Servei Meteorològic de Catalunya

Mapa mini

Un dels hiverns més càlids i secs de les darreres dècades

query_builder   6 març 2019 12:30

event_note Nota de premsa

Un dels hiverns més càlids i secs de les darreres dècades

  • L’hivern ha estat càlid a la major part del territori, especialment a punts elevats, i només es pot qualificar de normal a alguns sectors de Ponent
  • Pluviomètricament ha resultat sec o molt sec, particularment a la meitat est i al terç sud; únicament ha estat un hivern plujós a punts del Pirineu occidental
 
L’hivern de 2018-2019 (mesos de desembre, gener i febrer) ha resultat càlid[1] i molt sec o sec al conjunt de Catalunya, com a conseqüència del bloqueig anticiclònic que ha predominat al llarg de l’estació. Als mesos de desembre i febrer les masses d’aire fred han estat inhibides, mentre que les pertorbacions, amb certa incidència al gener, arribaven desgastades al Principat, deixant precipitació només a l’extrem més nord-occidental.
 
 
Dèficit pluviomètric excepcional a punts de la meitat est i terç sud
 
Després d’una tardor singularment plujosa, l’hivern d’enguany ha presentat trets molt secs (a aproximadament un 65% de la superfície del territori) o secs (a més d’un 30%). Globalment, cal remuntar-se a 2012 per trobar un període hivernal més eixut. Cal esmentar que, en alguns sectors, aquest ha estat un dels hiverns més secs de les darreres dècades, amb valors de precipitació inferiors a 25 mm a àmplies àrees de la meitat est i del terç sud del país, o fins i tot per sota de 10 mm al delta de l’Ebre. A l’altre extrem, alguns punts del Pirineu occidental han arribat a superar els 400 mm (figura 3).
 
L’anàlisi de les sèries històriques, amb dades des de 1950, evidencia l’excepcionalitat d’aquest hivern sec: al Turó de l’Home – Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny, ha estat el rècord de la sèrie, mentre que a la sèrie de Girona (Gironès), ha estat el 2n més sec, i a Vic (Osona) i Igualada (Anoia) ha estat el 3r hivern més sec de les respectives sèries.
 
Pel que fa a les sèries centenàries, a l’Observatori Fabra de Barcelona, amb dades des de l’hivern de 1913-1914, aquest ha estat el 4t més sec, mentre que a l’Observatori de l’Ebre, que es remunta al del 1905-1906, ha estat el 5è hivern amb una precipitació més escassa.
 
 
Anomalia positiva de temperatura més marcada a punts elevats
 
El balanç estacional (figura 1) ha estat particularment càlid a punts elevats del Pirineu, Prepirineu i serralades prelitoral i litoral, distribució associada a la persistent situació d’inversió tèrmica del desembre i del febrer. En aquests indrets, les anomalies s’han situat per sobre de +2 °C o fins i tot per sobre de +3 °C a punts del Pirineu.
 
En contrast, les valls i planes interiors, afectades per la boira, han tingut anomalies positives molt més modestes, fins i tot inferiors a +0,5 °C, de manera que l’hivern pot qualificar-se de normal.
 
 
Desembre i febrer càlids, gener fred o normal
 
El desglossament mensual (figura 2) mostra uns mesos de desembre i febrer decididament càlids. A finals de febrer, la persistència de la configuració anticiclònica va provocar una pujada molt destacada de la temperatura diürna, amb un gran contrast tèrmic entre el dia i la nit a les fondalades. Així, es van superar els 25 °C de màxima a molts sectors del prelitoral i en algunes planes de l’interior i es van enregistrar rècords de temperatura màxima per a un mes de febrer.
 
En canvi, el gener va ser fred a les depressions i planes interiors de Catalunya i a les parts més elevades del Pirineu, com a conseqüència dels fluxos del 1r i 4t quadrant, que arrossegaven masses d’aire fred.
 
Un dels hiverns més càlids de les darreres dècades
 
Aquest hivern destaca com a un dels més càlids de les sèries disponibles, tot i que s’ha de considerar que hi ha un precedent recent que ho va ser encara més: l’hivern de 2015-2016. Analitzant les sèries centenàries, s’observa com aquest hivern ha estat el 3r més càlid a l’Observatori Fabra de Barcelona, empatat amb el del 2006-2007, mentre que a l’Observatori de l’Ebre, ha estat el 6è valor més alt de la sèrie.
 
Pel que fa a les sèries amb dades des de 1950, destaca novament el Turó de l’Home – Puig Sesolles (1.668 m), al Montseny, on aquest hivern ha estat el 2n més càlid de la sèrie. A Moià (Moianès) i Figueres (Alt Empordà), la temperatura mitjana de l’hivern d’enguany ha estat el 5è valor més alt de les respectives sèries.
 
 
Irradiació solar superior a la mitjana i rècords d’insolació
 
La irradiació solar ha estat notablement per sobre de la mitjana dels darrers anys (figura 5). L’absència de nuvolositat ha afavorit que l’anomalia d’irradiació durant el febrer hagi estat extremadament elevada, i en el balanç estacional ha compensat les anomalies negatives de les àrees afectades per la boira (planes interiors) i per la nuvolositat associada a les pertorbacions al Pirineu occidental al gener.
 
A l’Observatori Fabra, amb dades d’insolació des de 1969, aquest hivern ha estat el rècord de la sèrie, amb un total de 667,1 hores de sol. A l’Observatori de l’Ebre, amb dades d’aquesta variable des de 1911, l’hivern de 2018-2019 ha estat el 2n del rànquing, amb un total de 633,1 hores de sol. En primer lloc se situa l’hivern de 2011-2012, amb un total de 645,3 hores.
 
 
Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de l’hivern 2018-2019 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.
Mapa TM
Mapa AT

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’hivern 2018-2019 (desembre, gener i febrer)  respecte de la mitjana climàtica 1961-1990
Mapa AT_hiv3msos

Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant de l’hivern 2018-2019 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
 
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.    
Mapa PPT
Mapa APPT

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de l’hivern 2018-2019 (desembre, gener i febrer)
Mapa APPT 3 mesos
Figura 5: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’hivern 2018-2019 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2008-2017).
Mapa ARS
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes d’abril. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
 
 
6 de març de 2019

7  

Imatges

Mapa TMm

Mapa TMm 323

Mapa AT

Mapa AT 379

Mapa AT 3 mesos

Mapa AT 3 mesos 193

Mapa PPT

Mapa PPT 250

Mapa APPT

Mapa APPT 250

Mapa APPT 3 mesos

Mapa APPT 3 mesos 110

Mapa ARS

Mapa ARS 253

1  

Fitxers adjunts

Nota informativa

Nota informativa
PDF | 1201