• La consellera de la Presidència ha participat en la Conferència Anual sobre Diplomàcia Cultural que se celebra a Berlín amb el lema "Utilizing Cultural Diplomacy to Foster Democracy, Advance International Law and Back Global Human Rights"
• Davant destacats representants internacionals del món polític, cultural, acadèmic, empresarial i de la societat civil, Artadi ha denunciat “la repressió i la retallada en drets i llibertats” que pateix Catalunya
• “El moviment independentista català, que és massiu, cívic i no-violent, necessita de la vostra veu perquè la nostra ens l’estan intentant silenciar amb cada detenció, persecució i amenaça”, ha demanat

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha participat aquesta tarda en la Conferència Anual sobre Diplomàcia Cultural (Annual Conference on Cultural Diplomacy), que se celebra fins al 16 de desembre a Berlín amb el lema "Utilizing Cultural Diplomacy to Foster Democracy, Advance International Law and Back Global Human Rights".

 

La conferència reuneix més de cent ponents i delegats, entre destacats polítics, líders religiosos, acadèmics, artistes i representants del sector empresarial i la societat civil, per tal d'establir noves institucions i iniciatives que ajudin a aquests reptes utilitzant la pràctica de la diplomàcia cultural.

 

Després de fer un breu repàs als esdeveniments que, des de l’inici de la transició, han portat Catalunya fins a la situació actual, Artadi ha denunciat davant destacats representants internacionals del món polític, cultural, acadèmic, empresarial i de la societat civil “la repressió i la retallada en drets i llibertats” que avui està patint el país per part de l’Estat espanyol i els ha fet una crida a no girar l’esquena a la involució democràtica que s’està produint a Espanya: “Si el vostre compromís és amb una Europa on la ciutadania tingui cada vegada més poder de decisió, més integrada, més pròspera, més democràtica i més compromesa, heu de conèixer i demanar el que està passant”, ha afirmat.

La consellera també ha defensat que, avui, Catalunya no és un afer intern espanyol, sinó una qüestió europea perquè “els drets i les llibertats estan en perill sota la repressió de l’Estat espanyol”. “El moviment independentista català, que és massiu, cívic i no-violent, necessita de la vostra veu perquè la nostra ens l’estan intentant silenciar amb cada detenció, persecució i amenaça”, ha alertat.

 

En aquest sentit, Artadi ha recordat que Espanya és l’únic país de la UE que té diputats electes a la presó: “Hi ha nou presos polítics i set exiliats polítics, i quatre presos polítics en vaga de fam per reclamar justícia. No la independència o l’alliberament, sinó l’accés a la justícia internacional”, ha explicat Artadi, en referència als líder polítics que han iniciat una vaga de fam per reclamar al Tribunal Constitucional que resolgui els seus recursos, pendents des de fa més d’un any.

 

Així mateix, la consellera ha denunciat la “vulneració flagrant de drets humans”, des de la llibertat d’expressió fins al dret a una justícia imparcial, que ha provocat un miler de represaliats, entre alcaldes, artistes i activistes per la seva “dissidència política“: “La Constitució, que hauria de garantir drets i llibertats, avui s’ha convertit en una presó de les idees democràtiques i la seva aplicació en una vulneració dels drets més fonamentals”, ha lamentat.

 

 

 

Artadi també ha explicat com els intents reiterats de la societat catalana per solucionar el conflicte polític a Catalunya a través de la democràcia i el diàleg han topat amb la intransigència i l’autoritarisme de l’Estat espanyol: “La societat catalana ha apostat per la democràcia i el 80% dels catalans tenim el convenciment que votar és la solució. És per això que fins a 20 vegades s’ha demanat per diversos canals i formes jurídiques al Govern espanyols que permeti consultar la ciutadania, i totes elles han estat resoltes amb una negativa. Mentre David Cameron i Àlex Salmond acordaven en una reunió el referèndum que es va celebrar a Escòcia, l’expresident espanyol Mariano Rajoy ni tan sols ha volgut parlar-ne amb el president Mas, primer, i el president Puigdemont, posteriorment”, ha afirmat .

 

“Aquesta mateixa setmana hem vist com, enlloc de proposar una taula de diàleg i negociació per cercar conjuntament solucions polítiques, el Govern espanyol amenaça de nou amb la supressió de les institucions catalanes. El que no guanyen a les urnes, ho volen guanyar per la força. Algú realment es pensa que atacant les institucions i els nostres líders polítics i socials, els catalans desistirem de res? Algú creu que aquesta és la manera de convèncer ningú i de resoldre res?”, s’ha demanat Artadi.

 

“La pregunta que ens fem els catalans és: de què té por Espanya? De la democràcia? De la voluntat popular? D’haver de fer front als veritables problemes? A la corrupció? A la manca d’independència dels mitjans?”, ha afegit.

 

Finalment, Artadi ha reiterat la voluntat de Catalunya de trobar una sortida negociada i dialogada al conflicte, malgrat que de moment aquesta via “només ha trobat persecució, presó i exili”. “Si el 80% volen votar, impedir-ho és una irresponsabilitat. No deixarem de ser demòcrates, no deixarem de ser independentistes. La unitat d’Espanya no pot ser més important que la democràcia”, ha conclòs.

 

La consellera ha compartit la jornada, entre altres, amb ponents com l’exministre d’Afers Exteriors de Finlàndia, Pär Stenbäck; la directora general i artística de l’Òpera Nacional de Bergen,Mary Miller; l’expresident de la ràdiotelevisió pública sueca, Ove Joanson; l’exministre de Justícia d’Islàndia, Ögmundur Jónasson; l’expresidenta del Parlament de Luxemburg, Erna Hennicot-Schoepges; l’expresident de Letònia, Valdis Zatlers, i l’expresident de Croàcia, Stjepan Mesic.

 

Demà, la conferència estarà centrada en el cas català, amb la participació de la delegada del Govern a Alemanya, Marie Kapretz i de l’expresident de la Generalitat, José Montilla, a més de membres del Parlament i periodistes catalans, entre altres. A la tarda, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, participarà en el debat “Utilizing Cultural Diplomacy to Foster Spanish-Catalonian Dialogue”.