Les mesures europees pel que fa al control de les baixes o morts d’animals domèstics un cop apareix la malaltia de l’encefalopatia espongiforme bobina (ETT), es converteix amb el punt de trencament de la situació vigent fins ara. El fet de no poder deixar les baixes d’animals a la muntanya o als anomenats canyets ha incidit directament en l’ecologia dels ocells necròfags a Catalunya i a la resta de la Unió Europea.

 

Coincidint amb aquest fet, s’ha detectat un nou problema: els anomenats “atacs” dels voltors a alguns caps de bestiar. Val a dir, que aquest no és un problema molt estès entre els voltors i que no es tracta de veritables atacs (els voltors no són depredadors, no tenen una anatomia que faciliti els atacs i són en realitat oportunistes que ataquen en moments de fortuna a animals molt disminuïts en les seves condicions). Tanmateix, només s’associa aquest comportament al voltor comú i, en canvi, en cap cas a la resta de voltors: trencalòs, aufrany i voltor negre.

 

Fins a l’any 2007, aquest problema no tenia importància a Catalunya i només es detectaven una mitjana de dos casos per any (generalment no certs). L’any 2007 es van produir 21 reclamacions,  el 2008 van ser 55, i més de 80, el 2009. Els casos positius representen el 39% dels casos reclamats i en tots aquests s’han tramitat els procediments corresponents de compensació de danys i perjudicis causats a l’agricultura i la ramaderia per espècies protegides de la fauna salvatge autòctona.

 

En la seva major part els atacs es refereixen a bestiar boví (més del 90%) però també en l’equí, cabrum i oví. Es produeixen principalment entre els mesos d’abril a maig o primers de juny, coincidint amb els naixements. L’anàlisi dels casos d’aquests darrers anys demostra que en realitat disten molt de ser freqüents i en tots els casos es produeixen perquè els animals estan molt debilitats, malalts o moribunds. Això demostra que els voltors en realitat no estan depredant en sensu stricto, sinó que aprofiten una situació molt concreta. El 83,3% dels casos els atacs es va produir en el moment del part o associat a aquest fins a 24 hores després. En la major part dels casos eren parts molt difícils i llargs o parts múltiples. El 8,2% es va produir fins a 5 dies després del part (és a dir, fins a un 91,5 % dels casos eren animals acabats de néixer o les seves mares). El 8,5% restant no es va relacionar amb els parts. En aquest cas, es va tractar d’animals amb malalties, animals enredats amb filats durant dies, presència de ferides prèvies per atac de gos i vedells sense la mare al costat. En general, es pot confirmar que tots els casos són sobre bestiar amb certes limitacions i tenen lloc en explotacions en règim extensiu en les quals la vigilància del bestiar és molt baixa o nul·la durant tot el dia.

 

La immensa majoria dels atacs es va produir en zones o comarques on no hi ha població reproductora de voltor comú, la qual cosa demostra que no són els voltors reproductors els responsables d’aquesta conducta. Fins i tot en les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre on s’ha incrementat la població reproductora no hi ha hagut cap atac. D’altra banda, en les zones i comarques amb canyets per alimentar voltors també s’hi produeixen atacs.

 

El treball de seguiment realitzat ens ha permès detectar que els atacs no són simultanis en el territori i que segueixen un patró de continuïtat en l’espai. Això vol dir  que hi ha uns quants voltors subadults responsables de tots els atacs i que hi ha una gran majoria dels voltors que no tenen cap participació en el fenomen.

 

D’altra banda, també s’ha trobat una associació entre la presència de grans abocadors, sovintejats per voltors joves i immadurs, canyets per a voltors i les zones on es produeixen els atacs. Els corbs també podrien tenir un paper en el fenomen, atès que s’ha observat en alguns casos que els voltors en realitat van seguir als corbs en els atacs.

 

L’increment poblacional del voltor comú s’està començant a associar a nous problemes, com ara el fet que usurpi nius d’espècies amenaçades com ara el trencalòs, l’aufrany o l’àguila cuabarrada i també els origina molèsties. Això pot arribar a tenir efectes en la pervivència de determinades parelles d’aquestes espècies.

 

 

 

1.      Actuacions estructurals que s’adoptaran per eradicar les causes d’aquesta situació. Cal treballar perquè l’alimentació d’aquests animals torni a ser al més natural possible. El voltor és una espècie carronyaire que ha de poder aprofitar les baixes de les explotacions en règim extensiu. En aquest sentit, els voltors són molt útils, ja que actuen consumint immediatament els cadàvers que es produeixen a la natura, tot evitant la proliferació i transmissió de les malalties que podrien afectar greument els ramats, convertint-se així en un gran aliat dels ramaders.

