El Govern aprova el conveni marc entre les administracions de l’Estat i la Generalitat de Catalunya per articular la cooperació de les dues administracions per subvencionar la restitució o reparació d’infraestructures, d’equipaments i d’instal·lacions de qualsevol entitat local, com a conseqüència d’una catàstrofe natural. El conveni tindrà una vigència de quatre anys prorrogables a fins a quatre anys addicionals. Per al seguiment i control d’aquest conveni marc es constituirà una Comissió Mixta formada per dos representats de la Secretaria d’Estat de Política Territorial i dos representants de la Generalitat de Catalunya.

 

El Govern subscriu, dins d’aquest acord marc, un conveni específic amb l’Estat per pal·liar els danys causats com a conseqüència dels últims temporals que van tenir lloc entre el 15 i el 23 de gener de 2017 a Catalunya. En aquest conveni, dotat amb 1.103.640 euros, es poden acollir tots els ens locals afectats sempre i quan l’Estat els hagi declarat com a zona afectada greument per una emergència de protecció civil dins l’àmbit territorial de Catalunya.

 

Les subvencions seran de fins al 50 per cent del cost total del projecte; i la convocatòria, la instrucció, la resolució, el pagament i el posterior control, així com la regulació de tot el procediment la durà a terme el Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria d’Administracions Locals i de Relacions amb l’Aran.

El Govern ha aprovat destinar una subvenció de 500.000 euros a la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) amb l’objectiu de finançar les activitats dutes a terme per aquesta entitat esportiva i donar suport, així, a l’activitat de l’esport escolar del país i als aspectes comuns dels consells esportius agrupats en aquesta entitat.

 

Amb aquest ajut, que es vehicularà mitjançant el Consell Català de l’Esport (CCE) i que també finançarà les activitats formatives i de promoció dutes a terme per la UCEC durant l’any 2018, es vol potenciar el desenvolupament del Pla Estratègic d’Esport Escolar de Catalunya, amb els programes dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, el Pla Català d’Esport a l’Escola i l’Esport Blanc Escolar, impulsats per Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de la UCEC.

 

La subvenció ha de permetre també optimitzar recursos per tal que l’esport escolar pugui arribar al màxim nombre d’infants i adolescents de totes les comarques i poblacions de Catalunya, especialment aquells i aquelles amb unes condicions socioeconòmiques més vulnerables, així com potenciar accions per fomentar l’esport popular com a via per democratitzar l’activitat física a Catalunya i evitar que cap persona en quedi exclosa.

 

L’aportació del Govern ajudarà també a continuar promovent conjuntament entre el CCE i la UCEC un model d’esport en edat escolar basat en els valors educatius de l’esport, en el foment dels hàbits saludables i en la introducció progressiva d’una oferta poliesportiva destinada a les etapes d’iniciació esportiva.

El Govern ha aprovat que el Departament de Cultura, a través de la seva Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), col·labori amb l’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà en el finançament de l’ampliació del Museu de la Conca Dellà.

 

L’Ajuntament d’Isona i Conca Dellà i la Generalitat de Catalunya han decidit impulsar nous esforços en les respectives polítiques culturals i de promoció territorial, mitjançant un acord que permetrà l’ampliació de la superfície expositiva del Museu de la Conca Dellà, en un 75%. Serà a través d’un edifici de l’Ajuntament rectangular annex, a tocar de l’actual museu, que disposarà d’un nou discurs expositiu, més modern i de major abast. L’edifici permetrà ampliar el Museu de la Conca Dellà a partir de la rehabilitació i dotació de les instal·lacions i serveis museogràfics. L’aportació a aquesta projecte es materialitzarà en el període 2019-2020 i tindrà un import total de 300.000 euros, que es faran efectius en dues anualitats.

 

El Museu de la Conca Dellà-Parc del Cretaci està situat al poble d'Isona, al sud de la comarca lleidatana del Pallars Jussà. El centre museístic recrea la possibilitat de fer un viatge en el temps per descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana, i molt abans, habitada per alguns dels darrers dinosaures que van habitar la terra. El Parc Cretaci és un projecte de desenvolupament local a partir del patrimoni integral de la Conca Dellà, que ofereix una descoberta d’aquest territori en els seus diferents àmbits temàtics: jaciments paleontològics, restes arqueològiques, edificis historicoartístics i el mateix entorn natural que el compon.

 

El Museu està dividit en diferents àmbits. Al soterrani hi ha el celler, on s'explica la importància de la vinya des d'època romana fins a meitat del segle XX. A la planta baixa, que és la de l'entrada, es mostren les característiques fonamentals del marc geogràfic i la riquesa cultural i natural de la Conca Dellà, a través dels diferents pobles que la integren. I seguint l'escala del temps, nexe d'unió de les col·leccions del Museu, ens traslladem 2.000 anys enrere fins al primer pis, al moment en el qual Isona era una important ciutat romana de l'interior de Catalunya. Es pot veure l'evolució cronològica de la ciutat romana d'Aeso, conèixer com era i qui hi vivia. Al segon pis, l’entorn recreat es remunta fins al període Cretaci, 65 milions d'anys enrere, quan els dinosaures eren alguns dels animals que vivien a la zona. Les restes paleontològiques que es veuen permeten explicar com era la vida i l'entorn dels dinosaures i com han arribat fins als nostres dies.

