Sala de premsa

event_note Nota de premsa

El Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya s'obre al pelegrinatge en el tram principal, de Sant Pere de Rodes, passant per Montserrat, fins a Alcarràs

  • El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat del director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha inaugurat avui la senyalització del tram del Camí de Sant Jaume de Galícia que va des del Port de la Selva- Sant Pere de Rodes fins el monestir de Montserrat. D’aquesta manera es completa el braç major del Camí, projecte emmarcat en el Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010 i que té l’objectiu de recuperar la tradició xacobea de Catalunya i d’integrar-la plenament en aquest gran itinerari cultural europeu que esdevé també patrimoni de la humanitat.
  • La Direcció General de Turisme ha destinat més de 500 mil euros a la realització i execució del projecte de recuperació del Camí de Sant Jaume. En aquest segon tram s’ha instal·lat un miler d’elements de senyalització que es distribueixen al llarg del recorregut que té un doble origen a Port de la Selva i a la Jonquera, respectivament, per arribar a Montserrat, travessant 9 comarques i 62 municipis.
  • Coincidint amb l’Any Xacobeo, el Departament a través de la Direcció General de Turisme ha  creat un web  del Camí www.camidesantjaume.cat,  amb tota la informació, mapes i consells per realitzar la ruta. En el web també és pot accedir a la pàgina "Camí de Sant Jaume per a tothom”, una eina pionera a nivell estatal i internacional concebuda per facilitar l’accessibilitat a persones amb discapacitat sensorial (auditiva i visual) en aquest tipus de recorreguts o rutes.
  • El Departament ha editat també la Guia que completa del tram obert al pelegrinatge en el marc de la col·lecció Guies Turístiques de Catalunya. La guia conté indicacions pràctiques per preparar el pelegrinatge, mapes i plànols de la ruta, informació històrica i cultural del Camí i indicacions sobre allotjaments turístics.
 
 
 El Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya s’obre al pelegrinatge en el tram principal, de Sant Pere de Rodes, passant per Montserrat, fins a Alcarràs. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha inaugurat avui a la senyalització del segon tram del Camí de Sant Jaume de Galícia, des  del Port de la Selva- Sant Pere de Rodes i el coll de Panissars (la Jonquera) fins al monestir de Montserrat, travessant les comarques gironines de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva i la Garrotxa, a més d’Osona i el Bages. Amb l’obertura d’aquesta ruta que s’uneix al tram del Camí comprès entre el monestir de Montserrat i el poble d’Alcarràs i que es va inaugurar el 2008, es dona per acomplert l’objectiu del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010, de recuperar la tradició xacobea de Catalunya i d’integrar-la plenament en aquest gran itinerari cultural europeu que esdevé també patrimoni de la humanitat.
 
La Direcció General de Turisme ha destinat més de 500 mil euros a la realització i execució del projecte del tram principal del Camí. En aquest segon tram s’han instal·lat un miler d’elements de senyalització que es distribueixen al llarg del recorregut que té un doble origen a Port de la Selva i a la Jonquera fins arribar a Montserrat, passant per 9 comarques catalanes i 62 termes municipals.
 
En el marc de la inauguració el conseller Josep Huguet, acompanyat del director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, ha presentat la guia de la segona fase del Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya, que descriu el tram comprès entre el Port de la Selva a Montserrat. La publicació “Camí de Sant Jaume del Port de la Selva- Sant pere de Rodes i de la Jonquera a Montserrat que completa del tram obert al pelegrinatge en el marc de la col·lecció Guies Turístiques de Catalunya, conté informació històrica i cultural del Camí, com també indicacions per preparar el pelegrinatge, plànols i allotjaments turístics.
 
En aquest sentit i coincidint amb l’Any Xacobeo, el Departament a través de la Direcció General de Turisme ha creat un web del Camí www.camidesantjaume.cat, amb tota la informació, mapes i consells per realitzar la ruta. En el web també és pot accedir a la pàgina "Camí de Sant Jaume per a tothom”, una eina pionera a nivell estatal i internacional concebuda per facilitar l’accessibilitat a persones amb discapacitat sensorial (auditiva i visual) en aquest tipus de recorreguts o rutes.
 
La recuperació del Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya s’inspira en les determinacions del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010 impulsat per la Direcció General de Turisme, amb l’objectiu final de consolidar una xarxa de camins de pelegrinatge i d’itineraris culturals que pugui ser recorreguda a peu, en bicicleta i a cavall, i que estigui convenientment dotada d’infraestructures d’acollida tant de pelegrins com de turistes interessats en recórrer rutes d’un gran interès cultural.

Independentment d’aquest braç major, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa ha impulsat també la senyalització d’altres brancals del Camí. Dins d’aquest mateix any 2010 està previst obrir el brancal que va de Tarragona a Lleida. En una fase posterior s’incorporaran els camins de Barcelona a Montserrat i el Camí de Sant Jaume de l’Ebre, entre altres rutes. El Departament haeditat mapes del Camí, dues llibres- guia que ja estan al mercat, vídeos divulgatius i d’altres accions audiovisuals que s’estan impulsant des de l’Agència Catalana de Turisme.  

