El pas d’una profunda depressió pel nord del Pirineu ha provocat una important ventada a Catalunya al llarg del cap de setmana del 2 i 3 de febrer, amb ratxes superiors als 120 km/h a punts de les Terres de l’Ebre, l’Alt Empordà i punts elevats del Pirineu, els indrets típicament més ventosos del país. En aquests sectors, localment feia més de 10 anys que no es registraven ratxes de vent tan fortes com les de dissabte o diumenge. En canvi, la ventada ha estat més discreta o gairebé ha passat desapercebuda a moltes comarques de l’interior i del litoral i prelitoral Central, com és habitual en episodis de vent del nord.

L’aproximació de la borrasca pel Cantàbric va provocar que divendres la pressió atmosfèrica al nivell del mar baixés fins als  985 – 990 hPa a Catalunya, el valor més baix des de l’1 de març de 2018. Durant la nit de divendres a dissabte la depressió va creuar el Pirineu, ja afeblint-se, i es va situar al golf de Lleó dissabte al migdia amb una pressió de 990 hPa i impulsant forts vents de mestral a Catalunya (mapa de l’esquerra). Així, dissabte les ratxes més importants es van mesurar al sud del país, com és habitual en aquest tipus de situacions en què el vent es canalitza per la vall de l’Ebre.

 

Diumenge al migdia la depressió s’havia afeblit encara més i es trobava ja al nord d’Itàlia, però l’aproximació de l’anticicló per l’oest va reforçar el corrent de vent del nord entre els Pirineus i els Alps, afectant de ple l’Empordà (mapa de la dreta).

 

 

 

La següent taula recull les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques que entre el dissabte 2 i el diumenge 3 de febrer van igualar o superar els 90 km/h de ratxa màxima:

El següent mapa mostra la ratxa màxima de vent mesurada per les estacions de la XEMA entre el dissabte 2 i el diumenge 3 de febrer:

 

Feia 10 anys que cap estació de la XEMA no mesurava una ratxa de vent tan forta com els 184,3 km/h d’ahir diumenge a les 12.59 hores a Portbou (Alt Empordà). L’última vegada va ser el 24 de gener de 2009, durant la ventada més extensa i intensa de les últimes dècades a Catalunya, quan la mateixa estació va mesurar 200,2 km/h.

 

Cal dir que l’estació de Portbou es troba situada en un indret elevat del municipi (196 m d’altitud) i completament exposat a la tramuntana, de manera que mesura sovint les ratxes màximes del país.

 

 

 

·         Dissabte a les 14.10 hores l’estació de Mas de Barberans va mesurar una ratxa màxima de 136,1 km/h, la més forta dels últims 12 anys en aquest punt del Montsià, des del 8 de març de 2007

 

·         L’estació de Benissanet (Ribera d’Ebre) va mesurar 100,4 km/h a les 16.13 hores de la tarda, la seva ratxa més forta dels últims 6 anys, des del 2 de febrer de 2013 (106,9 km/h)

 

·         L’estació d’Amposta (Montsià) feia 5 anys que no mesurava cap ratxa de vent tan forta com els 106,9 km/h de dissabte a les 13.15 hores, d’ençà del 26 de desembre de 2013 (109,4 km/h)

 

 

Al llarg del cap de setmana ha caigut una nova nevada al Pirineu, sobretot entre divendres i dissabte, amb gruixos de neu nova superiors als 30 cm al vessant nord i a sectors propers a la carena principal de la serralada. Al contrari d’algunes de les últimes nevades, aquesta ha estat discreta al vessant sud i pràcticament no ha arribat al Prepirineu.

 

La taula recull els gruixos màxims de neu nova mesurats en 48 hores per les estacions automàtiques de la XEMA i pels col·laboradors de la XOM al Pirineu entre el divendres 1 de febrer al migdia i el diumenge 3. El vent ha redistribuït molt la neu, fet que complica la mesura del gruix:

També va nevar en d’altres indrets del país, sobretot als massissos del prelitoral, tot i que d’una manera molt més modesta. D’una banda, divendres a la nit va nevar a partir de 900 o 1.000 m a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i sobretot al Montseny, tot i que amb gruixos amb prou feines d’1 o 2 cm.

 

Dissabte al matí va nevar al massís dels Ports, a les Terres de l’Ebre, amb un gruix de fins a 3 cm a 1.000 m d’altitud. A la tarda van tornar a caure ruixats amb neu o aiguaneu a sectors de la Catalunya Central i del prelitoral.

 

 

Divendres 1 de febrer al vespre es van formar algunes tempestes que es van desplaçar de sud-oest a nord-est, resseguint el litoral català per les comarques del Tarragonès, el Baix Penedès, el Garraf, el Barcelonès i el Maresme. A moltes localitats la precipitació va anar acompanyada de calamarsa abundant, com és el cas de la mateixa ciutat de Barcelona.

 

La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) va registrar un total de 387 llamps núvol - terra, dels quals 51 van caure sobre territori català (13 al Baix Penedès, 7 al Barcelonès o 7 a l’Alt Penedès). El mapa següent mostra la distribució espacial de descàrregues núvol-terra de divendres:

El vent del nord ha provocat un descens important de la temperatura arreu del país, però especialment notable a l’alta muntanya, amb valors al voltant dels -15 ºC a 2.400 – 2.500 m i una sensació de fred molt aguditzada pel vent. Diumenge l’estació de la Tosa d’Alp 2500 (Cerdanya) va mesurar una temperatura mínima de -16,5 ºC, la més baixa del que portem d’hivern a les estacions de la XEMA. De totes maneres, fora de l’alta muntanya en general va fer més fred alguns dies de gener.

 

La matinada de dilluns la temperatura ha començat a recuperar-se a cotes altes, mentre que a les fondalades a recer del vent les glaçades han estat importants. Cal destacar els -10,0 ºC de Vielha (Val d’Aran), mínima d’enguany en aquesta estació.