 

L’aportació destinada al Museu de la Conca Dellà es va veure afectada per l’aplicació de l’article 155 i la seva tramitació s’ha vist endarrerida fins ara, que pot ser aprovada pel Govern.

 

 

El Govern ha aprovat que el Departament de Cultura, a través de l’ l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), financi la nova seu del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya amb una aportació de 600.000 euros.

 

L’operació es materialitzarà en dues anualitats, entre l’any vinent i l’any 2020, i es formalitzarà a través d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació Vinseum, que s'encarregarà de la direcció del projecte museogràfic, de la supervisió de l'execució del projecte i la contractació de les obres i els serveis.

 

El Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, amb seu a Vilafranca del Penedès, és un museu de titularitat pública gestionat per una fundació amb personalitat jurídica, participada per l'Ajuntament de Vilafranca. Va ser el primer museu del vi fundat a l’Estat, l’any 1945. El seu objectiu és divulgar la cultura del vi des de les més diverses manifestacions de l’art, les humanitats i les ciències i, a la vegada, conservar, difondre i fomentar l’estudi del patrimoni vitivinícola català. La seva programació cultural i educativa aprofundeix en el caràcter holístic de la història del vi i el converteix en un centre cultural del vi de referència local i nacional.

 

L’any 2000, el Museu de Vilafranca-Museu del Vi va necessitar una nova estructura interna que li permetés renovar-se i adaptar-se, i d’aquesta manera, es va constituir com a fundació privada. Aquest canvi va proporcionar al museu una estructura jurídica definida i va permetre integrar els diversos sectors socials i institucionals que habitualment donaven suport al museu. 

 

El centre té en marxa un projecte de reforma i ampliació de la seva seu que vol renovar la seva imatge i la de la plaça Jaume I, on està ubicat. El projecte preveu l’obertura d’un nou accés principal i la creació d’un carreró entre la Capella de VINSEUM i obra nova que reproduirà els antics corralons de la Vilafranca medieval i que donarà accés al vestíbul. L’exposició estable ocuparà les plantes primera, segona i tercera del nou edifici.

 

L’aportació destinada a la reforma del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya es va veure afectada per l’aplicació de l’article 155 i la seva tramitació s’ha vist endarrerida fins ara, que pot ser aprovada pel Govern.

 

 

El Govern ha aprovat que el Departament de Cultura col·labori amb l’Ajuntament de les Borges Blanques per finançar la construcció i l’equipament de la nova seu de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues, per al període 2019-2021, per un import de 2.416.968 euros.

 

L’any 2016 l’Ajuntament de les Borges Blanques, mitjançant una subvenció del Departament de Cultura va encarregar la redacció del projecte executiu de la seu de l’Arxiu Comarcal de les Garrigues a l’arquitecte Lluís Guasch Fort, d’acord amb els criteris constructius de la Direcció General del Patrimoni Cultural, amb l’objectiu que sigui un equipament dotat de les condicions tècniques, estructurals i de seguretat adients per a la seva funció. La inversió total prevista per a la construcció i equipament d’aquest arxiu és de 2.416.968 euros.

 

La comarca de les Garrigues és una de les comarques que encara no disposa d’arxiu central i la seva construcció permetrà culminar pràcticament la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC).

 

Des de la recuperació de la democràcia i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura ha endegat la construcció i entrada en funcionament d'un arxiu comarcal a cada capital de comarca, en col·laboració amb l'Administració local.

 

La Xarxa d'Arxius Comarcals (XAC) és un projecte que ja fou plantejat i començat a executar per la Generalitat de Catalunya a partir de l'any 1932, amb Agustí Duran i Sanpere (1887-1975) al capdavant. Fou bandejat sota el franquisme i substituït per una organització arxivística de base provincial.

 

Actualment, la XAC està formada per 38 arxius i hi treballen més d’un centenar de professionals que garanteixen, arreu del país, la conservació i l'accés als documents, en tots els suports. La xarxa compta amb més de 120 quilòmetres de documents dipositats, més de 7 milions de fotografies i gestiona un dipòsit digital amb més de 20 milions de documents digitalitzats. La xarxa d’arxius comarcals conserva els documents de l'Administració de la Generalitat al territori, a de l’Administració de justícia, de més de 450 ajuntaments i consells comarcals i els registres públics i dels serveis de l’Estat corresponents a la comarca.

 

Els arxius comarcals són un valor essencial de la societat per a l’accés de ciutadans i institucions a la documentació històrica, pública i privada, i també una peça clau en l'impuls de la transparència i el bon govern de les administracions públiques.

 

Els arxius comarcals són una part estructural del Sistema d'Arxius de Catalunya, del qual també formen part altres arxius públics, singularment els d'àmbit municipal, i privats; i contribueixen a l'equilibri territorial en l'àmbit del patrimoni mitjançant tota l'activitat cultural que se’n deriva, que és molt diversa. La seva pertinença a la XAC els converteix en actors de l'acció de Govern de la Generalitat en matèria d'arxius i de cultura.