La consellera de Justícia, Ester Capella, entregarà a les respectives famílies el document que acredita la nul·litat de les sentències de mort de vuit veïns de Palamós afusellats pel franquisme. Es tracta del certificat de reparació jurídica que expedeix la Generalitat, que declara il·legals totes les sentències i resolucions dictades per causes polítiques a Catalunya entre l'abril de 1938 i el desembre de 1978. Els vuit afusellats són Juan Carol, Pedro Goiri, Lluís Pla, Antonio Rivas, Octavio Ros, José Ruiz, Dídac Garrell i Josep Fàbrega. Van ser executats l’any 1939 després de ser jutjats per un consell de guerra. L’acte d’entrega del document serà aquest divendres 22 de març a les 19 hores a la Sala Noble de L’Ajuntament de Palamós. 

 

Entre les vuit víctimes hi ha Josep Fàbrega i Dídac Garrell, dos exalcaldes de Palamós que van ser afusellats el 12 d’agost de 1939 al Cementiri de Girona. Josep Fàbrega va ser alcalde entre els anys 1902 i 1903 i va tornar-ho a ser entre els anys 1931 i 1932 ja com a membre d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’any 1932 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per Girona. Un cop acabada la Guerra Civil, va renunciar a l’exili i va decidir quedar-se a Palamós perquè la seva salut era delicada. Va ser afusellat amb 71 anys, assegut en una cadira perquè no s’aguantava dret sense ajuda.

 

Dídac Garrell va ser afusellat amb 50 anys. Va ser alcalde l’any 1934 i l’any 1936. Era membre d’Acció Catalana i d’Esquerra Republicana de Catalunya.

 

 

La llista elaborada per l’Arxiu Nacional de Catalunya inclou un total de 165 persones de Palamós que van ser represaliades per tribunals franquistes. D’aquestes, una vintena van ser sentenciades a mort i executades. L’Ajuntament de Palamós està en plena recerca dels familiars de tots els represaliats del municipi perquè puguin obtenir el document de nul·litat. 

 

   

Catalunya compta amb 66.590 persones contra les quals es va instruir un procediment judicial militar per causes polítiques durant la dictadura de Franco. Va ser una repressió per motius ideològics que va afectar homes i dones de totes les edats i condicions socials. Els tribunals que instruïen aquestes causes van actuar a Catalunya a partir de l’abril de 1938 i fins al desembre de 1978.

 

El Parlament va aprovar per unanimitat el juliol del 2017 la Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, que declara il·legals els tribunals franquistes per ser “contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just”. Des de llavors, el Govern expedeix els documents que fan constar la nul·litat d’aquells judicis i consells de guerra.

 

Fins al març del 2019, hi ha hagut 3.378 sol·licituds de documents de nul·litat. La sol·licitud d’aquest document es pot fer presencialment a totes les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat de Catalunya, a través del web del Departament de Justícia o trucant al telèfon 012. En un termini màxim de 30 dies, el document demanat es lliura a la seu o als serveis territorials del Departament de Justícia. Les persones que ho desitgin també el poden rebre per correu electrònic.

 

En aplicació d’aquesta Llei, l’Arxiu Nacional de Catalunya també publica la relació completa de persones que no eren afins al règim i que van ser considerades enemigues del franquisme per la seva afiliació política o les seves idees o creences i contra les quals es va instruir un procediment judicial militar.

 

El document que es lliura als familiars va ser signat dies després de l’aprovació de la Llei per qui llavors era el conseller de Justícia, Carles Mundó. El text fa constar la nul·litat de ple dret de les causes, sentències i resolucions franquistes. Va acompanyat d’una carta on se subratlla que el document restableix “l’honor, la dignitat i la memòria” de les víctimes dels tribunals franquistes.