La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha presidit la reunió del Ple del Consell Social de la Llengua Catalana que ha tingut lloc aquest matí al Palau de la Generalitat, acompanyada de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, que en són vicepresidents. En relació amb els consums culturals, la consellera ha remarcat la importància d’estratègies que garanteixin l’accés a continguts audiovisuals en català ja des de la infància, que es reflecteix al cap dels anys en els consums adults com mostra l’èxit de propostes com Bola de Drac. Per la seva banda, Franquesa, ha assenyalat que prop del 70% dels alumnes del Consorci són nascuts a l’estrangers i han seguit cursos de nivell inicial i bàsic, que capacita per participar activament a la societat catalana. Ha anunciat la propera presentació d’un curs oral de català per a la població no alfabetitzada, que respon a la demanda social detectada, especialment arran del projecte d’innovació en polítiques de formació en llengua catalana, Èlia, impulsat per la Direcció General de Política Lingüística.

 

Franquesa també ha presentat l’Informe de Política Lingüística 2017, i n’ha subratllat algunes de les actuacions principals i n’ha remarcat el context demogràfic i les limitacions provocades pels recursos econòmics. També ha exposat les principals fortaleses i febleses de la situació de la llengua catalana, de l'occità aranès i de la llengua de signes catalana. Ha destacat l’extensió del coneixement de català entre la població adulta immigrada, com a repte de transcendència, amb les polítiques en l’àmbit escolar, universitari i d’ensenyament de català a adults. També ha dedicat especial atenció als projectes realitzats per a l’increment de l’oferta i el consum de productes en català, els mitjans de comunicació i el món digital. El Consell Social emetrà un dictamen sobre aquest Informe.

 

Franquesa ha informat al Ple del Consell sobre la visita del Comitè d’experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa (CELRoM) a la Direcció General de Política Lingüística,el desembre passat, en què els va detallar les vulneracions principals per part de l’Estat espanyol dels compromisos envers el català i l'aranès, sobretot en la manca d’ús del català, i de l’occità aranès a l’Aran, en l’àmbit judicial i també per part del personal de les institucions i de les forces de seguretat de l’Estat; en la ingerència en el sistema lingüístic educatiu, les dificultats per a la reciprocitat en els mitjans de comunicació públics i la negativa de l’Estat espanyol de sol·licitar l’oficialitat del català a la UE, entre d’altres.

 

La directora ha exposat les 10 agendes de política lingüística per al català i les agendes específiques de l’occità i la llengua de signes i n’ha destacat algunes accions prioritàries com l’Enquesta d’Usos lingüístics a la població, en curs, serveis com l’Optimot i el Parla.cat, el programa Emmarca’t i estratègies per al foment de l’oferta i el consum cultural en català al cinema o la traducció. També s’han presentat elsnous estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística.

 

La consellera ha fet un primer balanç de l’abast de l’Any Pompeu Fabra el 2018, amb motiu dels 150 anys del naixement del lingüista i dels 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana, que ha suposat l’organització de 700 actes entre conferències, exposicions, espectacles, presentacions de publicacions i moltes altres activitats esteses pel conjunt del territori i que han arribat a estrats de població molt diversos, coordinades per la Direcció General de Política Lingüística. La consellera ha exposat també la importància de les polítiques culturals de caràcter transversal, que es van visualitzar en una reunió monogràfica de govern. Aquestes polítiques per promoure la cultura inclouen, també, un clar benefici per a la llengua catalana, en què es despleguen.

 

El Consell Social de la Llengua Catalana és l’òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. Està integrat per representants del Govern de la Generalitat, del món acadèmic i educatiu, dels mitjans de comunicació, de l’àmbit jurídic i judicial i de les organitzacions sindicals i de consumidors. El Consell avalua els objectius i els resultats de la política lingüística del Govern i, en especial, l’informe anual de política lingüística. Amb aquesta finalitat, el Consell elabora anualment un dictamen sobre les actuacions realitzades o impulsades l’any anterior pel Govern de la Generalitat. El Consell també estudia i analitza les qüestions relacionades amb el foment i la promoció de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat; dictamina sobre els projectes d’instruments de planificació lingüística que hagin de ser aprovats pel Govern, i proposa al Govern l’elaboració d’estudis i dictàmens així com l’adopció de mesures de política lingüística.