llengua estrangera o viceversa que atorga el Ministeri d'Afers Estrangers i de Cooperació, o bé les fetes per una representació diplomàtica o una oficina consular.
Acarament dels informes català i espanyol
La visita dels experts del Consell d’Europa permet atendre el punt de vista del Govern de Catalunya respecte de l’
informe espanyol sobre l’acompliment de la Carta Europea. Per elaborar el seu informe, l’Estat va sol·licitar a la Generalitat un
informe propi del qual en va ometre els punts clau, tal com es pot comprovar en aquest
document d’acarament de continguts publicat avui per la Direcció General de Política Lingüística.
La Direcció General de Política Lingüística acull altres reunions del Comitè d’Experts
La direcció general de Política Lingüística ha cedit la seva seu perquè els experts també es puguin entrevistar amb representants de diverses entitats i institucions relacionades amb les llengües catalana, occitana i aragonesa.
Pel que fa al català, després de la trobada amb la directora general, es reuniran amb representants de l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Catalunya Fons, Plataforma per la Llengua, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Juristes per la Llengua i el Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació CUSC (Universitat de Barcelona).
Pel que fa a l’occità, es reuniran amb el president de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera lengua occitana, Jusèp Loís Sans, i altres tres membres Rosa Maria Salgueiro, Miquel Segalàs i Jèp de Montoya.
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura també acull la reunió del director general de Política Lingüística de l’Aragó, José Ignacio López Susín, i el president de l’Acadèmia de l’Aragonès, Manuel Castan Espot amb els experts del Consell d’Europa.
