L’ajuntament de Calella i el Memorial Democràtic de la Generalitat (Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació) han inaugurat avui les obres d’adequació i senyalització del refugi antiaeri del Parc, un dels tres que es van construir a la localitat del Maresme el 1937. A l’acte inaugural han participat el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, i l’alcalde de Calella, Josep Maria Juhé. Tant la rehabilitació del refugi com la senyalització són una iniciativa de l’ajuntament que ha comptat amb el suport de la Generalitat.
La inauguració del refugi ha anat acompanyada de dos actes paral·lels: la representació d’una peça teatral sobre els bombardejos a Calella i la inauguració de l’exposició ‘Sota terra: refugis i impacte en la societat civil’. El refugi i la nova senyalització s’integren dins la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya, impulsada pel Memorial Democràtic, i que aplega llocs significatius de la II República, la Guerra Civil, l’exili i la lluita antifranquista...” (rutes de memòria, trinxeres, centres d’interpretació i fosses comunes, entre altres espais).
Calella sota les bombes
L’any 1937, es va constituir a Calella la Junta de Defensa Passiva Local i es varen construïr tres refugis: el del Roser, el del Parc i el de la Granja. El refugi del Parc (o dels Pins), conegut com el número dos, té una galeria central de 66,7 metres de llargada, 2,1 metres d’alçada i 1,9 d’amplada. També compta amb tres galeries transversals de més de 20 metres de llargada cadascuna. Les portes d’accés i algunes bombetes proporcionaven una ventilació i una il·luminació molt bàsiques als veïns que s’hi resguardaven.
Calella va patir dos bombardejos aeris, el primer a l’abril de 1937, amb nombrosos danys materials però sense víctimes mortals; i el segon al novembre de 1938, que va causar tres morts i diversos ferits. La ciutat també va patir metrallaments aeris i atacs d’artilleria des de vaixells de guerra de la marina sollevada. En cas d’alarma, els veïns de Calella es distribuïen en els tres refugis habilitats, que van protegir a la població i que són testimoni de les vivències de la guerra i del treball col·lectiu de veïns i ajuntament.
