El Govern ha aprovat definitivament el Pla territorial metropolità de Barcelona, un territori que aplega un 10% de la superfície de Catalunya i un 70% de la població. L’àmbit metropolità disposa així per primera vegada, després de mig segle de temptatives, d’un instrument de conjunt per tal d’ordenar el seu territori.

 

Es tracta d’un instrument bàsic que té com a principals objectius:

 

-           Evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori i fomentar el desenvolupament urbà de qualitat, amb pobles i ciutats ben urbanitzats, dotats de llocs de treball i serveis, i caracteritzats per una alta cohesió social.

 

-           Potenciar l’activitat econòmica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda d’habitatge amb espais equipats, connectats i eficients que permetin donar resposta a les necessitats de desenvolupament dels propers anys.

 

-           Preservar el patrimoni natural i agrari del paisatge tot conformant un sistema d’espais oberts de més de 227.000 hectàrees, que dobla i connecta les àrees actualment protegides, per tal de garantir-ne la funcionalitat ecològica.

 

-           Potenciar l’ús del transport públic a partir de l’extensió i la millora de la xarxa ferroviària amb una nova connexió entre Barcelona i el Vallès mitjançant el nou túnel ferroviari d’Horta; un nou túnel de Rodalia a Barcelona, i actuacions que superen la radialitat, com la línia Orbital ferroviària o la nova línia Castelldefels-Cornellà.

 

-           Racionalitzar les infraestructures viàries i facilitar la utilització del transport col•lectiu per carretera, amb actuacions com la interconnexió entre el Baix Llobregat i el Vallès Oriental i l’Occidental amb la Ronda del Vallès; la millora de vies bàsiques com l’eix de la C-15 Garraf-Penedès, el de la C-59/B500 Vallès-Maresme amb el túnel de la Conreria, o el de la C-17 Barcelona – Osona, així com la millora de la xarxa secundària metropolitana i la incorporació de plataformes BUS-VAO.

 

 

Atesa la rellevància territorial i demogràfica de l’àmbit que abasta, la formulació del Pla territorial s’ha dut a terme mitjançant un procediment específic que ha garantit la participació directa i l’acord dels ens territorials des de bon començament. D’aquesta manera, el Pla és fruit de l’esforç i la iniciativa conjunta del Govern de la Generalitat i dels ens locals de l’àmbit metropolità.

 

El Govern ha impulsat la redacció del Pla, mitjançant la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana, formada, de manera paritària, per membres del Govern de la Generalitat, de l’Administració local -representada pels Consells Comarcals-, l’Ajuntament de Barcelona i les associacions municipalistes, amb l’aportació també de l’Administració de l’Estat. Aquesta Comissió s’ha dotat d’una Ponència tècnica igualment paritària i ha comptat amb el suport de l’Institut d’Estudis Territorials (IET) per a la confecció material del Projecte, i de l’Agència Barcelona Regional i la Diputació de Barcelona per a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.

 

A més, el Pla ha estat fruit d’un llarg procés de concertació i debat que ha inclòs dos períodes de consulta pública. Així, l’Avantprojecte del Pla, que es va aprovar el 7 d’abril de 2008, es va sotmetre a un procés de consulta pública durant el qual es van rebre 2.275 observacions i suggeriments. Tots els suggeriments rebuts es van estudiar i es van incorporar en la mesura del possible, modificant o ajustant els continguts de l’Avantprojecte de Pla fins a arribar al text que es va aprovar inicialment.

 

Un cop aprovat inicialment, el Projecte va estar sotmès a informació pública, període en què es van rebre 462 escrits que van donar com a resultat 2.570 al•legacions. Aquestes aportacions van ser debatudes i, en molts casos, incorporades al Pla que el Govern ha aprovat de manera definitiva, després de la seva aprovació provisional el passat mes de març, un cop va rebre l’informe favorable de la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona.

 

En paral·lel a aquests processos, s’han celebrat més d’un centenar d’actes de presentació del Pla i un gran nombre de reunions per tal d’acordar-ne el contingut amb ajuntaments i entitats diverses.

 

 

El Pla territorial metropolità de Barcelona abasta un total de 164 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, i comprèn una superfície total de 3.236 quilòmetres quadrats, on viu gairebé el 70% de la població catalana.

 

Les propostes del Pla territorial són desenvolupades i concretades a través del planejament urbanístic. Entre els seus sistemes de desenvolupament, destaca un conjunt de plans directors urbanístics, cadascun d’ells amb objectius específics per a cada zona, entre els quals es troba el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ha d’abordar la revisió del Pla General Metropolità.

 

 

Les característiques del marc físic de la regió metropolitana i del patrimoni urbà heretat, les actuals dinàmiques demogràfiques i econòmiques, el procés d’ocupació del territori a què han donat pas i els previsibles escenaris de creixement per als propers anys plantegen una sèrie de reptes als quals el Pla dóna resposta:

 

1.         Garantir la funcionalitat dels espais oberts: protegir nous espais interconnectats al voltant de les àrees ja protegides i potenciar la continuïtat dels espais oberts al llarg de les serralades litoral i prelitoral. Garantir la permanència d’àrees d’alt valor agrari, com el conreu de la vinya a la plana del Penedès i els espais agroforestals del Vallès, i evitar la construcció en zones amb riscos naturals.

 

2.         Promoure la urbanització de qualitat enfront de l’ocupació extensiva del sòl: fomentar el desenvolupament de trames urbanes amb unes densitats de població que redueixin tant com sigui possible el consum innecessari de sòl.

 

3.         Afavorir la ciutat compacta enfront de la dispersió: evitar la proliferació d’urbanitzacions aïllades i complementar les existents amb àrees més denses i de nova centralitat.

 

4.         Fomentar la ciutat complexa enfront de l’especialització funcional: potenciar els usos del sòl on convisquin activitats residencials i econòmiques.

 

5.         Impulsar la ciutat cohesionada enfront de la segregació social: integrar les accions urbanístiques amb programes adreçats a millorar les condicions de vida de la població, tot cercant la coordinació amb altres administracions.

 

6.         Atendre la demanda d’habitatge: complementar la capacitat de construcció d’habitatge que es desprèn dels plans ja aprovats amb el desenvolupament d’àrees urbanes estratègiques on escaigui.

 

7.         Dotar d’espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica: fomentar àrees d’activitat econòmica amb un alt nivell d’equipaments i connexió a la xarxa de transport; transformar àrees industrials en zones mixtes amb residència, i atendre les necessitats d’infraestructures de suport a l’activitat econòmica i preveure la localització de les infraestructures aeroportuàries, portuàries, logístiques i de transport terrestre.

 

8.         Avaluar la disposició dels sectors urbanitzables: potenciar els sectors contigus a les trames urbanes i propers a estacions de ferrocarrils i reduir les àrees urbanitzables previstes al planejament però poc desenvolupades que no compleixin aquests requisits.

 

9.         Servir millor les necessitats de mobilitat: utilitzar el planejament per limitar la urbanització allunyada del transport públic; completar l’actual estructura viària, marcadament radial, fins a configurar una malla que augmenti la connectivitat dels municipis perifèrics; completar la xarxa ferroviària amb noves línies i intercanviadors, i dotar-se d’una xarxa segregada per al transport de mercaderies de llarg recorregut.

 

10.      Superar les limitacions de les infraestructures de transport: dotar de servei les àrees que encara no disposen d’infraestructura ferroviària, complementar l’actual estructura radial amb la connexió amb tren dels principals nodes de la segona corona metropolitana i potenciar el transport ferroviari de mercaderies. Segregar els usos locals i de pas de la xarxa viària, complementar la radialitat amb un traçat amb forma de malla i garantir la capil•laritat de la xarxa. 

 

Per tal de poder respondre a aquests reptes, el nou Pla estructura les seves directrius en tres sistemes d’ordenació:

 

A.        Espais oberts

B.        Sistema urbà

C.        Infraestructures de mobilitat

 

El sistema d’espais oberts té per objectiu construir una autèntica xarxa d’aquests espais, que garanteixi la funció compensatòria de les activitats humanes que aquests realitzen en temes com l’absorció de CO2, la recàrrega dels aqüífers o el manteniment de la biodiversitat. Així, el Pla estableix com a espais oberts 242.000 de les 323.000 hectàrees que integren el territori metropolità.

 

Així mateix, l’Agenda del Pla inclou la proposta d’elaboració, a càrrec del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, d’un Pla territorial sectorial d’espais d’interès agrícola i, per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’un Pla territorial sectorial d’espais connectors. El projecte aposta també per elaborar un Pla Director Urbanístic de la plana agroforestal del Vallès.

 

Amb totes aquestes incorporacions, el Pla territorial fa possible una xarxa de més de 227.000 hectàrees amb un alt grau de protecció, doblant així les que hi havia fins ara, i configura a més un sistema d’espais oberts que, al mateix temps que impedeix l’expansió incontrolada de les àrees urbanitzades i ajuda a preservar els valors paisatgístics existents, permet la connectivitat biològica i facilita el manteniment de la biodiversitat.

 

-           Els espais de protecció especial d’interès natural i agrari ocupen una superfície de més de 204.739 hectàrees, formades per aquelles àrees que ja gaudien d’alguna figura de protecció supramunicipal (Xarxa Natura 2000, PEIN, PDUSC, Parcs de la Diputació de Barcelona, etc.) les quals han estat ampliades i racionalitzades de manera que es garanteix la seva connexió i, a partir d’aquí, el seu funcionament com a sistema.

 

-           Els espais de protecció especial de la vinya ocupen una superfície de més de 23.000 hectàrees, bàsicament a la plana del Penedès i algunes àrees limítrofes. A aquests espais se’ls assigna un nivell de protecció similar al dels espais d’interès natural i agrari, però facilitant el desenvolupament de l’activitat vitivinícola, per la qual cosa han de mantenir molt majoritàriament la condició de no urbanitzats.

 

-           Els espais de protecció preventiva (14.400 hectàrees) són espais estratègicament situats entre les àrees urbanes i les de protecció especial, per tal de poder desenvolupar de la manera més eficient la seva doble funció de preservació de l’espai i reserva de sòl per a possibles desenvolupaments urbans futurs.

 

El sistema d’assentaments és aquell en què s’ordenen els desenvolupaments urbans, ja sigui per a habitatge o per a l’activitat econòmica. El Pla parteix de l’estructura urbana existent i de l’estimació de futures demandes d’habitatge i d’activitat per realitzar les propostes d’ordenació, tenint en compte els possibles escenaris d’evolució demogràfica i d’activitat econòmica. 

 

En aquest sentit, el Pla proposa el desenvolupament urbà en aquella forma que minimitzi la utilització extensiva del sòl, la dispersió, l’especialització funcional i la segregació social. És a dir, proposa una estructura urbana basada en la densitat, la complexitat d’usos i la cohesió social.

 

Per assolir aquest objectiu, el Pla propugna l’articulació del territori metropolità com un sistema urbà policèntric, en el qual un conjunt de ciutats mitjanes i grans irradiïn serveis i vertebrin el conjunt del territori. Entre aquestes hi ha, al costat de la conurbació central barcelonina, ciutats com Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

 

Així, l’estratègia del Pla es basa en la potenciació dels desenvolupaments més importants a les principals ciutats que s’han anat configurant a la regió metropolitana al llarg de la seva història, en la moderació del creixement dels nuclis menors i en l’aturada de la dispersió urbana, de manera que es mantingui la màxima integritat possible del sistema d’espais oberts.

 

El sistema resultant queda configurat en tres estratègies en què s’agrupen els assentaments a la regió metropolitana de Barcelona:

 

-           Àrea metropolitana, configurada per la ciutat de Barcelona i els municipis del seu entorn més proper, per a la qual, i en tractar-se d’un àmbit molt ocupat, el Pla no planteja noves operacions d’extensió urbana significatives pel que fa a l’ocupació de nou sòl que actualment no estigui qualificat com a urbanitzable. Per contra, sí que es presenten noves oportunitats sobre àrees urbanes en transformació, una part de les quals pot tenir un caràcter estratègic per al conjunt de la regió metropolitana.

 

-           Grans ciutats de la segona corona metropolitana on, al costat de les ciutats que ja han assolit una dimensió notable i consolidada (Terrassa, Sabadell, Mataró), alguns municipis o àmbits veuran potenciat el seu desenvolupament en diferents graus com a àrees de reforçament nodal, segons el paper que ja tinguin com a centralitats territorials, el seu accés a infraestructures de gran capacitat o la seva densitat. Es distingeix entre àrees urbanes de desenvolupament nodal (Vilanova i la Geltrú, Martorell i Granollers); àrees urbanes de polarització (els àmbits del Tenes i de la Riera de Caldes); i dos eixos urbans de desenvolupament nodal: un a l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès, Sant Sadurní d’Anoia i Santa Margarida i els Monjos) i un altre al Vallès Oriental (Llinars del Vallès, Cardedeu i Sant Celoni).

 

-           Resta de la regió metropolitana: configurada per nuclis que juguen un paper de nivell més local i comarcal i àrees especialitzades, per als quals el Pla estableix diferents estratègies en funció de l’entitat, les característiques, l’accessibilitat i la disponibilitat de sòl físicament apte per a un creixement per extensió. Es poden trobar al mapa designades com a polaritats comarcals complementàries, polaritats municipals estructurants, petits nuclis urbans i petits nuclis rurals.

 

El sistema d’infraestructures i mobilitat és aquell que permet la connexió dels pobles i ciutats, tant internament com amb l’exterior. L’objectiu darrer d’aquest sistema és garantir l’accessibilitat apropiada a cada part del territori amb el mínim impacte sobre el medi. Així mateix, es persegueix que des de qualsevol punt del territori metropolità siguin fàcilment accessibles els punts de connexió amb la resta de Catalunya, Espanya i el món (tren convencional, TAV, aeroports i ports). En tot cas, com per a tot el Pla, l’horitzó temporal és l’any 2026.

 

A partir de la dotació existent, de les previsions de desenvolupament del sistema d’assentaments i dels criteris de planejament, el Pla prioritza les actuacions sobre la xarxa ferroviària, amb la intenció que aquest mode de transport tingui un paper més rellevant en la mobilitat de la regió metropolitana.

 

En aquest sentit, les propostes del Pla busquen dotar d’infraestructura ferroviària àrees que encara no disposen de connexió o necessiten millorar-la. Així mateix, les previsions del Pla permeten superar l’actual radialitat del sistema, tot potenciant la connexió de les principals ciutats metropolitanes i incrementar el pes del sistema ferroviari en el transport de mercaderies.

 

Les principals actuacions són les següents:

o          Nous intercanviadors a Vilafranca del Penedès, Martorell, el Vallès Occidental i Granollers.

o          Ramal de l’alta velocitat al Vallès i accés a l’aeroport del Prat.

o          Connexió de l’Eix transversal ferroviari amb Barcelona.

 

 

o          Nova línia Barcelona-Vallès pel túnel d’Horta amb connexions a Sabadell i Terrassa i a l’interior de Barcelona.

o          Perllongament de la línia de Sabadell del Metro del Vallès fins a Castellar del Vallès i la de Terrassa fins a Matadepera.

o          Perllongament de la línia Llobregat-Anoia entre la plaça Espanya i la plaça de les Glòries i el Barcelonès nord.

o          Perllongament de l’L-6 fins a Esplugues de Llobregat.

o          Millora de l’actual línia d’FGC Sant Cugat-Plaça Catalunya que permeti incrementar la seva velocitat i capacitat.

 

 

 

o          Nova L9.

o          Perllongament de l’L5 entre Horta i Vall d’Hebron.

o          Perllongament de l’L3 des de la Zona Universitària fins a Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat.

o          Perllongament de l’L2 a Badalona i a l’Hospitalet, entre Sant Antoni i Parc Logístic.

o          Perllongament de l’L1 a Badalona i el Prat de Llobregat.

 

 

Pel que fa a la xarxa viària, les propostes van adreçades a millorar la situació de la xarxa viària metropolitana des de tres punts de vista: evitar la sobrecàrrega de les vies de pas, incrementar la connectivitat i aprofundir la capil•laritat de la xarxa.

 

Per aquest motiu, cal destacar actuacions com ara la nova vialitat entre el Baix Llobregat i la plana del Vallès; la construcció o la millora de les vies que connecten les ciutats nodals, i intervencions a les vies estructurants secundàries i suburbanes per tal de garantir la capil•laritat del sistema.

 

 

o          Ronda del Vallès: amb l’especificació que el traçat definitiu haurà de ser resolt entre les diferents alternatives a través de l’estudi informatiu que l’Administració de l’Estat realitzi.

o          Continuació de l’A-7 entre el Vendrell i Abrera.

o          A-2/C-32 entre Palafolls i Maçanet.

o          Via de connexió entre l’A-2 i la Ronda del Vallès a Abrera.

o          Ampliació i millora de traçat de la C15, Vilanova i la Geltrú-Igualada.

o          Variants, millores de traçat i ampliació de la C-17 entre Mollet del Vallès i Osona.

o          Desdoblament de la C-59 entre Palau-Solità i Caldes de Montbui.

o          B-500, túnel de la Conreria.

o          Calçades laterals C-58 entre Badia del Vallès i Terrassa.

o          Prolongació calçades laterals AP-7 en alguns trams entre Barberà i Granollers.

o          Millora de la C-35 entre Granollers i Maçanet.

o          Via per a vehicles pesants d’accés al Port de Barcelona.

o          Carrils bus/VAO a la B-23, C-58 i C-31.

o          Incorpora actuacions de millora ambiental en vies existents, com són:

- C-31 a Badalona i Sant Adrià de Besòs
- C-58 a Cerdanyola del Vallès i Ripollet, així com entre Badia del Vallès i la UAB
- B-23, a Esplugues de Llobregat
- AP-7 a Montmeló i Martorell
- A-2 a Martorell i Abrera

 

o          Inclou l’ampliació de la Ronda Litoral al tram del Morrot i la construcció d’una nova galeria al túnel de Vallvidrera.

o          Estudi de la via de connexió entre l’A-2 i la C-16 entre Abrera i Vacarisses.

 

 

El Pla recull les actuacions següents:

 

o          Ronda Est de Terrassa.

o          Ronda de Rubí.

o          Ronda est de Sabadell.

o          Via interpolar entre Castellbisbal i Granollers.

o          BV-5001, Via marge esquerre del Besòs.

o          Trasllat de l’N-II paral•lel a la C-32 entre Montgat i Calella.

o          Millora i variants de la BV-2002.

o          Millora de la B- 224 .

o          C-61 entre Arenys de Munt i Sant Celoni.

o          Variants a diverses poblacions.

 

A més de tots aquests canvis i actuacions enumerades, el Pla, després de les al•legacions, proposa també ajustos del traçat de les variants entre alguns municipis, així com la redacció d’estudis conjunts per a tres corredors d’infraestructures que hauran de vetllar per l’adequada coordinació entre les actuacions ferroviàries i viàries previstes. Es tracta de l’eix de la B-30; l’eix central de la plana del Vallès (C-155), i l’eix del Congost entre la Garriga i la comarca d’Osona (C-17 i xarxa ferroviària)