- L’Allaucat estableix les zones amb risc d’allaus i especifica els procediments d’informació per garantir la seguretat de la població, entre altres funcions
- El Pla també determina l’obligació d’un municipi d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal per allaus
- Fins ara les emergències relacionades amb allaus es tractaven en el marc del PROCICAT
El Govern ha aprovat avui el Pla Especial d’Emergències per Allaus a Catalunya (Allaucat), que ha de fer front al risc d’allaus que es pot produir al Pirineu i Prepirineu Oriental i Occidental de Catalunya. Actualment, les emergències associades a les allaus es tracten en el marc del pla d’emergències territorial i multirisc PROCICAT, i és per això que s’ha considerat oportú crear un pla específic associat a aquest risc concret.
A Catalunya poden produir-se allaus al Pirineu i al Prepirineu, exceptuant les comarques de la Garrotxa i de l’Alt Empordà. Les allaus acostumen a afectar persones que realitzen activitats d’alta muntanya en zones no controlades, però també poden afectar zones baixes i els fons de les valls, on generalment es troben les majors concentracions de població, béns, infraestructures i serveis. És en aquests casos quan és necessari establir un pla especial que analitzi amb detall el risc i que estableixi una estructura i uns procediments operatius de resposta adaptats a aquestes situacions.
D’aquesta manera, l’Allaucat té per objectiu establir les zones i els municipis de Catalunya amb risc d’allaus i determinar els criteris d’afectació municipal; predir el risc per tal de prendre les mesures preventives adients; especificar els procediments d’informació a la població, mesures de protecció i consells; garantir la seguretat de persones i béns; catalogar els mitjans i recursos humans disponibles; i definir les tasques d’implantació i manteniment del pla.
L’índex de Perill d’Allaus diari el determina el Butlletí de Perill d’Allaus elaborat per l’Institut Geològic de Catalunya (IGC) i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i conté la previsió del perill d’allaus per 7 sectors nivològics definits en funció de factors com orografia, condicions físiques i mecàniques dels estrats de neu del mantell nival, i clima.
En el marc d’aquest pla es crearà un comitè tècnic de seguiment del risc d’allaus que, en cas d’avís de perill d’allaus amb índex 4 o 5 (el màxim), es reuniria a criteri del cap de l’equip de guàrdia del CECAT per valorar la situació i la seva possible evolució, així com per decidir les actuacions a realitzar per minimitzar el risc. El pla Allaucat estableix un grup d’intervenció, un grup d’ordre, un grup d’avaluació nivometeorològica, un grup logístic, un grup sanitari, i un grup judicial i de medicina legal i forense.
Quant a l’operativitat, es preveuen 4 fases: prealerta, alerta, emergència 1 i emergència 2, les quals s’activaran en funció del risc i/o els possibles efectes de l’allau sobre la població.
A més, el Pla d’Emergències per Allaus a Catalunya té com a finalitat determinar l’obligació d’un municipi d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per allaus en funció de factors com la vulnerabilitat dels nuclis habitats, l’afectació sobre la mobilitat i la incidència turística o desenvolupament urbanístic.
En aquesta valoració s’han establert un total de 38 municipis que reuneixen aquestes característiques i que tenen per obligació elaborar el seu PAM. Serà en aquests municipis en els quals els PAS (Plans d’Assistència i Suport comarcals) adquiriran un paper important.