Eth Govèrn da lum verda as bases d’un nau modèl de finançament deth Conselh Generau d’Aran
- Era tòca ei qu’eth nau modèl de finançament permete qu’Aran dispause des recorsi sufisents tà auer autonomia de gestion tà desvolopar es sues foncions
- Er acòrd, qu’aurà ua durada de cinc ans, da estabilitat ath govèrn d’Aran e tanben permet ara Generalitat de Catalonha ua més bona planificacion dera despena
- Eth montant serà concretat ena reünion dera Comission Bilaterau Govèrn dera Generalitat – Conselh Generau d’Aran, que se convocarà enes setmanes venentes
- Dempús de 2012, eth finançament deth Conselh Generau d’Aran s’a determinat a compdar d’uns acòrds annaus que concrèten es montants a transferir
- Enquia aué, an estat 38 es decrèts de transferiments de competéncies o d’ampliacion des competéncies transferides dera Generalitat ath Conselh Generau d’Aran
Eth Govèrn a dat lum verda as bases deth nau modèl de finançament deth Conselh Generau d’Aran, rebatut en hons entath finançament deth Conselh Generau d’Aran dera Lei de budgets. Er acòrd permet qu’eth Conselh Generau d’Aran pogue auer es recorsi sufisents tà progressar e ampliar eth quadre reau de transferiments o agraniment de competéncies e en sòn quadre de finançament. Era tòca deth nau sistèma de finançament ei qu’era Val d'Aran, a trauès deth sòn Conselh Generau d’Aran, dispause des recorsi sufisents tà auer autonomia de gestion tà desvolopar es sues foncions de manèra eficienta e eficaça e auançar en sòn pròpri autogovèrn.
Ei un acòrd plan positiu per çò que da estabilitat ath govèrn d´Aran e tanben perque permet ara Generalitat de Catalonha ua més bona planificacion dera despena.
Aguest acòrd aurà ua durada de cinc ans e se concrète en dus elements: d’un costat, en tot partir d’un an basa que se deuerà actualizar annaument a compdar d’un indicador: IPC, règla de despena, despena non financèra non finalista dera Generalitat (NFNF) e PIB; d'un aute costat, se tierà en compde era gestion der autogovèrn per mejan d’un Coeficient de gestion de competéncies.
Eth Hons de finançament incondicionat (FFI) se calcule entà un an basa e s’actualize annaument d’acòrd damb era aumentacion deth budget de despenes dera Generalitat d’acòrd damb diuèrsi paramètres:
· Er FFI der an basa includirà eth finançament de toti es servicis transferidi ath Conselh Generau d’Aran enquiara data d’aprovacion der acòrd. S’instrumentarà eth mecanisme pr’amor de començar a incorporar en aguest hons eth finançament des naui servicis que se transferiràn ath Conselh, d’acòrd damb çò qu’establís era lei deth regim especiau d’Aran.
· Er indèx d’evolucion der FFI se calcule coma era variacion dera despena non financèra des departaments dera Generalitat en tot excludir aqueres despenes finançades damb hons finalistes d’autes administracions.
· En cas de situacion de prorròga budgetària dera Generalitat era limitacion de credits dera prorròga entraïnarà era non actualizacion der FFI. Excepcionaument, en cas qu’era Generalitat adòpte mesures que permetessen ua aumentacion dera despena non financèra non finalista dera Generalitat, s’aplicarie un critèri equivalent tà actualizar er FFI.
· En cas de modificacion deth calcul dera despena computable a efectes d’avalorar eth compliment dera règla de despena establida ena Lei organica 2/2012, d’estabilitat budgetària e sostenibilitat financèra, se revisarà eth calcul der indèx d’evolucion der FFI
Annaument, en procès d’elaboracion der avantprojècte de lei de budget dera Generalitat, s’informarà ath Conselh Generau d’Aran deth montant der FFI e tanben deth sòn calcul.
Eth montant serà concretat ena reünion dera Comission Bilaterau Govèrn dera Generalitat – Conselh Generau d’Aran, que se convocarà enes setmanes venentes. Aguest ei er organ permanent de relacion entre es govèrns e es administracions dera Generalitat e Aran entath desvolopament deth regim especiau d’Aran. Se constituïc eth 20 de hereuèr de 2015, e a compdar d’alavetz a celebrat diuèrses reünions tà gerir es relacions entre es dus govèrns e administracions.
Er an basa de determinacion der FFI ei eth 2018 e a un montant de 23.144.436 èuros. A compdar der an 2020 er FFI incorpòre ua dotacion addicionau tà compensar Aran peth desvolopament de politiques pròpries. Aguesta dotacion addicionau equivalenta ath 10% der FFI der an basa se meterà a disposicion d’Aran en un periòde graduau de 4 ans.
En causa dera situacion de prorròga budgetària ena Generalitat en actuau exercici 2019, en aguest an eth montant der FFI ei de 23.144.436 èuros.
En cas que pendent er exercici s’aprovèssen uns budgets peth 2019, eth montant der FFI anterior s’actualizarie segons eth creishement dera despena non financèra non finalista des departaments dera Generalitat.
Era prevision ei qu’d’aciu a cinc ans, eth 2023, era chifra de finançament sigue ath torn des 29 milions d’èuros.
Autonomia de gestion entà Aran
Qu’Aran age un modèl de finançament que li permete ua autonomia de gestion entath sòn desvolopament a estat era premissa fondamentau qu’a guidat eth debat laguens dera Subcomission de finançament d’Aran, a trauès de diuèrses trobades e reünions. Aguesta siguec creada pera Comission Bilaterau eth passat 17 d’octobre coma organ de sosten tà estudiar un nau sistèma de finançament.
Dempús deth 2012, eth finançament deth Conselh Generau d’Aran s’a determinat a compdar d’uns acòrds annaus que concrèten es montants a transferir. Eth darrèr acòrd se signèc er an passat, entre eth Departament dera Presidéncia e eth Conselh Generau d’Aran.
Era Lei 1/2015, de 5 de hereuèr, determine qu’era Lei de budgets dera Generalitat de Catalonha deu crear e dotar un Hons entath finançament deth Conselh Generau d’Aran. Era Disposicion addicionau cincau preve qu’aguesta madeisha Comission Bilaterau deu revisar e estudiar era idoneïtat deth modèl de finançament establit ena lei per, d’aguesta manèra, negociar e decidir es modificacions que calgue hèr, en un tèrme maxim de tres ans dempús dera entrada en vigor.
Eth transferiment de competéncies dera Generalitat ath Conselh Generau d’Aran
Enquia aué, an estat 38 es decrèts de transferiments de competéncies o d’ampliacion des competéncies traspassades dera Generalitat ath Conselh Generau d’Aran en diferenti encastres. Eth prumèr transferiment siguec en matèria de cultura er an 1992.
Es diferenti quadres normatius existenti dempús deth 1979 enquia ara an anat en tot arreconéisher progressivament era realitat aranesa, es sues institucions e era autonomia ena gestion de servicis en territòri d’Aran.
En aguest procès, i a agut diuèrsi punts d’inflexion, coma era Lei 16/1990, deth 13 de junhsèga, sus eth regim especiau dera Val d'Aran, damb era activacion deth reconeishement deth sistèma institucionau tradicionau aranés; er Estatut d’autonomia de Catalonha der an 2006 que determine, entre autes institucionalizacions, Aran coma entitat territoriau singulara laguens de Catalonha, damb ua particulara proteccion a trauès d’un regim juridic especiau; en tot arribar ara Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, deth regim especiau d’Aran.
Aran constituís laguens de Catalonha ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada, fondamentada en hèt qu’era comunitat aranesa dispause d’ua lengua e ua cultura pròpries, comunes e compartides damb era rèsta d’Occitània, e, ath madeish temps, d’ua antica tradicion d’autogovèrn fèrmament defenuda pes aranesi ath long deth temps.