L’Institut Català de les Dones (ICD) divulga a partir d’avui el vídeo documental “Amparo Poch. El compromís d’una dona lliure” realitzat per l’historiador Jordi Algué sobre la trajectòria d’aquesta metgessa que va dedicar la vida a millorar la salut i els drets humans de les dones treballadores i els infants. Amb aquest documental, el Govern tanca les actuacions que ha impulsat al llarg de l’any per commemorar els cinquanta anys de la mort d’Amparo Poch y Gascón (1902-1968).

 

El documental, de 10 minuts de durada i amb imatges de nombrosos arxius i filmoteques, té com a fil conductor la veu de persones expertes com Antonina Rodrigo, historiadora, biògrafa d’Amparo Poch i comissària de la commemoració; Concha Gómez, doctora en Història de la Ciència de la Universitat Complutense de Madrid; Mary Nash, catedràtica d’història de la Universitat de Barcelona, i  l’escriptor Javier Barreiro.

 

L’ICD, òrgan de referència del Govern per a les polítiques públiques en favor de la igualtat efectiva de dones i homes, ha coordinat els actes d’homenatge i divulgació que s’han dut a terme al llarg de l’any per donar a conèixer la trajectòria de la metgessa i activista i que han consistit, a més de la realització del vídeo documental que es dona a conèixer avui, en una Jornada commemorativa, una obra de teatre, i una exposició itinerant. Altres institucions com biblioteques i sindicats també han organitzat accions d’homenatge i record per tot el territori i s’ha realitzat una campanya a través de les xarxes socials #AnyAmparoPoch.

 

L’objectiu de totes les actuacions ha estat recuperar  la figura d’Amparo Poch per a reivindicar-la com a antecessora en la lluita pels drets de les dones, considerant els principals eixos de la seva trajectòria política, professional i personal i donar-la a conèixer a les noves generacions: l’activisme social, el feminisme, la fundació de l’entitat Mujeres Libres, la seva intensa activitat periodística, la participació política com a directora general durant la II República, l’ actuació en l'àmbit de la sanitat infantil i femenina; i com a professional de la  medicina social.

 

Han participat en aquesta commemoració les següents entitats:

·         Amical de Ravensbrück

·         Associació Grup d'Història de les Dones de Fent Història

·         Asociación Amparo Poch

·         Biblioteques de Catalunya

·         Biblioteques de Barcelona

·         Centre d' Estudis i de Recerca "Dones i Drets". Facultat de Dret de la UAB

·         Col·legi Oficial de Metges de Catalunya

·         Confederació General del Treball (CGT)

·         Confederació Nacional del Treball (CNT)

·         CRAI Pavelló de la República

·         Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya (CSC)

·         Fundació Salvador Seguí

·         Fundación Anselmo Lorenzo

·         Memorial Democràtic

·         Museu d’Història de Catalunya

·         Sindicat de Metges de Catalunya

 

 

·         Amparo Poch es llicencià en medicina l’any 1929 i va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dones i 97 homes.

 

·         Especialitzada en puericultura, es va centrar en l'educació sanitària de les dones i va obrir un consultori per a treballadores.

 

·         Com a divulgadora, va impartir conferències en ateneus obrers i societats culturals i va escriure sobre sexualitat per a dones i també defensant la igualtat de dones i homes, les unions lliures i el divorci.

 

·         Va fundar l’organització anarcosindicalista Mujeres Libres. Durant la II República, va ser nomenada Directora d'Assistència Social del Ministeri de Sanitat, encapçalat per Frederica Montseny, on es va centrar en millorar la salut infantil i femenina. 

 

·         Durant la Guerra Civil espanyola, va dirigir un programa de formació de les brigades de salvament i participà en l’organització d’hospitals de campanya. Es preocupà especialment per allunyar els infants del conflicte bèl·lic i va organitzar diverses expedicions a l’estranger d’infants refugiats.

 

·         L’evolució de la guerra la portà a instal·lar-se a Barcelona el novembre de 1937, on va organitzar l'acolliment d’infants refugiats en granges escola, per a les quals va dissenyar un pla pedagògic específic.

 

·         Dirigí el Casal de la Dona Treballadora, on desenvoluparà un ampli programa gratuït de formació i capacitació per a treballadores que facilitava la conciliació amb la creació de guarderies i sales de lactància.

 

·         L’any 1939, es va veure obligada a marxar a l’exili, primer a Prats de Molló, i, finalment, a Tolosa de Llenguadoc (França). Allí treballà a l'Hospital de Varsòvia, on continuà la seva tasca humanitària a favor de les persones més desfavorides fins a la seva mort, el 15 d’abril de 1968.

 

Per a més informació sobre Amparo Poch, el Centre de Documentació Joaquima Alemany i Roca de l’ICD ha elaborat una Guia bibliogràfica específica.