Una representació del Consell de Direcció Territorial de l’Administració de la Generalitat a Lleida, encapçalada pel delegat del Govern, Miquel Pueyo, ha visitat avui l’edifici de l’antic sanatori per a persones amb tuberculosi del Puig d’Olena, a Sant Quirze de Safaja, on Màrius Torres va viure els set darrers anys de la seva vida. Aquesta visita i la posterior ofrena floral realitzada al cementiri del municipi, amb la lectura de diversos poemes, s’emmarquen en els actes de commemoració del naixement del poeta lleidatà que enguany estan duent a terme les institucions.

 

El grup ha estat rebut per l’alcalde de Sant Quirze de Safaja, Ramon Banús, i diversos regidors, que s’han afegit de manera institucional a l’homenatge a Màrius Torres, juntament amb els alcaldes de Moià i regidors de Castellterçol, i responsables del que ara és el Centre residencial d’acció educativa Mare de Déu del Roser, així com de representants les Germanes Dominiques al centre.

La visita ha comptat amb la participació de Margarida Prats, doctora en filologia catalana i especialitzada en l’obra de Màrius Torres, que ha explicat els moments més destacats de l’estança del poeta al sanatori del Puig d’Olena, la influència en el seu estat d’ànim de l’evolució que va anar prenent la guerra civil i el reflex de tot plegat en la seva obra.

 

En el transcurs del recorregut per l’antic sanatori del Puig d’Olena, que actualment acull serveis d’assistència a infants tutelats gestionats per les Germanes Dominiques, s’ha pogut visitar l’habitació i la terrassa que va ocupar Màrius Torres, així com l’únic espai que roman intacte, una saleta de la planta baixa de l’edifici, que fins i tot conserva el mobiliari de l’època, inclòs el piano que tocava el poeta i on el primer editor a l’exili de Torres, Joan Sales, el va conèixer. La part exterior i l’accés per la façana nord segueixen igual que en l’època en què l’immoble va funcionar com a sanatori, però les dependències interiors han estat modificades per facilitar el desenvolupament de les noves funcions.

 

Màrius Torres va arribar al sanatori el 22 de desembre de 1935, poc després que li fos diagnosticada una tuberculosi, i hi va residir fins al dia del seu traspàs, el 29 de desembre de 1942. Durant aquests anys Màrius Torres va escriure la part més important de l’obra poètica que va donar a conèixer. Margarida Prats ha explicat que, abans d’aquesta etapa, Torres havia escrit diversos poemes, però sempre com a lleure, mentre que, ja ingressat, va anar prenent la poesia “com a eina per explorar i expressar el sentit de l’existència, amb major presència de les interrogacions que les afirmacions”. Segons Prats, els temes preferents que es troben a l’obra poètica que Màrius Torres va realitzar al sanatori són la natura, la música, l’amor, la mort i l’espiritualitat.

 

L’homenatge a Màrius Torres ha continuat amb l’ofrena floral a la tomba del cementiri de Sant Quirze de Safaja, on Miquel Pueyo ha subratllat que l’obra de Màrius Torres és d’un “lirisme singular, que ha resistit molt bé el pas del temps” i que “es tracta d’un poeta important, tal i com reconeixen els principals especialistes que tradueixen la seva obra al francès, anglès o castellà”. Pueyo també ha dit que per als lleidatans, l’obra del poeta és “el símbol d’una etapa de somnis truncada per la Guerra Civil i un element d’esperança recuperat a la Transició amb el debat pe si s’havia de donar el seu nom a l’Institut Màrius Torres”.

 

Durant l’homenatge s’han llegit els poemes Uns ulls en un retaule, Cançó a Mahalta: Tu, que sempre m’aculls..., Tres amigues, Mozart, Arbor Mortis i El Temple de la Mort.