El Govern ha analitzat el contingut de l’avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat per a l’exercici 2019, que ha exposat el vicepresident de l’Executiu i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès. A fi de traslladar també als diputats els detalls de l’avantprojecte, el Govern té previst exposar-lo aquest dimecres en una compareixença al Parlament.

Pel que fa a les dades globals, la previsió d’ingressos no financers i no finalistes és de 25.234 M€, el que representa un creixement de 2.546 M€ (11,2%) respecte als ingressos previstos en els pressupostos del 2017 (els darrers aprovats). Malgrat aquest increment, la reducció del dèficit autoritzat del 0,6% (2017) al 0,1% (2019), impedeix elevar la despesa en la mateixa proporció. Així, l’avantprojecte preveu un augment de 1.715 M€ (7%) en la despesa no financera i no finalista, que passa dels 24.442 M€ consignats el 2017 als 26.157 M€ actuals.

La despesa departamental creix en 1.665,5 M€ (7,4%) i arriba als 24.282 M€, un augment del que es beneficien sobretot els departaments responsables dels serveis públics fonamentals (concentren el 73,6% de la millora). La despesa corrent d’aquests departaments supera ja els nivells previs a la crisi.

 

La proposta de comptes públics reflecteix la voluntat del Govern d’avançar cap a una Catalunya més inclusiva, innovadora i sostenible. Sota el lema “Un país de drets i oportunitats per a tothom”, el document presenta un conjunt de mesures i noves inversions que prioritzen les polítiques de benestar i de creixement compartit.

En aquest sentit, s’incorpora per primer cop a l’anàlisi del context pressupostari un conjunt de 52 indicadors de benestar i progrés social, atenent al compromís derivat de la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional (març 2016). Aquests indicadors, que publica l’Idescat, aporten elements multidimensionals d’anàlisi i diagnòstic (salut, educació, medi ambient, habitatge, cultura, seguretat o transport, entre d’altres) que han d’orientar l’acció política de la Generalitat.

Les mesures incloses a l’avantprojecte s’ordenen al voltant de 4 eixos:

Els treballadors públics són fonamentals per aconseguir uns serveis capaços de respondre a les necessitats de la ciutadania. Així, els pressupostos del 2019 preveuen prop de 4.700 docents més que el 2017, 673 noves places a l’Institut Català de la Salut (ICS) i 4.408 més en el conjunt d’entitats del sector públic de la Salut. A més, s’hi inclouen noves convocatòries de 750 places de Mossos d’Esquadra i 250 de bombers. Juntament amb les millores en matèria de personal, l’avantprojecte habilita un conjunt de noves partides per millorar l’accessibilitat als serveis i atendre noves necessitats: +96 M€ per reduir els temps d’espera i reforçar l’atenció primària, comunitària, d’urgències i d’emergències; +57 M€ per finançar la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria i +33 M€ per cobrir l’augment de receptes, així com noves inversions en escoles i en equipaments i infraestructures de bombers.

Assolir un creixement econòmic compartit i sostenible implica fer front a grans reptes com el canvi tecnològic, la globalització o el canvi climàtic. En aquest sentit, els comptes mostren el compromís del Govern català amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible inclosos a l’Agenda 2030, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 2015. Així, es preveu el desplegament del Pacte Nacional de la Indústria i la posada en marxa del Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, així com el desenvolupament de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya. Pel que fa a les mesures concretes, s’incrementa la dotació per als programes d’ocupabilitat (+82 M€), alhora que s’assignen nous recursos (+108 M€) a les partides de recerca i innovació (+54 M€ en l’àmbit de la biomedicina i les ciències de la salut). També creixen les partides destinades a les inversions en el cicle de l’aigua (+140 M€, incloent-hi les actuacions vinculades a la nova societat pública ATL), les destinades a infraestructures i serveis de telecomunicacions (+121 M€) i les d’innovació en matèria de turisme (+17 M€, amb l’objectiu d’impulsar un model més intel·ligent i equilibrat). L’Institut Català de Finances referma el seu paper de banc públic de promoció econòmica a Catalunya: el 2019 preveu formalitzar fins a 610 M€ en crèdits i avals.

 

Per tal d’avançar cap a una distribució equitativa dels recursos, els pressupostos preveuen la posada en marxa del tercer tram de la Renda Garantida de Ciutadania (+80 M€), que comptarà amb una dotació total de 379 M€. També es recupera el finançament a les llars d’infants municipals (+20 M€) i es fa un pas més en el desplegament de l’escola inclusiva, amb la incorporació de 330 nous professionals docents i 149 no docents. Creixen les inversions en mobilitat (+277 M€) i també es dona un nou impuls a les actuacions en matèria d’habitatge, en forma d’ajuts al lloguer i d’increment del parc públic d’habitatges.

 

Els nous comptes del  Govern aposten per la transformació digital de l’Administració i el foment de la transparència i la participació ciutadana, alhora que s’impulsen els processos d’avaluació de polítiques públiques, revisió de despesa i compra pública estratègica, per tal de garantir un ús més eficient dels recursos disponibles.

L’avantprojecte de Pressupostos reflecteix el compromís del Govern amb la sostenibilitat de les finances públiques. En els darrers anys, el dèficit de la Generalitat en relació al PIB s’ha reduït del 4,48% (2010) al 0,56% (2017). Per que fa al 2018, les dades provisionals del departament d’Economia situen el tancament de l’exercici en el 0,38%; és a dir, que la Generalitat complirà l’objectiu de dèficit (0,4%) per segon any consecutiu.

Els pressupostos del 2019 s’han elaborat amb l’objectiu vigent del 0,1%, fet que suposa disposar de 853 M€ menys en concepte de dèficit autoritzat que en el pressupost del 2017. Aquest objectiu, com els dels anys precedents, deriva d’una assignació injusta i desproporcionada per part del ministeri d’Hisenda, ja que, d’acord amb el criteri de distribució fixat a la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, el dèficit autoritzat per a les comunitats autònomes el 2019 hauria de ser equivalent a un 0,6% del PIB, no a un 0,1%.

Per tal de garantir la sostenibilitat financera de la Generalitat a mig termini, la proposta de comptes anuals es presenta per primer cop en el marc d'un escenari pluriennal (2019-2022), que preveu l’evolució tendencial dels ingressos i el límit de despesa compatible en base al compliment de la normativa d’estabilitat pressupostària (dèficit, deute i regla de despesa).

L’elaboració de l’avantprojecte de Pressupostos s’emmarca en un context macroeconòmic favorable. Les estimacions per al 2019 apunten a un creixement del PIB català del 2,5%, per sobre de la mitjana espanyola (2,2%) i la de la zona euro (1,3%). Les exportacions de béns, en màxims històrics, continuen augmentant —amb una pujada prevista del 1,1%  en l’exercici 2018— i el seu valor supera en un 72,7% el que tenien el 2009. D’altra banda, el pes de la indústria sobre el conjunt de l’economia és manté a l’alça (el VAB industrial ja suposa el 21,4% del total).

La taxa d’atur (en termes anuals) es redueix fins al 9,7% i es preveu la creació d’aproximadament 72.100 nous llocs de treball. Per primera vegada des del 2008, la taxa d’atur a Catalunya es situa per sota del 10%.

Tota la documentació de l’avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat per al 2019 es pot consultar en aquest enllaç: