Els quatre identificats són Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles. Els tres primers eren civils veïns del poble, que van morir entre el 25 i el 27 de desembre de 1938 a causa de les bombes franquistes. Josep Moles era un soldat republicà originari de Vimbodí (la Conca de Barberà) que va desaparèixer el desembre de 1938. Va combatre al Front del Segre i va morir d’un tret al cap.  

 

Aquest mateix diumenge, més de 80 anys després de la seva mort, els tres veïns del poble han pogut ser enterrats dignament en nínxols familiars del cementiri nou. Les despulles de Josep Moles seran enterrades els pròxims dies a l’Espluga de Francolí, d’on és la família.

 

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha visitat el cementiri antic amb els familiars de les víctimes i després ha assistit als tres enterraments.

 

 

La fossa del Soleràs es va obrir l’estiu del 2017 gràcies al Pla de fosses, que permet al Govern fer excavacions d’ofici. S’hi van trobar un total de 146 persones. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya en nombre d’individus trobats.

 

La majoria eren soldats republicans que van morir en un hospital de campanya instal·lat al poble per atendre ferits dels fronts de l’Ebre i del Segre. També s’hi van trobar 25 soldats del bàndol nacional i alguns civils. L’hospital estava en un edifici pròxim a la fossa i els mateixos veïns es feien càrrec del trasllat dels soldats morts al cementiri vell, de nit, amb un carro arrossegat per una mula.

 

Amb l’inici dels treballs arqueològics, diversos veïns del poble que sospitaven que hi tenien familiars enterrats van inscriure’s al Cens de persones desaparegudes i van donar mostres d’ADN. Els creuaments genètics d’aquests veïns amb restes de la fossa van permetre resoldre la identitat dels tres civils.

 

Leandro Preixens és un d’aquests casos. Va ser el primer identificat des de la posada en marxa del Programa d’identificació genètica. El seu ADN va coincidir amb el del seu net, Josep Maria Ruestes, veí del Soleràs.

 

 

El cas del soldat Josep Moles és diferent perquè la seva família no és del poble ni  tenia cap sospita d’on podia estar enterrat. Maria Moles, la seva filla, és de l’Espluga de Francolí i va sol·licitar la recerca del seu pare l’any 2008. El Programa d’identificació genètica ha determinat que el seu pare estava al Soleràs. L’ADN dels ossos trobats a la fossa ha coincidit amb les mostres genètiques de la seva filla. El creuament genètic, en aquest cas, s’ha fet amb les 2.000 mostres de què disposa el Cens.

 

 

La consellera Ester Capella ha anunciat al Soleràs que el Govern instal·larà durant aquesta legislatura un espai de memòria al cementiri vell, on hi havia la fossa. Serà un monument que servirà d’homenatge a les persones que hi van ser enterrades, però que també disposarà d’un dipòsit per acollir les restes que s’hi van trobar, convenientment classificades i a l’espera de ser identificades.

A Catalunya hi ha 505 fosses localitzades i se n’han obert 38, 14 de les quals durant l’últim any. El Departament de Justícia calcula que hi ha al voltant de 20.000 persones enterrades en fosses. Des de la posada en marxa del Pla de fosses, el Govern inicia excavacions d’ofici amb l’objectiu de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica. Abans que es posés en marxa aquesta iniciativa, la Generalitat només actuava a petició dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. El Departament de Justícia analitza les restes trobades per poder-les identificar i retornar-les als familiars corresponents.

El Programa d’identificació genètica es porta a terme juntament amb el Departament de Salut. Les persones amb familiars desapareguts durant la Guerra Civil o la Dictadura que vulguin fer-se la prova d’ADN s’han d’inscriure primer al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Vall d’Hebron es fa càrrec de l’estudi genètic a partir de mostres de frotis bucal. Després incorpora els resultats a una base de dades per creuar-ne els resultats amb el perfil genètic de les restes enterrades a les fosses. El Cens de persones desaparegudes compta amb gairebé 6.000 casos inscrits. D’aquests, només uns 2.000 s’han fet les proves genètiques.