S’ha elaborat un treball comú a Espanya i Europa per començar a aplicar el nou Reglament que permetrà tornar a deixar els cadàvers a la muntanya un cop donada per superada la malaltia de l’encefalopatia espongiforme bobina (ETT). Per això, el Departament de Medi Ambient i Habitatge no autoritzarà la instal·lació de nous canyets específics per a voltors comuns. Així mateix, es revisaran les autoritzacions administratives dels canyets ja existents (especialment els d’entitats privades o ajuntaments, alguns dels quals s’utilitzava en aquest sentit) de manera que no es pugui alimentar als voltors continuadament i fer pujar els efectius artificialment. Es pretén no consolidar l’increment de les poblacions de voltors en aquestes comarques.

En definitiva, el que es pretén amb totes aquestes accions és que es pugui retornar a l’status quo previ a l’inici del conflicte (quan no es produïen atacs) i que els voltors tinguin l’aliment distribuït de manera natural que permeti que s’autorregulin les seves poblacions.

 

2.      Actuacions preventives per evitar els atacs. Mentre no s’assoleix la situació idònia, el Departament autoritzarà punts d’alimentació suplementària que puguin ser usats temporalment i puntualment per prevenir els atacs en els moments de màxim risc, és a dir, en les èpoques de part dels ramats (principalment l’oví). En aquest sentit, els tècnics de la Direcció General del Medi Natural han treballat en un document que tipifica els danys que s’estan produint per tal d’establir quines són les millors maneres de prevenir-los. Aquest document serà difós entre els ramaders. Així mateix, s’establirà una tanda de reunions amb els representants de les associacions del sector ramader amb l’objectiu d’explicar la situació real, explicar l’anàlisi de la problemàtica, difondre l’estratègia i explicar el programa i les actuacions individuals i comunes que cal desenvolupar.

 

3.      Actuacions mitigadores. El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha establert un programa d’atenció immediata i propera mitjançant el cos d’Agents Rurals de cada comarca. Disposaran a les àrees amb conflicte d’uns agents especialitzats en aquesta problemàtica que faran el seguiment immediat dels diferents casos que vagin apareixent. Aquest seguiment intens sobre terreny permetrà detectar les situacions de risc elevat o d’atacs reiterats per poder incrementar les mesures preventives i col·laborar en la tramitació de les sol·licituds de compensació per danys. Així mateix, en funció de la situació, es podrà activar un protocol del DMAH per a la captura i retirada dels voltors conflictius. Aquests seran traslladats a un centre de recuperació de fauna del Departament.

4.      Actuacions compensadores. Es continuarà, tal i com s’està fent actualment, peritant i valorant tots els atacs atribuïts als voltors, d’acord amb la normativa vigent, que estableix el dret i el procediment a cobrar els danys per atac de voltor comú.

 

5.      Actuacions relatives al coneixement. Es continuarà amb el seguiment de l’evolució de les poblacions de voltor comú, de les pautes que caracteritzen els atacs com a font d’informació per resoldre els problemes, i es tractarà de fer un estudi específic d’algun dels exemplars que estan produint els atacs per analitzar els seus moviments i comportament.

 

 

Població a Catalunya: Actualment hi ha entre 900 i 1.000 parelles de voltor comú.

 

Hàbitat i costums. El voltor pot ocupar una gran diversitat d'ambients, sempre que trobi menjar suficient i penya-segats o cingleres on poder instal·lar el niu.

 

Reproducció. El voltor nia en penya segats o cingleres. És una espècie colonial. Les colònies poden anar dels 2-3 nius fins a un centenar. Les parelles es mantenen de per vida. El període reproductor és força llarg. La posta, només d'un sol ou, té lloc en el mes de gener i el pollet no salta del niu fins als mesos de juliol-agost.

 

Ecologia. El voltor, conjuntament amb l'aufrany i el trencalòs, constitueix una de les tres espècies de carronyaires que hi ha a Catalunya.

 

L'alimentació del voltor es basa únicament i exclusivament en els cadàvers d'animals morts de la mida d'un gos o superior.

 

Quan un voltor localitza un cadàver d'una ovella, vaca o euga a la muntanya, comença a volar formant uns cercles que atreuen l'atenció d'altres voltors. De seguida baixen i si el nombre de voltors és important, a vegades se’n poden concentrar fins a 150 exemplars,  i en pocs minuts només queda la pell i els ossos de l’animal mort. Tot i que això és un espectacle no gaire agradable, sens dubte aquests ocells exerceixen una tasca sanitària molt important i imprescindible.

 

Quan arriba l'estiu, els voltors que crien en les comarques del Prepirineu, pugen cap a l'Alt Pirineu seguint als ramats domèstics que durant aquesta època aprofiten les pastures d'aquestes zones. És freqüent llavors poder observar els voltors des de la Val d'Aran fins al Ripollès i fins i tot la Garrotxa.