El treball realitzat ha quedat plenament reconegut amb la incorporació de Catalunya al Consell Xacobeu, ens que vetlla per mantenir els valors culturals del Camí de Sant Jaume, que integra el Ministeri de Cultura i les Comunitats que en formen part. Aquest reconeixement situa el braç català al nivell de les altres grans rutes històriques: el Camí Francès, que entra a la península Ibèrica per Somport i Roncesvalles, i el Camí del Nord, que hi entra pel País basc.

Amb tot això, s’acompleixen amb escreix els objectius marcats en aquest camp al principi de la legislatura: integrar Catalunya en la ruta cultural més important d’Europa, un Camí seguit any rere any per centenars de milers de persones per motius que tot sovint ultrapassen la dimensió religiosa. Una ruta europea que a escala catalana esdevé un nexe d’unió entre l’orient i l’occident de la península Ibèrica. Entre Catalunya i Galícia. Entre Sant Pere i Sant Jaume, seguint el camí del sol i de les estrelles.
 
La ruta del Camí de Sant Jaume de Galícia des de la Selva/Sant Pere de Rodes i el coll de Panissars (la Jonquera) fins al monestir de Montserrat
 
El nou itinerari que passa per grans referents patrimonials i artístics, començant pel propi S. Pere de Rodes, o la Canònica de Sta. Maria de Vilabertran, i també paisatgístics com el propi cap de Creus,  té un doble origen: en primer lloc a l’històric coll de Panissars (la Jonquera), per donar continuïtat al Camí que prové de la Catalunya Nord, senyalitzat per les associacions d’aquella demarcació. I, en segon lloc, al Port de la Selva, a tocar de les aigües de la Mediterrània, per pujar després a Sant Pere de Rodes, importantissim centre de peregrinació medieval. Els dos itineraris s’uneixen a Vilabertran a partir d’on el Camí va cap a Figueres i Girona. En aquest tram del camí també existeixen dues possibilitats per anar des de Bàscara a Medinyà, aquestes dues variants es van fer per les obres del TGV.

Des de Girona el Camí de Sant Jaume segueix la Via Verda fins a Sant Esteve d’en Bas on s’agafa el Camí Ral Vic-Olot fins arribar a Vic. Així mateix també està senyalitzat com a Camí de Sant Jaume el tram de Via Verda que uneix Olot amb Sant Esteve d’en Bas que dóna la possibilitat de començar el Camí a la capital de la Garrotxa. Des de Vic es segueixen pistes i GR’s fins arribar a l’Estany, Sant Benet de Bages i des d’aquí a Montserrat.
 
Comarques i municipis pels quals passa el Camí:
 
  • ALT EMPORDÀ: Agullana, Bàscara, Biure, Borrassà, Capmany, Darnius, El Port de la Selva, Figueres, La Jonquera, Llançà, Llers, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Pont de Molins, Pontós, Santa Llogaia d’Alguema, Vilabertran,Vilafant, i Vilajuïga.
  • PLA DE L'ESTANY: Cornellà del Terri i Vilademuls.
  • GIRONÈS: Bescanó, Cervià de Ter, Girona, Salt, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Viladasens.
  • LA SELVA : Amer, Anglès, La Cellera de Ter i Sant Julià del Llor i Bonmatí.
  • GARROTXA: La Vall d’en Bas, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Olot i Sant Feliu de Pallerols.
  • OSONA: Folgueroles, Les Masies de Roda, Muntanyola, Roda de Ter, Rupit i Pruit, Santa Eulàlia de Riuprimer, L’Esquirol – Santa Maria de Corcó, Tavérnoles i Vic.
  • BAGES : Artés, Avinyó, Calders, Castellbell i el Vilar, Castellgalí, L'Estany, Manresa, Marganell, Monistrol de Montserrat, Navarcles, Sant Fruitós de Bages, Sant Vicenç de Castellet, Santa Maria d'Oló i Talamanca.
  • BAIX LLOBREGAT :Collbató
  • ANOIA: El Bruc
 
Aquest itinerari senyalitzat per la Direcció General de Turisme configura el «braç major» del Camí de Sant Jaume de Galícia a Catalunya. La ruta té prop de 400 km de longitud, travessa el país de punta a punta, des del seu extrem oriental fins a la frontera de ponent, i permet gaudir de destacats atractius monumentals i culturals. El Camí català es pot recórrer a peu en 12-15 dies a raó de 25-35 km diaris.

El Camí de Sant Jaume porta sempre cap a ponent, seguint el “camí del sol”, però la senyalització física del camí s’ha de fet tal manera que el vianant el pot recórrer en sentit invers, essent en aquest cas Sant Pere de Rodes el punt d’arribada i la fita final.
 
La ruta està senyalitzada amb el característic color blau i amb les sagetes grogues que identifiquen internacionalment el camins de Sant Jaume. En la definició i senyalització del braç major» s’ha procurat recuperar camins històrics, passar per indrets amb tradició xacobea i, sobretot, poder oferir al caminant una ruta segura a través de camins públics consolidats (vies verdes a Girona, camí ral d’Olot a Vic i trams diversos de senders de gran recorregut). L’objectiu era aconseguir un Camí amb tradició, assequible pel pelegrí, amb garantia de conservació i disponibilitat d’uns serveis mínims.
 
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia