- Els usuaris amb carnet s’han incrementat un 9% i el nombre de préstecs, més d’un 5%
- La superfície destinada a biblioteca pública ha crescut un 9% amb la inauguració de 15 nous equipaments
- Del 2006 al 2010 s’hauran inaugurat 98 biblioteques (una cada 18 dies), amb una inversió de 46,8 milions d’euros de la Generalitat
- L’ús dels serveis d’accés a internet i a programes d’ofimàtica ha augmentat un 21%
L’any 2009, les 343 biblioteques públiques i bibliobusos de Catalunya han rebut un total de 23.357.973 visites, 1,5 milions més que l’any anterior. Els usuaris de les biblioteques amb carnet també han crescut un 9%, i han passat dels 2.618.986 del 2008 als 2.857.821 el 2009. Així mateix, ha augmentat el nombre de documents prestats, des dels 15.856.530 del 2008 als 16.703.912 del 2009 (un 5,3% més). [Vegeu dades territorials al document adjunt al final de la nota]
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha donat a conèixer aquestes dades en la roda de premsa de balanç de l’any 2009 a les biblioteques públiques catalanes que ha fet conjuntament amb la directora general de Cooperació Cultural, Anna Falguera, i la subdirectora general de Biblioteques, Carme Renedo. El conseller ha definit les biblioteques com a “CAP culturals” per la seva proximitat al ciutadà, que esdevenen “el veritable centre cívic de referència, però que compta a més amb recursos culturals i d’informació”.
En la seva intervenció, el conseller Tresserras ha afirmat que “en aquest moment a Catalunya s’han fet passos decisius per considerar la cultura com la quarta pota de l’estat del benestar i l’èxit de les biblioteques no s’explicaria si no fos per aquest canvi de consideració”.
Des del 2006 fins al 2010 s’hauran construït o ampliat 98 biblioteques, amb una inversió de la Generalitat de 46,8 milions d’euros.En termes estadístics, des del 2006 al 2010 s’ha inaugurat o s’inaugurarà una biblioteca cada 18 dies.
Les biblioteques catalanes han tancat l’any 2009 amb un fons d’11.855.545 documents, un 6% més que el 2008. Aquests prop de 12 milions de documents ocupen en total uns 340 quilòmetres lineals de prestatgeria. Des del 2006, la Generalitat ha destinat 24,8 milions d’euros a l’adquisició de fons per a les biblioteques i la previsió d’inversió per al 2010 és de 8,2 milions.
Pel que fa a la superfície total de les biblioteques públiques catalanes, en acabar el 2009 era de 270.801 metres quadrats, un 9,2% més que l’any anterior. Aquesta superfície equival a 43 camps de futbol.
Segons el tipus de document, els més prestats han estat els documents impresos (llibres i publicacions periòdiques), amb un 55,10% dels préstecs. A continuació se situen els documents audiovisuals (31,06%), seguits dels sonors (10,80%) i els electrònics i altres documents (3,04%).
A més del serveis de préstec, les biblioteques catalanes ofereixen altres serveis i activitats. L’any passat totes les biblioteques disposaven d’ordinadors amb connexió a internet gratuïta per als seus usuaris. Aquest servei va va tenir 2.912.340 usos al llarg del 2009, un 21% més que el 2008.
Així mateix, les biblioteques catalanes van organitzar l’any passat més de 34.000 activitats de promoció de la lectura, entre les quals destaquen els anomenats Clubs de lectura, el programa Al vostre gust, o l’Hora del conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un milió i mig de persones.
Any 2010: 24 nous equipaments i una inversió de 17,8 milions d’euros
És previst que durant el 2010 s’inaugurin 24 nous equipaments. En el que portem d’any ja s’han inaugurat tres biblioteques (el Pont de Vilomara i Rocafort, Rubí i Cardedeu) i abans d’acabar l’any se n’inauguraran 21 més: Sabadell (Sud), Taradell, Premià de Mar, Sant Fost de Campsentelles, Anglès, Barcelona-Ciutat Vella (Gòtic), Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Esparreguera, Guissona, l’Hospitalet de Llobregat (Pl. Europa), Lliçà d’Amunt, Masquefa, Montblanc, el Prat de Llobregat (Pl. Catalunya), Riudoms, Sant Cugat del Vallès (Mira-sol), Sant Fruitós de Bages, Sant Jaume d’Enveja, Santa Coloma de Gramenet (Singuerlín) i Sarrià de Ter.
Per a la construcció d’aquests equipaments, la Generalitat farà una inversió de 17,8 milions d’euros.
El 2009 s’han inaugurat 15 biblioteques:
- 11 nous equipaments: Biblioteca Zona Nord de Barcelona (Nou Barris); Biblioteca La Sagrera-Marina Clotet de Barcelona (Sant Andreu); Biblioteca Poblenou-Manuel Arranz de Barcelona (Sant Martí); Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar; Marc de Cardona de Cardona; Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat; Biblioteca del Nord de Sabadell; Biblioteca Font de la Mina de Sant Adrià de Besòs; Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts; Biblioteca Can Llaurador de Teià, i Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar.
- 3 trasllats: Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès; Biblioteca Elisenda de Montcada de Montcada i Reixac, i Biblioteca Lambert Mata de Ripoll.
- 1 ampliació: Biblioteca Trinitari Fabregat d’Alcanar.
Carnet i catàleg únics
Amb l’objectiu de facilitar l’accés i la utilització dels serveis bibliotecaris, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació va acordar amb el món local que sigui suficient disposar d’un sol carnet de biblioteca per accedir a qualsevol centre del país. D’aquesta manera, els usuaris no han de canviar de carnet, sinó que poden fer servir el que ja tenen per poder accedir a totes les biblioteques del sistema.
Enguany, també s’ha posat en marxa el nou cercador Argus (http://argus.biblioteques.gencat.cat), que permet fer consultes sobre els documents disponibles a les biblioteques públiques de Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre. Es tracta d’un potent cercador de darrera generació, similar a cercadors d’Internet com Google o Bing, que permet la consulta dels fons documentals d’aquestes biblioteques de forma molt senzilla. Actualment, el catàleg inclou més de 4.285.037 exemplars.
Així mateix, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació està articulant el Servei nacional de préstec interbibliotecari. Aquest servei permetrà als usuaris sol·licitar des de la seva biblioteca documents que es trobin a qualsevol biblioteca pública de Catalunya. A llarg termini també s’hi incorporaran altres tipologies bibliotecàries com les biblioteques especialitzades o les universitàries.
Introducció dels e-books
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació va introduir el mes de març d’enguany un total de 28 aparells lectors de llibres electrònics amb 249 obres en català, castellà i anglès a 19 biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i a la Biblioteca de Catalunya.
L’objectiu d’aquesta iniciativa és introduir aquesta nova tecnologia a les biblioteques públiques i avaluar la seva acceptació per part dels usuaris. També es vol fomentar el desenvolupament de col·leccions digitals de llibres electrònics per part de les editorials catalanes i un model de negoci especialment dirigit a les biblioteques del país.
Dels 28 aparells, 9 s’han distribuït entre les biblioteques centrals de les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona (3 a cadascuna) que gestiona la Generalitat i 3 a la Biblioteca de Catalunya (Barcelona). Els altres 16 s’han repartit a: 6 biblioteques de la demarcació de Barcelona (Badalona, Igualada, Mataró, Sabadell, Sant Boi de Llobregat i Vilanova i la Geltrú); 4 per a les biblioteques de les comarques de Girona (Blanes, Figueres, Palafrugell i Puigcerdà), 3 a la de la de Lleida (Balaguer, Mollerussa i Tremp), 2 a la de Tarragona (Reus i el Vendrell) i 1 a les Terres de l’Ebre (Tortosa).
D’altra banda, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació està treballant per tenir abans de l'estiu una plataforma tecnològica que permeti la descàrrega i préstec de llibres electrònics directament des del web de biblioteques. La descarrega del llibre electrònic està gestionada per una DRM (Digital Right Management) que en controla el període de préstec. Un cop el termini de préstec finalitza, automàticament el fitxer queda inutilitzat.
