La durada mínima dels lloguers va ser de 5 anys fins al 2013, quan va entrar en vigor
la reforma de la Llei espanyola d’arrendaments urbans (LAU). Amb aquesta modificació, els contractes van quedar reduïts als 3 anys. A finals de desembre, el Govern espanyol va aprovar un
Reial decret llei que tornava a ampliar la durada mínima dels contractes, però es limitava a recuperar els 5 anys anteriors a la reforma del 2013 i tampoc contemplava la limitació dels preus. El Congrés va tombar el Reial decret al cap d’un mes i totes les iniciatives que incloïa van quedar anul·lades. Divendres passat, el govern espanyol va recuperar la iniciativa, aprovada de nou i pendent de convalidació per la Diputació Permanent del Congrés.
El dret civil català ja regula una part dels arrendaments
A Catalunya, només s’aplica el dret civil espanyol subsidiàriament; és a dir, en els casos que no estan previstos ni resolts pel Codi civil de Catalunya, que és la norma d’aplicació principal. Com que, fins ara, el Parlament de Catalunya no havia regulat l’arrendament de finques urbanes, el marc de referència actual és la LAU.
El projecte de llei que prepara el Departament de Justícia incorporarà la regulació del lloguer d’habitatges al llibre sisè del Codi civil de Catalunya, dedicat a les obligacions i els contractes, i que ja estableix les normes relatives a la compravenda i als arrendaments rústics, amb finalitat de preservació del patrimoni natural, per a pastures i la masoveria urbana.
Debat al Parlament a finals d’any
El Departament de Justícia preveu que portarà la memòria preliminar de la llei al Govern aquest mes d’abril i que el Consell Executiu podria portar la norma al Parlament a finals d’any. Mentre avança la redacció del projecte, la Conselleria fomentarà la màxima participació de la ciutadania, el món associatiu i les institucions vinculades a la matèria per recollir la sensibilitat i la preocupació tant dels propietaris com dels llogaters.
Una regulació del lloguer avalada pels experts juristes de la Comissió de Codificació
Els treballs de redacció del projecte de llei van a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és l’encarregada de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat aprovades a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, que està formada per experts juristes, com ara acadèmics, notaris, registradors i advocats de reconegut prestigi. La presidenta d’aquest òrgan col·legiat i paritari és la consellera de Justícia, i el vicepresident és el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques.
Les propostes de la Comissió de Codificació les revisa l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, un altre òrgan assessor del Departament integrat pels representants de les principals institucions jurídiques i per un expert designat per cadascun dels grups parlamentaris.