El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Eloi Badia, han presentat avui el Pla d’inversions, reposició i millores en matèria de sanejament que es planteja desenvolupar durant el proper quinqueni (2018-2023) a l’àmbit de l’AMB i que suposarà que la Generalitat inverteixi 144 milions d’euros els pròxims 5 anys per millorar les depuradores existents i per a noves actuacions.
Calvet ha destacat que aquestes inversions “consoliden un model d’èxit que tanca el cercle en la gestió de l’aigua” i que són importants no només per la xifra que suposen sinó també “perquè són inversions que repercutiran en un bé essencial per a la població com és el de l’aigua”.
El conseller ha incidit en què si avui és possible fer aquestes inversions, en primer lloc, és per “les polítiques pioneres del Govern de la Generalitat, que en el seu moment va impulsar el Pla de sanejament de Catalunya i que l’any 1983 va crear l’impost anomenat Increment de tarifa de sanejament, el primer impost ambiental finalista creat a l’Estat en l’àmbit del cicle de l’aigua”. Amb la constitució de l’ACA, l’any 2000, aquest impost va passar a anomenar-se cànon de l’aigua. “Gràcies a aquestes polítiques avui a Catalunya tenim 517 depuradores que tracten el 97% de les aigües residuals”, ha exposat. “En la gestió de l’aigua, la planificació i la inversió han de ser constants perquè com a país tenim reptes com l’adaptació al canvi climàtic i l’aparició en el cicle de nous residus que hem de preveure i gestionar adequadament”, ha dit.
I en segon lloc, les inversions actuals “són gràcies al pla econòmic financer i a l’enorme esforç de contenció que hem fet, que ens ha permès retornar el deute que vam heretar l’any 2010 i que ha fet que avui l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sigui una empresa sostenible i amb una gran capacitat d’actuació”. Calvet ha recordat que s’ha retornat més del 90% del deute.
El titular de Territori i Sostenibilitat ha volgut posar en valor la coordinació “vital” entre les administracions “per assegurar un cicle de l’aigua sostenible”, així com també “la col·laboració imprescindible dels ciutadans, que tenen cada cop un ús més responsable d’aquest recurs bàsic”. En aquest sentit ha qualificat d’”exemplar la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona”, on actualment el consum d’aigua és d’uns 103 litres per habitant i dia (a nivell de Catalunya se situa en 114 litres per habitant/dia). En 16 anys, el consum de l’àrea de de Barcelona ha disminuït al voltant de 30 litres per habitant i dia.
Per la seva banda, Eloi Badia “ha remarcat la gran importància d’aquest paquet d’inversions i finançament, que permetran a l’AMB fer un gran salt qualitatiu en la prestació d'un servei tant bàsic com és el sanejament de les aigües".
El vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’AMB ha recordat també altres convenis fets amb la Generalitat com ara “la posada en marxa de l’Estació de Regeneració d’Aigua del Prat, que ens permet tenir més recursos propis per abastir la població i combatre futures sequeres”.
El Pla presentat avui, redactat per l’AMB en compliment del Reglament de Serveis Públics de Sanejament (Decret 130/2003), inclou les actuacions de reposició i de millora per garantir el correcte funcionament de les 7 depuradores i altres infraestructures de sanejament que donen servei a una població superior als 3,2 milions d’habitants que suposen gairebé el 50% de la població i que concentra propo del 51% de la producció i dels treballadors de Catalunya.
Dels 144 milions que invertirà la Generalitat, el 2019 es planteja destinar 12 milions d’euros al capítol de reposició i millores, mentre que durant els anys següents (fins al 2023) l’aportació destinada a aquests dos conceptes serà de 16,5 milions d’euros de mitjana, per any.
Pel que fa al capítol d’inversions, la dotació total prevista serà de 66 milions d’euros. Una part d’aquestes inversions ja estan incloses en la planificació hidrològica vigent a Catalunya (Pla de gestió i Programa de Mesures del 2n cicle de la planificació de les conques internes 2016-2021).
La resta es preveu recollir-les en el tercer cicle de la planificació hidrològica, que està elaborant l’ACA per al període 2022-2027, d’acord amb els escenaris de planificació previstos per la Directiva marc de l’aigua (DMA).
