Salut

Fotografia

Tolerància zero amb la mutilació genital femenina a Girona

query_builder   6 febrer 2019 16:18

event_note Nota de premsa

Tolerància zero amb la mutilació genital femenina a Girona

  • Cada 6 de febrer se celebra arreu del món el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina
  • La Generalitat a Girona ha acollit una taula rodona amb el títol de “La importància del treball comunitari en la mutilació genital femenina”
  • El treball amb homes, nenes, dones per apoderar-los, i la feina feta amb les comunitats i els diferents agents implicats són claus per erradicar la mutilació genital femenina
Fotografia de la jornada
Amb motiu del Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina (MGF), que se celebra cada 6 de febrer, el grup de treball de prevenció de l’MGF de la demarcació de Girona ha organitzat una taula rodona sota el títol “La importància del treball comunitari en la mutilació genital femenina” que s’ha celebrat aquest migdia a la seu de la Generalitat a Girona.
 
La taula rodona, conduïda per la coordinadora territorial de l’Institut Català de les Dones, Fina Surina, ha comptat amb les intervencions de Dialla Diarra i Musa Kanteh, de l’Associació Legki Yakaru; Clara Sau, de l’Associació Jokkere Endam, i Adama Boiro de la taula de prevenció de l’MGF a Lloret de Mar. Totes han coincidit a destacar la importància del treball comunitari, tant en homes, com en nenes i dones per apoderar-les, com amb tots els agents (de salut, de serveis socials, d’educació, dels cossos de seguretat, etc.) i amb les comunitats per erradicar la mutilació genital femenina, essent l’objectiu cinquè de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible. S’ha reconegut també el treball de persones a nivell individual, d’entitats que treballen en aquest àmbit i dels diferents agents d’arreu del territori, però s’ha remarcat que cal més treball preventiu i implicació.
 
Dialla Diarra i Musa Kanteh són de Legki Yakaru, una associació de dones subsaharianes de Banyoles que té més de 12 anys d'experiència en la defensa dels drets humans i en l'apoderament de les nenes i dones banyolines d’origen africà. Dialla Diarra ha destacat que durant aquests anys han dut a terme diferents projectes per fomentar l’educació i el diàleg intercultural entre tothom, especialment entre totes les dones –tant les que viuen en les comunitats dels països d’origen com en les d’acollida-, les quals han de provocar el canvi per eliminar l’MGF i qualsevol forma de violència contra les dones. Durant els darrers anys han organitzat tallers de sensibilització sobre la salut de les dones i les joves, on s’ha incidit especialment en les MGF.
 
Clara Sau, de l’Associació Jokkere Endam, ha explicat el projecte que estan coordinant per capacitar homes subsaharians per iniciar un treball comunitari i formar-ne a d’altres per lluitar contra l’MGF, un projecte pioner a l’Estat espanyol. L’objectiu principal és canviar el posicionament de la comunitat masculina subsahariana a l’entorn de l’MGF. Un cop finalitzada la capacitació, que dura 24 hores, els homes esdevenen formadors d’igual a igual en diferents municipis. La valoració d’aquest projecte de formació és molt positiva, atès que els homes que hi  participen s’impliquen activament en totes les sessions i en el projecte, fet pel qual es converteixen, gairebé des del primer dia, en agents de canvi de les seves comunitats.
 
Des de la taula local de prevenció d’MGF de Lloret de Mar, Adama Boiro, ha destacat la importància del treball en xarxa entre els agents de diferents àmbits i del treball amb les comunitats per tal de prevenir l’MGF. Ha explicat que des de la taula han desplegat diversos recursos i actuacions, per exemple, el grup de joves nouvinguts subsaharians que es forma a partir del servei de primera acollida, amb ells s’inclou a l’itinerari formatiu aspectes de salut relacionats amb la pràctica. També es treballa per tal de promoure espais de diàlegs entre mares i filles per tal de trencar el tabú que implica parlar d’aquest tema en l’àmbit familiar. Arran de la feina feta i atenent a la possibilitat que algunes dones volguessin fer una reconstrucció del clítoris, es va començar a perfilar un projecte d’acompanyament integral a dones mutilades. L’objectiu d’aquest abordatge no és únicament d’acompanyar les dones que vulguin reconstruir-se'l sinó a qualsevol dona que ha estat mutilada i que necessiti treballar-se les conseqüències emocionals i físiques, perquè fent aquest acompanyament s’assegura la protecció de les nenes.
 
Aquesta taula rodona és una de les actuacions de difusió de bones pràctiques de les institucions que conformen el grup de treball provincial de prevenció de l'MGF a Girona. Està format per professionals de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; de l’Institut Català de les Dones; del Departament d’Educació; dels Mossos d’Esquadra; de la Subdelegació del Govern; del món local (ajuntaments, consells comarcals i Diputació) i del Col·legi de l’Advocacia de Girona; els quals treballen transversalment amb els professionals de les taules locals que hi ha arreu de la demarcació de Girona: 20 ja constituïdes (3 a l’Alt Empordà, 4 al Baix Empordà, 6 al Gironès, 4 a la Selva, 1 a la Garrotxa, 1 al Pla de l’Estany i 1 al Ripollès), una a Vidreres recentment creada i la darrera que es constituirà properament a Palamós.
 
Aquestes 22 taules les conformen diferents perfils professionals (treballadors socials, metges, infermers, llevadors, mossos d’esquadra, professors, tècnics de ciutadania o gènere...) que treballen coordinadament i interactuen amb les comunitats practicants per prevenir la mutilació genital femenina.
 
L'Organització Mundial de la Salut estableix que la mutilació genital femenina comprèn tots els procediments consistents d’alterar o danyar els òrgans genitals femenins per raons que no tenen res a veure amb decisions mèdiques. Està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes, reflecteix una desigualtat entre sexes i constitueix una manera extrema de discriminació. Aquesta pràctica viola els drets a la salut, la seguretat i la integritat física, el dret a no ser sotmeses a tortures i tractes cruels, inhumans o degradants i el dret a la vida en els casos on el procediment acaba produint la mort. L’MGF es concentra en 29 països d’Àfrica i d’Orient Mitjà, no obstant això, a dia d’avui es tracta d’un problema universal.

3  

Imatges

Fotografia 1

Fotografia 1 275

Fotografia 2

Fotografia 2 144

Fotografia 3

Fotografia 3 232

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia