Episodis meteorològics més destacats
Del 2 al 5 de gener, calorada i ventada general: ponentada del 2 al 5 de gener amb temperatura molt alta per a l’època de l’any al litoral, prelitoral i plana de Lleida. La temperatura nocturna va prendre valors insòlits a les sèries centenàries.
Del 4 al 6 de febrer, precipitació general i nevada històrica al Prepirineu i Pirineu: pluja i neu abundant. Més de 50 mm a gran part del litoral, prelitoral, Pirineu i Prepirineu, i sectors de la Catalunya Central. La nevada va afectar fins a fons de vall al Pirineu i Prepirineu, amb gruixos que van ser històrics, de més de mig metre de neu nova a moltes poblacions ubicades entre 1.000 i 1.200 m d’altitud, sobretot del Prepirineu i el vessant sud de la serralada pirinenca.
Del 26 de febrer al 2 de març, fredorada, nevada, precipitació i ventada generals: fred intens i nevades a cotes baixes, fins a nivell del mar els dies 26 i 27. El 28, nevada a tot el territori, la més extensa a Catalunya des del 8 de març de 2010, i també la més abundant des d’aleshores al litoral, prelitoral, ponent i diversos sectors de l’interior i del Prepirineu amb neu als 100 metres de cota o inferior. Els primers dies de març, precipitació al Pirineu occidental i més de 50 cm de neu nova en alguns sectors del Prepirineu i del vessant sud del Pirineu. Gran temporal marítim i forta ventada a diversos sectors.
El 19 i 20 de març, nevada tardana a cotes baixes: episodi de neu a sectors fora del Pirineu i Prepirineu, a cotes baixes de la Catalunya Central, del prelitoral i fins i tot de la serralada litoral. Localment la precipitació va anar acompanyada de tempesta i de calamarsa o neu granulada.
El 31 de març: ventada de mestral, amb superacions dels llindars d'SMP. Al voltant del Camp de Tarragona feia fins a més de 10 anys que no hi feia tant de vent.
El 6 de juny, aiguats a Sitges: acumulacions de precipitació molt abundants i puntualment extremadament abundants amb màxims al Pirineu oriental i al litoral i prelitoral.
El 4 i 5
d’agost, onada de calor: Onada de calor la primera setmana d’agost, en alguns punts la més destacada des de l’agost de 2003, sobretot al litoral i prelitoral.
Els dies 5 i 6, precipitació general, extremadament abundant a Osona, l'Alta Ribagorça i Barcelonès, i entre abundant i molt abundant a la resta del país. Intensitat forta i superació de l'SMP (Situació Meteorològica de Perill) per intensitat en alguns indrets. Episodi d'aiguats la tarda - vespre del 7 de setembre, acompanyats de tempesta. Va afectar el Vallès Oriental, Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat i Garraf
15 d’octubre, precipitació i ventades generals (exhuracà Leslie): episodi de precipitació dels més generals i abundants dels últims anys. La precipitació acumulada va superar els 50 mm a la majoria de comarques, amb un màxim de més de 200 mm a Viladrau (Osona) i més de 100 mm a bona part del prelitoral i en alguns sectors de la Catalunya Central i del Pirineu Oriental.
El 18 i 19 d’octubre, aiguats a l´Ebre: una llevantada va deixar més de 100 mm de pluja a bona part de les Terres de l’Ebre, concretament a les comarques del Baix Ebre i del Montsià, així com al sud de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Com a valors màxims, es van arribar a recollir més de 200 mm a punts del Montsià i fins a 300 mm al massís dels Ports.
El 27 i 28 d’octubre, nevada primerenca i precipitació general: precipitació i notable descens tèrmic. El dia 27, precipitació general i en alguns casos abundant, amb una cota de neu que al llarg del dia va baixar de 2.500 fins a 1.000 m en alguns casos. El dia 28 va nevar transitòriament fins a 800 o 900 m, com a l’Aran, la Cerdanya o l’Albera. Feia 10 anys, des de finals d’octubre de 2008, que no nevava de manera extensa fins a cotes tan baixes.
Anàlisi de dues sèries centenàries
Observatori de l’Ebre[1] - Baix Ebre - inici de la sèrie: juliol del 1905
A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana anual del 2018 ha estat de 18,8 °C (figura 6), el 1r més càlid de la seva sèrie, juntament amb l’any 2017 que van presentar un valor idèntic. El valor suposa una anomalia respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 de +1,9 °C, i la contribució positiva ha estat causada sobretot pels valors de temperatura màxima. La temperatura màxima mitjana ha estat de 24,5 °C i la temperatura mínima mitjana de 13,1 °C, valors que suposen una anomalia de +2,2 °C i +1,6 °C respectivament. Tots els mesos del 2018 han presentat anomalia positiva, però destaca gener amb +3,4 °C, i també el període juny-setembre amb anomalia mensual superior als +2 °C.
La precipitació acumulada l’any 2018 (figura 7) ha estat de 698,0 mm essent per tant un any plujós i el situa entre els 21 anys més plujosos dels 113 de la sèrie, amb una anomalia positiva del +138 mm respecte de la mitjana climàtica 1961-1990. La contribució positiva ha estat donada sobretot pels mesos d’octubre i novembre.
Observatori Fabra[2] - Barcelonès - inici de la sèrie setembre 1913
A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana anual ha estat de 16,3 °C, idèntica a la del 2014, i així l’any 2018 se situa entre els set anys més càlids de la sèrie. Aquest valor és el quart valor més alt registrat a la sèrie (figura 6), després del dels anys 2015 i 2006 amb 16,6 °C, del 2016 amb 16,5°C, i dels anys 2017 i 2003 amb 16,4°C.
L’anomalia respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 és de +1,5 °C, i la contribució positiva ha estat igual que en el cas de l’Ebre sobretot pels valors de temperatura màxima. La temperatura màxima mitjana ha estat de 20,1 °C i la temperatura mínima mitjana de 12,5 °C, valors que suposen una anomalia de +1,7 °C i +1,2 °C respectivament. Excepte el febrer que va presentar una anomalia negativa, de - 2 °C, tots els mesos de l’any han presentat anomalia positiva, i ha estat superior als +2 °C en els mesos de gener, abril, juliol, setembre, desembre, essent l’agost el mes més extrem amb + 3,2 °C.
La precipitació acumulada l’any 2018 (figura 6) gairebé assoleix els 1.000 mm; Ha estat de 988,0 mm, el 2n valor més alt de tota la sèrie després de l’any 1971 (1122,7 mm). L’anomalia ha suposat 346,2 mm més que la mitjana climàtica 1961-1990.
Figura 6: Evolució de l’anomalia de la temperatura mitjana anual a l’Observatori de l’Ebre (1905-2018) i a l’Observatori Fabra (1914-2018)
Les anomalies s’expressen respecte a la temperatura mitjana anual pel període 1961-90. Les barres de color vermell indiquen diferències positives, és a dir, anys més càlids, mentre que les barres de color blau indiquen anys més freds. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.